Recurs d'apel·lació per delictes majors i menors d'amenaces

Sentència

Magistrats

Anna Estragués Armengol Fátima Ramírez Souto Yves Picod

Sentència: SENTÈNCIA 25-2025 DE 18/12/2025

Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data : 18/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000075/2025

Nig : 5300543220240000054

IU : ECLI : AD:TSJP:2025:00025

SENTÈNCIA 25-2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Álvarez

Advocada: Sra. Vélez

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Objecte: circumstància excloent incompleta (article 28 del Codi penal en relació amb el 27.5) Delinqüent habitual; concepte i requisits (article 67 del Codi penal).

Andorra la Vella, a 18/12/2025.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en la causa i rotlle de referència, seguida per un presumpte delicte menor d'amenaces no condicionals d'un mal constitutiu de delicte, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 17/09/2025 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Condemnar Álvarez com autor responsable del delicte menor d'amenaces no condicionals d'un mal constitutiu de delicte, concorrent les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal agreujants de reincidència i d'ésser el subjecte passiu un funcionari en l'exercici de les seves funcions, i essent considerat delinqüent habitual, a la pena de QUATRE (4) MESOS D'ARREST DOMICILIARI EN RÈGIM DE SEMILLIBERTAT AMB CONTROL MONITORITZAT; així com el pagament de les despeses processals causades; no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"Són fets provats i així es declara que, en data 25/10/2023, vers les 15:45 hores, l'acusat Álvarez, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb els antecedents penals que es descriuran posteriorment, trobant-se ingressat al centre penitenciari en qualitat de penat per raó de la condemna del Tribunal de Corts imposada per temptativa d'assassinat en el marc de la causa Delictes Major 6000045/2022, va demanar al sotsoficial penitenciari amb carnet professional número CP055, quan es trobava a l'interior de la biblioteca, d'obrir-li la porta per anar a la seva cel·la.

En explicar el sotsoficial penitenciari amb carnet professional número CP055 a l'acusat Álvarez que calia respectar els horaris establerts per anar a la cel·la, l'acusat Álvarez va propinar cops de peu a la porta de la biblioteca durant més d'una hora; i, quan el sotsoficial penitenciari amb carnet professional número CP055 passà novament per davant de la porta de la biblioteca, l'acusat Álvarez li manifestà: "En la calle te voy a buscar, quédate con mi cara y con el día de hoy que té saldrá muy caro y acuérdate de porqué estoy aquí encerrado porqué te haré lo mismo".

L'acusat Álvarez consta executòriament condemnat mitjançant:

1.-) Ordenança Penal de data 12/02/2020 com autor responsable del delicte menor de possessió de droga tòxica en el marc de la causa 2080033/2020;

2.-) Ordenança Penal de data 14/04/2020 com autor responsable dels delictes menors de lesions doloses i d'injúries als agents de l'autoritat en el marc de la causa 2080075/2020;

3.-) Ordenança Penal de data 04/09/2020 com autor responsable d'un delicte major de lesions doloses que requereixin de tractament mèdic posterior per a la seva curació i d'una contravenció penal de desobediència lleu en el marc de la causa 4080114/2020;

4.-) Ordenança Penal de data 10/05/2021 com autor responsable d'un delicte menor de possessió de cànnabis pel tràfic en el marc de la causa 4000214/2020;

5.-) Ordenança Penal de data 13/12/2021 com autor responsable dels delictes menors d'amenaces no condicionals i d'injúries als agents de l'autoritat en el marc de la causa 4000414/2021;

6.-) Ordenança Penal de data 23/05/2022 com autor responsable del delicte major d'amenaces no condicionals de mort reiterades i de la contravenció penal de maltractament en el marc de la causa 4000398/2021;

7.-) Sentència del Tribunal de Corts de data 22/07/2022 com autor responsable d'un delicte major d'assassinat en grau de temptativa en el marc de la causa 6000045/2022

8.-) Ordenança Penal de data 12/12/2022 com autor responsable dels delictes menors de maltractaments en l'àmbit domèstic i de danys dolosos en el marc de la causa 4000343/2020;

9.-) Ordenança Penal de data 13/12/2022 com autor responsable del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic en el marc de la causa 5000541/2020;

10.-) Ordenança Penal de data 25/04/2023 com autor responsable del delicte menor de lesions doloses en el marc de la causa 5000520/2021;

11.-) Ordenança Penal de data 12/10/2023 com autor responsable del delicte menor de danys dolosos en el marc de la causa 2000148/2021."

III.- RESULTANT: La representació lletrada de Álvarez interposà recurs d'apel·lació contra la referida sentència per:

1)indeguda valoració de la prova

Considera que el Tribunal de Corts no ha apreciat la circumstància excloent incompleta de responsabilitat de l'article 28 del Codi penal, posat en relació amb els articles 27.4 i 27.5 del mateix text legal, quan ha quedat acreditat que el dia d'autes, el seu defensat es trobava sota els efectes de la medicació que li havia estat receptada i que prenia a molt fortes dosis, concretament RIBUFEN (el principi actiu del qual és el METILFENIDAT) i RIVOTRIL (el principi actiu del qual és el CLONAZEPAM), el que per ell resultà tòxic i li causà els efectes adversos descrits en els seus prospectes: ansietat, agitació, nerviosisme, irritabilitat i agressivitat. La seva reacció va ser desproporcionada i en cap cas volguda, essent evident, que la seva capacitat volitiva estava minvada i en tot cas alterada, pels efectes adversos causats per la presa de dita mediació. Així ho declarà el Dr. Elías i ho acredita e fet que el Sr. Álvarez no va voler en cap moment cap mal a l'agent sinó que un cop tranquil·litzat, el Sr. Álvarez es va disculpar. Posa de relleu que quan el Sr. Álvarez va deixar voluntàriament de prendre la referida medicació, no va protagonitzar al Centre Penitenciari cap més incident

Per tot el que demana que s'apliqui la circumstància excloent incompleta de l'article 28 del Codi penal, posat en relació amb els articles 27.4 i 27.5 del mateix text legal i que per tant sigui aplicada a la pena imposada la reducció qualificada de l'article 54 del Codi penal.

2) incorrecta aplicació de la norma: el Sr. Álvarez no pot ser considerat delinqüent habitual ja que no es dona el requisit consistent en que les condemnes del seu defensat, per sentència ferma, hagin estat per un delicte comprès en el mateix títol ni que les condemnes del meu defensat, per sentència ferma, per delictes compresos en el mateix títol, siguin més de tres, no donant-se així dos dels tres requisits fixats a l'article 67 del Codi penal.

3) en relació a la pena imposada: conseqüència de l'anterior demana que la pena imposada al seu defensat no superi la de tres mesos de presó condicional substituïts per tres mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de dos anys, qualificada a justificar durant aquest mateix termini de dos anys, una ocupació laboral regular, no oposant-se a que el seu compliment sigui vigilat per control monitoritzat.

4) Subsidiàriament, demana que es tingui en compte que tot i que el Sr. Álvarez va ser condemnat en vàries ocasions en el passat, els fets remunten en gran part al moment en què es trobava privat de llibertat i que prenia la medicació receptada pels facultatius del Centre Penitenciari; que un cop va deixar de prendre aquesta medicació, no va protagonitzar cap més incident. Remarca els seus esforços per reconduir la seva conducta, tenint actualment un treball regular, vivint de manera independent i fent front a les seves despeses, ocupant l'activitat física un lloc molt important, per tot el que demana que la pena pronunciada sigui revisada a la baixa, fixant-la en dos mesos d'arrest domiciliari en règim de semillibertat amb control monitoritzat, amb la previsió expressa en atenció especial a les circumstàncies personals del Sr. Álvarez i amb la finalitat, de mantenir la seva reinserció laboral i social, que el règim de semillibertat sigui adaptat de tal manera que pugui continuar amb la pràctica de l'activitat esportiva i disposar d'unes hores per poder anar fer la compra.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per quan:

1)tot i els possibles efectes secundaris dels medicaments Ribufen i Rivotril, no es pot obviar que el primer pot ajudar a millorar el nivell d'atenció i reduir el comportament impulsiu i el segon té per finalitat prevenir les convulsions. En tot cas, ambdós prospectes deixen palès que algunes persones presenten efectes adversos als dits medicaments, però que no és a la majoria.

En qualsevol cas, no hi ha dubte que l'acusat comprenia la il·licitud de la seva conducta, i tampoc es pot sostenir que tenia la seva capacitat volitiva minvada perquè aquesta conducta no fou la immediata conseqüència impulsiva per raó de que no s'accedís a les seves pretensions contràries a la normativa reguladora del Centre penitenciari per part dels funcionaris, sinó que resultà ésser el colofó d'una actitud d'aproximadament una hora de duració de cops a la porta de la biblioteca, tot traient-se la samarreta en un estat d'agitació i alteració agressiva, la qual cosa correspon més a una conducta d'ira que a la prevista al paràgraf 4 de l'article 27 del Codi penal, tal com exposa el Tribunal de Corts.

Tampoc es pot ometre que, al cap dos dies, en Álvarez Álvarez va demanar disculpes al funcionari que havia amenaçat quan seguia prenent el mateix tractament mèdic, extrem que demostra aquesta consciència de culpabilitat de l'interessat en el moment de la comissió dels fets.

Afegeix que tampoc és la primera vegada que en Álvarez CAÑATE és condemnat per aquest mateix tipus de delicte (ho fou els anys 2021 i 2022) i, en aquests casos, cap eximent incompleta se li va aplicar derivat a la presa d'aquesta medicació que, segons argumenta la defensa, li fou administrada pels facultatius del centre penitenciari.

Finalment, indica que tal com recorda la sentència del Tribunal de Corts, no es donen en cap cas els elements d'intoxicació plena o de la comissió sota la influència d'una síndrome d'abstinència a causa o per raó o amb motiu de la seva dependència de substàncies, la qual tampoc presentava l'acusat al moment dels fets objecte d'acusació, que exigeix el paràgraf 5 de l'article 27 del Codi penal.

En conseqüència, no concorren les circumstàncies excloents incompletes previstes a l'article 48 del Codi penal.

2) és jurisprudència consolidada d'aquesta Sala que no és necessari que el delinqüent hagi estat condemnat, per sentència ferma, per un delicte comprès en el mateix Títol pel qual ha estat jutjat en la present causa, i el recurrent ha estat castigat cinc vegades per un delicte comprès en el Títol III del Codi penal (delictes contra la integritat física i moral), segons detalla el considerant Tercer de la sentència apel·lada.

3) Sobre la petició subsidiària: la part recurrent reitera els elements o circumstàncies que el Tribunal de Corts ja ha valorat a bastament i que no justifiquen una reducció de la pena, sense que correspongui fixar en aquest estadi el règim concret de semillibertat, quin aspecte s'haurà de valorar posteriorment de conformitat amb l'article 224 del Codi de procediment penal. Per tant, la pena imposada és totalment adequada, proporcionada i ajustada a Dret.

Recorda que el Sr. Álvarez està processat i en llibertat provisional, per aute de data 17 d'agost del 2025, pel delicte major de furt qualificat aprofitant-se del desemparament de la víctima en el marc de la causa núm. 1000576/2025, extrem que qüestiona aquesta voluntat real de reinserció social.

I en base a l'anteriorment exposat, el Ministeri Fiscal s?oposa al recurs formulat i demana la confirmació de la resolució objecte de recurs, entenent que la mateixa és conforme a Dret.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Sobre la indeguda valoració de la prova i l'aplicació de la circumstància excloent incompleta de responsabilitat de l'article 28 del Codi penal, posat en relació amb els articles 27.4 i 27.5 del mateix text legal.

En primer lloc, recordarem que la Jurisprudència és constant en exigir la plena prova dels fets que poden constituir el fonament de les circumstàncies excloents o modificatives de la responsabilitat criminal, siguin atenuants o agreujants, doncs aquestes circumstàncies no poden presumir-se sinó que han de resultar plenament acreditades, mitjançant la prova plena dels fets que les integren.

L'article 28 del Codi penal disposa que són circumstàncies excloents incompletes, aquelles expressades en l'article 27, quan no hi concorrin tots els requisits necessaris per eximir de responsabilitat.

En el present cas, la part recurrent invoca la concurrència de les previstes en els apartats 4 i 5 de l'article 27 que disposen que :

"Són circumstàncies que exclouen la responsabilitat criminal: (...)

4. Cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet, o actuar d'acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental. Si es tracta d'un trastorn mental transitori, aquest trastorn no exclou la responsabilitat quan hagi estat provocat pel subjecte amb la intenció de

cometre la infracció penal o n'hagi previst o hagut de preveure la comissió.

5. Cometre la infracció penal en un estat d'intoxicació plena provocat pel consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques o d'altres que produeixin efectes anàlegs, sempre que el subjecte no l'hagi buscat amb la intenció de cometre-la o no hagi previst o hagut de preveure la comissió. També constitueix circumstància excloent de responsabilitat la comissió de la infracció sota la influència d'una síndrome d'abstinència, a causa de la dependència d'aquestes substàncies, que impedeixi al subjecte de comprendre la il·licitud del fet o d'actuar d'acord amb aquesta comprensió.".

Als efectes de l'aplicació d'aquests articles, precisa la part recurrent que Álvarez tenia al moment dels fets, la seva capacitat volitiva minvada a conseqüència de la medicació que prenia: Ribufen (Metilfenidat) i Rivotril (Clonazepam), la qual li havia estat a més, receptada a altes dosis, produint-li els efectes adversos reconeguts de dita medicació com són ansietat, agitació, nerviosisme, irritabilitat i agressivitat, reprotxant al Tribunal de Corts no haver tingut en compte en la seva sentència, ni els prospectes dels dits medicaments obrant en autes, ni la declaració del psiquiatra Dr. Elías.

La sentència recorreguda, de la qual el Ministeri Fiscal demana la confirmació, no considera efectivament acreditades les circumstàncies excloents incompletes invocades, afirmant que Álvarez comprenia la il·licitud de la seva conducta, la qual precisa, no fou la conseqüència impulsiva de veure's refusades les seves pretensions (contràries a la normativa reguladora del Centre), sinó "el colofó d'una actitud d'aproximadament una hora de duració de cops a la porta de la biblioteca, tot traient-se la samarreta en un estat d'agitació i alteració agressiva, la qual cosa respon objectivament més a una conducta irascible que a la prevista al paràgraf 4 de l'article 27 del Codi penal; i, d'altra banda, no es donen en cap cas els elements d'intoxicació plena o de la comissió sota la influència d'una síndrome d'abstinència a causa o per raó o amb motiu de la seva dependència de substàncies, la qual tampoc presentava l'acusat Álvarez al moment dels fets objecte d'acusació, que exigeix el paràgraf 5 de l'article 27 del Codi penal.".

No és objecte de controvèrsia que a la data dels fets, Álvarez prenia Metilfenidat i Clonazepam (Rubifen i Rivotril), medicació que el Dr. Elías, psiquiatra al Centre Penitenciari, manifestà en l'acte de la vista oral, li havia estat prescrita, tot i ser una medicació inadequada, i a més, a dosis elevades, motiu pel quin ell mateix proposà un canvi farmacològic en trobar-se Álvarez sobremedicat.

Segons prospectes obrant en autes (folis 148 i ss.), són efectes adversos freqüents i coneguts de dits medicaments - confirmats ensems pel psiquiatra abans esmentat Dr. Elías - les alteracions emocionals i del humor, la inquietud, la irritabilitat, la conducta agressiva, l'agitació, el nerviosisme, la hostilitat, l'ansietat, la ira i les alteracions del comportament.

És cert com bé indica el Ministeri Fiscal, que els efectes adversos de dits medicaments, com els de qualsevol altre, no es donen sempre en totes les persones que els prenen, però en el cas d'autes, sí que es van donar, doncs no només així ho ha declarat l'acusat, afirmant que quan prenia la medicació receptada es trobava permanentment nerviós, alterat i agressiu, sinó que així ho han confirmat tant el psiquiatra que l'atenia al Centre Penitenciari Dr. Elías, com el Sots Oficial Penitenciari CP055, els quals han coincidit en afirmar que l'actitud de Álvarez canvià radicalment quan deixà de prendre aquella medicació, tenint a partir d'aleshores un comportament irreprotxable.

Altrament, si bé és cert, com s'indica en la sentència apel·lada, que la capacitat cognoscitiva de l'acusat no es trobava alterada, no és menys cert que sí que ho estava la seva capacitat volitiva.

En aquest sentit s'ha pronunciat clarament, en l'acte de la vista oral, el psiquiatra del Centre Penitenciari Dr. Elías afirmant (minut 26.02 i ss.) que al moment dels fets, Álvarez tenia la capacitat cognoscitiva conservada, doncs era "psiquiàtricament o neurològicament conscient", però tenia la volitiva o "capacitat de regular la voluntat", disminuïda o "mermada" - per causa de la dosis excessiva d'estimulants que li era receptada - la qual tenia una afectació directa sobre el control dels seus impulsos ("control inhibitori disminuït") afegint que era "víctima d'aquesta situació".

Per tot l'exposat, no havent quedat acreditat que al moment dels fets, l'acusat patís cap anomalia, alteració o trastorn mental, no hi ha lloc a apreciar la circumstància excloent incompleta al·legada de l'article 28 en relació amb el 27.4 del Codi penal, però sí en relació a la de l'article 27.5 del Codi penal, en haver Álvarez comès la infracció en un estat d'intoxicació suficient per alterar la seva capacitat volitiva. Aquest estat d'intoxicació no fou buscat de propòsit per delinquir, doncs derivava del tractament mèdic que li era prescrit al Centre Penitenciari, pel que aquest motiu de recurs ha de ser estimat.

II.- CONSIDERANT: Sobre la incorrecta aplicació de la norma i la condició de delinqüent habitual del recurrent.

L'article 67 del Codi penal disposa que "Als efectes de l'article 62 es considera delinqüent habitual el qui ha estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys."

Tres són per tant els requisits exigits de forma cumulativa per l'article, per ser considerat delinqüent habitual:

-haver estat castigat tres vegades mitjançant sentència ferma;

-per un delicte comprès en el mateix Títol del Codi penal;

-en un termini o període temporal de cinc anys.

La sentència del Tribunal de Corts els considera complerts per quan el Sr. Álvarez consta condemnat per:

- ordenança penal de data 14/04/2020 com autor responsable, entre d'altres, del delicte menor de lesions doloses en el marc de la causa 2080075/2020;

- ordenança penal de data 04/09/2020, com autor responsable, entre d'altres, d'un delicte major de lesions doloses que requereixin de tractament mèdic posterior per a la seva curació en el marc de la causa 4080114/2020;

- ordenança penal de data 12/12/2022 com autor responsable, entre d'altres, del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic en el marc de la causa 4000343/2020;

- ordenança penal de data 13/12/2022 com autor responsable del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic en el marc de la causa 5000541/2020;

- ordenança penal de data 25/04/2023 com autor responsable del delicte menor de lesions doloses en el marc de la causa 5000520/2021.

Es tracta efectivament ja no de 3, sinó de de 5 condemnes imposades per ordenança penal ferma, en el termini de 5 anys, per un delicte comprès en el Títol III (Delictes contra la integritat física i moral) del Codi penal.

No obstant, tal i com indica la part recurrent, és cert que Álvarez es troba acusat en el marc de la present causa, per un delicte d'amenaces no condicionals de l'article 143.1 del Codi Penal comprès en un altre títol, contretament el VI del Codi penal, corresponent als delictes "Contra la llibertat".

La qüestió de saber si els delictes que conformen la condició de delinqüent habitual han de ser compresos en el mateix títol del Codi Penal que el delicte del quin es planteja la suspensió de la pena, no ha estat concretament analitzada ni expressament i precisament resolta amb anterioritat per la Sala doncs en la sentència 20/2024 citada pel Tribunal de Corts, es fa remissió a la 21-2022 que es pronuncia únicament expressament sobre el marc temporal del termini de 5 anys exigits per l'article 67 del Codi penal, i sobre si el que s'ha de tenir en compte en aquest termini és la data de comissió dels fets delictius o la de la seva condemna, i en la 8/2025 també esmentada, el recurs versava únicament sobre la concurrència de la circumstància modificativa atenuant de l'article 29.3 del Codi penal i la seva incidència sobre la pena, no havent estat la consideració de delinqüent habitual efectuada en la instància, en cap moment impugnada.

I al respecte de la qüestió ara concretament plantejada, la resposta ha de ser afirmativa.

Efectivament, el concepte de delinqüent habitual, al constituir-se sobre la repetició de delictes compresos en el mateix títol del Codi penal, s'identifica amb un comportament delictiu que ataca al mateix bé jurídic protegit , de manera que s'ha d'excloure de la suspensió condicional de la pena, aquell tipus de delicte en el que la persona ha centrat la seva activitat delictiva.

I la referència que l'article 67 del Codi penal fa al "delicte comprès en el mateix títol del Codi" no tindria altrament sentit, si no s'exigís la seva relació amb el delicte pel qual es planteja la possibilitat de suspendre la pena.

En el present cas, els delictes que ha tingut en compte la sentència impugnada (recollits en el seu Considerant Tercer) per fonamentar la condició de delinqüent habitual, no són del mateix títol que el delicte pel que es troba ara acusat el recurrent i sobre el qual s'ha de decidir la suspensió, sinó que dos serien només les condemnes (segons es desprèn del "Resultant Primer" de la sentència apel·lada) que li han estat anteriorment imposades per delictes contra la llibertat (ordenances penals de data 13/12/2021 i 23/05/2022), pel que no trobant-se reunits els requisits exigits per l'article 67 del Codi penal per considerar Álvarez delinqüent habitual, escau estimar el recurs d'apel·lació per aquest motiu també interposat.

III.- CONSIDERANT: Pel que fa a la pena imposada.

El Tribunal de Corts la fixa en quatre mesos d'arrest domiciliari en règim de semillibertat amb control monitoritzat, tenint en compte que:

-la pena ha de ser imposada amb caràcter ferm per exprés mandat legal, donada la concurrència dels requisits per considerar la condició de delinqüent habitual de l'autor i les disposicions combinades dels articles 62 i 67 del Codi penal;

- la concurrència de les circumstàncies agreujants previstes als apartats 7 i 9 de l'article 30 del Codi penal;

-que és la dotzena ocasió en que l'acusat Álvarez és condemnat;

-les previsions alternatives de les penes privatives de llibertat consistents en presó o arrest contemplades a l'article 143.1 del Codi penal;

-la gravetat relativa dels fets concrets imputats; posada en relació amb el caràcter impulsiu i l'afectació en el mateix de la medicació presa per ordre facultativa de l'acusat Álvarez;

-el penediment expressat per l'acusat Álvarez, demanant disculpes al funcionari de presons els dies posteriors a la seva comissió;

-l'esforç de resocialització i rehabilitació, tant al Centre Penitenciari, com en els posteriors règims de semillibertat i llibertat condicional, acreditat mitjançant la documental laboral i les declaracions del Dr. Elías, del sotsoficial penitenciari amb carnet professional número CP055 i del seu progenitor, Sr. Gutierrez.

La Sala comparteix la motivació emprada pel Tribunal de Corts per graduar la pena imposada, salvat pel que fa als efectes de la medicació presa per ordre facultativa de l'acusat Álvarez, que han estat considerats com a constitutius de l'eximent incompleta prevista a l'article 28 del Codi penal, posada en relació amb l'article 27.5 del mateix text legal, i determina l'aplicació de l'article 54 del mateix text legal que disposa una atenuació qualificada de la pena que ha de ser reduïda a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la Llei, així com la no concurrència en el present cas, de la condició de delinqüent habitual, que permet la suspensió de la pena, per tot el que, tenint ensems especialment en compte l'actual procés de reinserció social en què es troba el recurrent (gaudeix d'un treball regular; fou donat d'alta a l'UCA el 4/06/2025 per trobar-se segons s'indica (foli 157) en remissió total sostinguda de les seves addiccions, mostrar estabilitat a nivell psicopatològic; bon ajustament en l'àmbit familiar i laboral i mostrar motivació a mantenir l'abstinència a llarg termini) , considerem que la pena imposada ha de ser la de tres mesos d'arrest domiciliari condicionals qualificats, de conformitat amb el què disposa l'article 62.k) del codi penal, a l'obligació de justificar una ocupació laboral regular, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

IV.- CONSIDERANT: L'estimació parcial del recurs determina que es declarin d'ofici les costes processals causades, en aplicació del articles 174, 180 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 i ss. del Codi de procediment Civil aplicable de manera supletòria.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació de Álvarez.

2.- REVOCAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en el sentit de condemnar Álvarez com autor responsable del delicte menor d'amenaces no condicionals d'un mal constitutiu de delicte, concorrent la circumstància excloent incompleta de l'article 28 del Codi penal posat en relació amb el 27.5 del mateix text legal, així com les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal agreujants de reincidència i d'ésser el subjecte passiu un funcionari en l'exercici de les seves funcions, a una pena de TRES (3) MESOS D'ARREST DOMICILIARI CONDICIONALS QUALIFICATS A L'OBLIGACIÓ DE JUSTIFICAR UNA OCUPACIÓ LABORAL REGULAR, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE DOS (2) ANYS, mantenint els seus altres pronunciaments.

3.- NO EFECTUAR especial condemna en costes en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.