Article 62. Suspensió condicional qualificada

Article 62. Suspensió condicional qualificada

1. En el moment de dictar sentència o en resolució posterior raonada, el tribunal pot suspendre l’execució de les penes privatives o restrictives de llibertat imposades als condemnats la suma de les quals no sigui superior a cinc anys, sempre que la condemna no es dicti en rebel·lia i que no es tracti d’un delinqüent habitual; a més de les condicions generals a què s’ha fet esment en l’article anterior, la suspensió és condicionada pel compliment per part del condemnat d’una o diverses de les obligacions següents:

a) Indemnització, reparació o compensació, segons els mitjans a l’abast, a la víctima del delicte.

b) Pagament regular de pensions alimentàries.

c) Seguiment d’un tractament mèdic o psicològic determinat.

d) Abstenció total o parcial de conduir vehicles automòbils amb privació del permís de conduir.

e) Abstenció d’assistir a llocs públics determinats.

f) Abstenció de residir en un lloc determinat.

g) Abstenció de contactar amb la víctima en la forma definida a l’article 51.

h) Prohibició de consumir begudes alcohòliques en establiments o llocs públics.

i) Obligació de romandre al domicili durant hores determinades, amb control monitoritzat o sense.

j) Presentació periòdica al tribunal o a l’organisme que el tribunal determini.

k) Justificació d’ocupació laboral regular.

l) Obligació de romandre al Principat amb retenció de la documentació d’identitat i el passaport, si escau, amb control monitoritzat o sense.

m) Realització de treballs en benefici de la comunitat, amb l’acord del condemnat.

n) Abstenció d’usar armes, amb privació del permís d’armes i de la seva possessió, si escau.

2. Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el consentiment previ de la persona interessada. Les despeses generades, telefòniques o d’una altra mena, van a càrrec de la persona interessada, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients.

3. El tribunal fixa el període de la suspensió, que no pot excedir els quatre anys, ateses les circumstàncies del fet, l’extensió de la pena imposada i les circumstàncies personals del condemnat. El tribunal ha de fixar les condicions de compliment de les obligacions esmentades.