Conveni sobre la cibercriminalitat

Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 38, any 2016 (29/06/2016) · Pàgina completa (historial de versions)

Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.

Preàmbul

Budapest, 23.XI.2001 Preàmbul Els Estats membres del Consell d’Europa i el s altres Estats signataris, Considerant que l’objectiu del Consell d’Europa és d’aconseguir una unió més estreta entre els seus membres; Reconeixent l’interès d’intensificar la cooperació amb els altres Estats part del Conveni; Convençuts de la necessitat de dur a terme, prioritàriament, una política penal comuna destinada a protegir la societat de la criminalitat en el ciberespai, especialment amb l’adopció d’una legislació apropiada i la millora de la cooperació internacional; Conscients dels canvis profunds generats per la digitalització, la convergència i la globalització permanent de les xarxes informàtiques; Preocupats pel risc que les xarxes informàtiques i la informació electrònica siguin utilitzades també per cometre delictes penals i que les proves d’aquests delictes siguin emmagatzemades i transmeses mitjançant aquestes xarxes; Reconeixent la necessitat d’una cooperació entre els Estats i la indústria privada en la lluita contra la cibercriminalitat, i la necessitat de protegir els interessos legítims en la utilització i el desenvolupament de les tecnologies de la informació; Estimant que una lluita ben portada contra la cibercriminalitat requereix que la cooperació internacional en matèria penal sigui incrementada, ràpida i eficaç; Convençuts que aquest Conveni és necessari per prevenir els actes que atempten contra la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat dels sistemes informàtics, les xarxes i les dades, així com la utilització fraudulenta d’aquests sistemes, xarxes i dades, i assegurar la incriminació d’aquestes conductes, tal com es descriuen en aquest Conveni, i l’adopció de poders suficients per permetre una lluita eficaç contra aquests delictes penals, facilitant-ne la detecció, la investigació i la persecució, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, i preveient disposicions materials amb vista a una cooperació internacional ràpida i fiable; Tenint en ment la necessitat de garantir un equilibri adequat entre els interessos de l’acció repressiva i el respecte dels drets humans fonamentals, tal com els garanteix la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals del Consell d’Europa (1950) , el P acte internacional relatiu als drets civils i polítics de les Nacions Unides (1966), així com altres convenis internacionals aplicables en matèria de drets humans, que reafirmen el dret a defendre les pròpies opinions, el dret a la llibertat d’expressió, incloent-hi la llibertat de recerca, d’obtenció i comunicació de la informació i idees de tot tipus, sense consideració de frontera, així com el dret al respecte de la vida privada; Conscients igualment del dret a la protecció de les dades personals, tal com s’especifica, per exemple, en el Conveni de 1981 del Consell d’Europa per a la protecció de les persones respecte del processament automatitzat de les dades de caràcter personal; Considerant la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant (1989) i el Conveni de l’Organització Internacional del Treball sobre les pitjors formes de treball dels infants (1999); Tenint en compte els convenis existents del Consell d’Europa sobre la cooperació en matèria penal, com també altres tractats similars conclosos entre els Estats membres del Consell d’Europa i altres Estats, i subratllant que aquest Conveni té com a finalitat completar-los per tal de fer més eficaces les investigacions i els procediments penals en els casos de delictes penals relacionats amb sistemes i dades informàtiques, així com permetre l’obtenció de proves electròniques d’un delicte; Felicitant-se per les iniciatives recents destinades a millorar la comprensió i la cooperació internacionals amb la finalitat de la lluita contra la criminalitat en el ciberespai, especialment les accions dutes a terme per les Nacions Unides, l’OCDE, la Unió Europea i el G8; Recordant les Recomanacions del Comitè de Ministres núm. R (85) 10 sobre l’aplicació pràctica del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal relatiu a les comissions rogatòries per a la vigilància de les telecomunicacions, núm. R (88) 2 sobre les mesures destinades a combatre la pirateria en l’àmbit dels drets d’autor i els drets veïns, núm. R (87) 15 sobre la regulació de la utilització de dades de caràcter personal en el sector de la policia, núm. R (95) 4 sobre la protecció de dades de caràcter personal en l’àmbit dels serveis de telecomunicació, especialment, dels serveis telefònics, i núm. R (89) 9 sobre la delinqüència relacionada amb la informàtica, que indica als legisladors nacionals uns principis directors per definir certs delictes informàtics, com també la núm. R (95) 13 relativa als problemes de procediment penal vinculats amb la tecnologia de la informació; Tenint en compte la Resolució núm. 1, adoptada pels ministres europeus de Justícia en la seva 21a Conferència (Praga, 10 i 11 de juny de 1997), que recomana al Comitè de Ministres de donar suport a les activitats relacionades amb la cibercriminalitat dutes a terme pel Comitè europeu per als problemes criminals (CDPC) per tal d’apropar les legislacions penals nacionals i permetre la utilització de mitjans d’investigació eficaços en matèria de delictes informàtics, com també la Resolució núm. 3, adoptada en la 23a Conferència de ministres europeus de Justícia (Londres, 8 i 9 de juny de 2000), que anima les Parts en les negociacions a continuar amb els seus esforços per tal de trobar solucions que permetin al més gran nombre d’Estats de ser part del Conveni i que reconeix la necessitat de disposar d’un mecanisme ràpid i eficaç de cooperació internacional que tingui degudament en compte les exigències específiques de la lluita contra la ciberdelinqüència; Tenint també en compte el pla d’acció adoptat pels caps d’Estat i de Govern del Consell d’Europa amb ocasió de la seva 2a Cimera (Estrasburg, 10 i 11 d’octubre de 1997) per tal de trobar respostes comunes al desenvolupament de les noves tecnologies de la informació, basades en les normes i els valors del Consell d’Europa, Han convingut el següent:

Nota: Text del BOPA tal com es va publicar; no s'hi integren protocols ni esmenes posteriors (vegeu les relacions del conveni).

Capítol I.- Terminologia

Article 1. Definicions

A efectes d’aquest Conveni, a l’expressió «sistema informàtic» designa tot dispositiu aïllat o conjunt de dispositius interconnectats o agrupats, que assegura o que un o diversos elements del qual asseguren, en executar un programa, un processament automatitzat de dades; b l’expressió «dades informàtiques» designa tota representació de fets, informacions o conceptes en una forma que es presta a un processament informàtic, inclòs un programa que permeti que un sistema informàtic executi una funció; c l’expressió «proveïdor de serveis» designa: i tota entitat pública o privada que ofereix als usuaris dels seus serveis la possibilitat de comunicar mitjançant un sistema informàtic, i ii tota altra entitat que processi o emmagatzemi dades informàtiques per a aquest servei de comunicació o els seus usuaris. d “dades relatives al trànsit” designa totes les dades que es refereixen a una comunicació que passa per un sistema informàtic, produïdes per aquest sistema com a element de la cadena de comunicació, i que indiquen l’origen, la destinació, l’itinerari, l’hora, la data, la dimensió i la durada de la comunicació o el tipus de servei subjacent.

Capítol II.- Mesures a prendre a nivell nacional

Secció 1.- Dret penal material

Títol 1.- Delictes contra la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat de les dades i els sistemes informàtics

Article 2. Accés il·legal

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, l’accés intencionat i sense tenir-hi dret a la totalitat o part d’un sistema informàtic. Una Part pot exigir que el delicte s’hagi comès amb violació de mesures de seguretat, amb la intenció d’obtenir dades informàtiques o amb una altra intenció delictiva, o estigui en relació amb un sistema informàtic connectat a un altre sistema informàtic.

Article 3. Intercepció il·legal

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, la intercepció intencionada i sense tenir-hi dret, efectuada amb mitjans tècnics, de dades informàtiques, de transmissions no públiques, amb destinació, provinents o a l’interior d’un sistema informàtic, incloent-hi les emissions electromagnètiques provinents d’un sistema informàtic que transporti aquestes dades informàtiques. Una Part pot exigir que el delicte s’hagi comès amb una intenció delictiva o estigui en relació amb un sistema informàtic connectat a un altre sistema informàtic.

Article 4. Atac a la integritat de les dades 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, el fet, intencionat i sense tenir-hi dret, de danyar, esborrar, deteriorar, alterar o suprimir dades informàtiques. 2 Una Part es pot reservar el dret d’exigir que la conducta descrita a l’apartat 1 comporti danys greus.

Article 5. Atac a la integritat del sistema

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, l’obstaculització greu, intencionada i sense tenir-hi dret, al funcionament d’un sistema informàtic, mitjançant la introducció, la transmissió, el dany, l’esborrament, la deterioració, l’alteració o la supressió de dades informàtiques.

Article 6. Abús de dispositius 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, quan són comeses de manera intencionada i sense tenir-hi dret: a la producció, la venda, l’obtenció per a la utilització, la importació, la difusió o altres formes de posada a disposició: i d’un dispositiu, inclòs un programa informàtic, concebut o adaptat principalment per permetre la comissió d’un dels delictes establerts de conformitat amb els articles 2 al 5 anteriors; ii d’una contrasenya, un codi d’accés o de dades informàtiques similars que permetin accedir a la totalitat o part d’un sistema informàtic, amb la intenció que siguin utilitzats per cometre algun dels delictes a què fan referència els articles 2 al 5; i b la possessió d’un dels elements a què fan referència els punts a.i o ii anteriors, amb la intenció que sigui utilitzat per cometre algun dels delictes a què fan referència els articles 2 al

5. Una Part pot exigir en el seu dret intern la possessió d’un cert nombre d’aquests elements perquè es pugui considerar que existeix responsabilitat penal. 2 Aquest article no s’ha d’interpretar en el sentit que imposa una responsabilitat penal quan la producció, la venda, l’obtenció per a la seva utilització, la importació, la difusió o altres formes de posada a disposició esmentades a l’apartat 1 d’aquest article no tenen com a finalitat cometre un delicte establert de conformitat amb els articles 2 al 5 d’aquest Conveni, com en el cas de prova autoritzada o de protecció d’un sistema informàtic. 3 Cada Part es pot reservar el dret de no aplicar l’apartat 1 d’aquest article, amb la condició que aquesta reserva no afecti la venda, la distribució o qualsevol altra posada a disposició dels elements esmentats a l’apartat 1.a.ii d’aquest article.

Títol 2.- Delictes informàtics

Article 7. Falsificació informàtica

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, la introducció, l’alteració, l’esborrament o la supressió intencionades i sense tenir-hi dret de dades informàtiques, que generin dades no autèntiques, amb la intenció que es tinguin en compte o s’utilitzin amb finalitats legals com si fossin autèntiques, ja siguin o no directament llegibles i intel·ligibles. Una Part pot exigir una intenció fraudulenta o una intenció delictiva similar per poder dir que existeix responsabilitat penal.

Article 8. Frau informàtic

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, el fet intencionat i sense tenir-hi dret de causar un perjudici patrimonial a una altra persona mitjançant: a tota introducció, alteració, esborrament o supressió de dades informàtiques; b tota forma d’atemptat contra el funcionament d’un sistema amb la intenció, fraudulenta o delictiva, d’obtenir sense tenir-hi dret un benefici econòmic per a si mateix o per a una altra persona.

Títol 3.- Delictes relacionats amb el contingut

Article 9. Delictes relacionats amb la pornografia infantil 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, les conductes següents quan són comeses de manera intencionada i sense tenir-hi dret: a la producció de pornografia infantil amb vista a la seva difusió a través d’un sistema informàtic; b l’oferiment o la posada a disposició de pornografia infantil a través d’un sistema informàtic; c la difusió o la transmissió de pornografia infantil a través d’un sistema informàtic; d el fet d’obtenir o procurar a altres persones pornografia infantil a través d’un sistema informàtic; e la possessió de pornografia infantil en un sistema informàtic o un mitjà d’emmagatzematge de dades informàtiques. 2 A efectes de l’apartat 1 anterior, el terme «pornografia infantil» comprèn tot material pornogràfic que representi de manera visual: a un menor adoptant un comportament sexualment explícit; b una persona que apareix com un menor adoptant un comportament sexualment explícit; c imatges realistes representant un menor adoptant un comportament sexualment explícit. 3 A efectes de l’apartat 2 anterior, el terme «menor» designa tota persona de menys de 18 anys. Una Part pot tanmateix exigir un límit d’edat inferior, que ha de ser com a mínim de 16 anys. 4 Una Part es pot reservar el dret de no aplicar, en la totalitat o en part, les lletres d. i e de l’apartat 1 i b. i c de l’apartat 2.

Títol 4.- Delictes relacionats amb infraccions a la propietat intel·lectual i els drets veïns

Article 10. Delictes relacionats amb infraccions contra la propietat intel·lectual i els drets veïns 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, les infraccions a la propietat intel·lectual, definides per la legislació d’aquesta Part, de conformitat amb les obligacions que aquesta hagi subscrit en aplicació de l’Acta de París del 24 de juliol de 1971 que revisa el Conveni de Berna per a la protecció de les obres literàries i artístiques, de l’Acord sobre els aspectes comercials dels drets de propietat intel·lectual i del Tractat de l’OMPI sobre la propietat intel·lectual, amb l’excepció de tot dret moral conferit per aquests convenis, quan aquests actes són comesos deliberadament, a una escala comercial i mitjançant un sistema informàtic. 2 Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, les infraccions als drets veïns definides per la legislació d’aquesta Part, de conformitat amb les obligacions que hagi subscrit en aplicació del Conveni internacional per a la protecció dels artistes intèrprets o executants, els productors de fonogrames i els organismes de radiodifusió (Conveni de Roma), de l’Acord relatiu als aspectes comercials dels drets de propietat intel·lectual i el Tractat de l’OMPI sobre les interpretacions i execucions, i els fonogrames, amb l’excepció de tot dret moral conferit per aquests convenis, quan aquests actes són comesos deliberadament, a una escala comercial i mitjançant un sistema informàtic. 3 Una Part pot, en circumstàncies ben delimitades, reservar-se el dret de no imposar responsabilitat penal en virtut dels apartats 1 i 2 d’aquest article, a condició que es disposi d’altres recursos eficaços i que aquesta reserva no vulneri les obligacions internacionals que incumbeixin aquesta Part en aplicació dels instruments internacionals esmentats en els apartats 1 i 2 d’aquest article.

Títol 5.- Altres formes de responsabilitat i de sancions

Article 11. Temptativa i complicitat 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, tota complicitat quan es comet intencionadament amb vista a la comissió d’algun dels delictes establerts en aplicació dels articles 2 al 10 d’aquest Conveni, amb la intenció que aquest delicte sigui comès. 2 Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tipificar com a delicte, de conformitat amb el seu dret intern, tota temptativa intencionada de cometre algun dels delictes establerts en aplicació dels articles 3 al 5, 7, 8, 9.1.a i c d’aquest Conveni. 3 Cada Part es pot reservar el dret de no aplicar, en la totalitat o en part, l’apartat 2 d’aquest article.

Article 12. Responsabilitat de les persones jurídiques 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tal que les persones jurídiques puguin ser considerades responsables dels delictes establerts en aplicació d’aquest Conveni, quan són comesos pel seu compte per tota persona física, actuant ja sigui individualment, ja sigui com a membre d’un òrgan de la persona jurídica, que exerceix un càrrec directiu en el seu si, basat: a en un poder de representació de la persona jurídica; b en una autorització per prendre decisions en nom de la persona jurídica; c en una autorització per exercir un control en el si de la persona jurídica. 2 A més dels casos ja previstos a l’apartat 1 d’aquest article, cada Part adopta les mesures que resultin necessàries per garantir que una persona jurídica pugui ser considerada responsable quan l’absència de vigilància o de control per part d’una persona física mencionada a l’apartat 1 ha fet possible la comissió dels delictes establerts en aplicació d’aquest Conveni per compte d’aquesta persona jurídica per una persona física que actua sota la seva autoritat. 3 Segons els principis jurídics de la part, la responsabilitat d’una persona jurídica pot ser penal, civil o administrativa. 4 Aquesta responsabilitat s’estableix sense perjudici de la responsabilitat penal de les persones físiques que hagin comès el delicte.

Article 13. Sancions i mesures 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per tal que els delictes penals establerts en aplicació dels articles 2 a l’11 siguin punibles amb sancions efectives, proporcionades i dissuasives, que comprenguin penes privatives de llibertat. 2 Cada Part vetlla per tal que les persones jurídiques considerades responsables en aplicació de l’article 12 siguin objecte de sancions o de mesures penals o no penals efectives, proporcionades i dissuasives, que comprenguin sancions pecuniàries.

Secció 2.- Dret processal

Títol 1.- Disposicions comunes

Article 14. Àmbit d’aplicació de les mesures del dret processal 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per instaurar els poders i els procediments previstos en aquesta secció a efectes d’investigacions o procediments penals específics. 2 Llevat de disposició contrària a l’article 21, cada Part aplica els poders i els procediments esmentats a l’apartat 1 d’aquest article: a als delictes penals establerts de conformitat amb els articles 2 a l’11 d’aquest Conveni; b a tots els altres delictes penals comesos mitjançant un sistema informàtic; i c a l’obtenció de les proves electròniques de qualsevol delicte. 3 a Cada Part es pot reservar el dret d’aplicar les mesures mencionades a l’article 20 únicament als delictes o categories de delictes especificats en la reserva, sempre que el repertori d’aquests delictes o categories de delictes no sigui més reduït que el dels delictes als quals aplica les mesures mencionades a l’article 21. Cada Part tracta de limitar una tal reserva de manera que permeti l’aplicació més àmplia possible de la mesura mencionada a l’article 20. b Quan una Part, amb motiu de les restriccions imposades per la seva legislació en vigor en el moment de l’adopció d’aquest Conveni, no pugui aplicar les mesures previstes als articles 20 i 21 a les comunicacions transmeses dins un sistema informàtic d’un proveïdor de serveis: i que s’hagi posat en funcionament per a un grup d’usuaris restringit, i ii que no utilitza les xarxes públiques de telecomunicació i no està connectat a un altre sistema informàtic, ja sigui públic o privat, aquesta Part es pot reservar el dret de no aplicar aquestes mesures a aquelles comunicacions.

Cada Part tracta de limitar una tal reserva de manera que permeti l’aplicació més àmplia possible de la mesura mencionada als articles 20 i 21.

Article 15. Condicions i salvaguardes 1

Cada Part vetlla per tal que la instauració, l’execució i l’aplicació dels poders i els procediments previstos en aquesta secció estiguin sotmesos a les condicions i les salvaguardes previstes pel seu dret intern, que ha de garantir una protecció adequada dels drets humans i les llibertats, en particular dels drets establerts de conformitat amb les obligacions que hagi subscrit en aplicació de la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals del Consell d’Europa (1950) i del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics de les Nacions Unides (1966), o altres instruments internacionals aplicables en matèria de drets humans, i que ha d’integrar el principi de proporcionalitat. 2 Quan sigui apropiat, tenint en compte la naturalesa del procediment o del poder en qüestió, aquestes condicions i salvaguardes inclouen, entre altres, una supervisió judicial o altres formes de supervisió independent, els motius que justifiquen l’aplicació així com la limitació de camp d’aplicació i de la durada del poder o del procediment en qüestió. 3 En la mesura que això sigui conforme amb l’interès públic, en particular amb la bona administració de la justícia, cada Part examina l’efecte dels poders i els procediments en aquesta secció sobre els drets, les responsabilitats i els interessos legítims de tercers.

Títol 2.- Conservació ràpida de dades informàtiques emmagatzemades

Article 16. Conservació ràpida de dades informàtiques emmagatzemades 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per permetre a les seves autoritats competents d’ordenar o imposar d’una altra manera la conservació ràpida de dades electròniques específiques, incloses les dades relatives al trànsit, emmagatzemades mitjançant un sistema informàtic, especialment quan hi ha motius per pensar que aquestes són particularment susceptibles de pèrdua o modificació. 2 Quan una Part aplica l’apartat 1 anterior, mitjançant una ordre donada a una persona de conservar unes dades emmagatzemades específiques que es troben en la seva possessió o sota el seu control, aquesta Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per obligar aquesta persona a conservar i protegir la integritat d’aquestes dades durant el temps que sigui necessari, fins a un màxim de noranta dies, a fi de permetre a les autoritats competents d’obtenir la seva revelació. Una Part pot preveure que aquesta ordre sigui després renovada. 3 Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per obligar la persona que custodia les dades o una altra persona encarregada de conservar-les, a mantenir en secret l’execució d’aquests procediments durant el termini previst pel seu dret intern. 4 Els poders i els procediments esmentats en aquest article han d’estar sotmesos al que disposen els articles 14 i 15.

Article 17. Conservació i revelació parcial ràpides de dades relatives al trànsit 1

Per tal d’assegurar la conservació de dades relatives al trànsit, en aplicació de l’article 16, cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries: a per garantir la conservació ràpida d’aquestes dades relatives al trànsit, ja sigui d’un sol o de diversos proveïdors de serveis que hagin participat en la transmissió d’aquesta comunicació; i b per garantir la revelació ràpida a l’autoritat competent de la Part, o a una persona designada per aquesta autoritat, d’una quantitat suficient de dades relatives al trànsit per permetre que la Part pugui identificar els proveïdors dels serveis i la via per la qual ha estat transmesa la comunicació. 2 Els poders i els procediments esmentats en aquest article han d’estar sotmesos als articles 14 i 15.

Títol 3.- Ordre de subministrament

Article 18. Ordre de subministrament 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per habilitar les seves autoritats competents a ordenar: a a una persona present en el seu territori de comunicar les dades informàtiques especificades, en la seva possessió o sota el seu control, emmagatzemades en un sistema informàtic o un suport d’emmagatzematge informàtic; i b a un proveïdor de serveis que ofereix prestacions en el territori de la Part, de comunicar les dades en la seva possessió o sota el seu control relatives als abonats i en relació amb aquests serveis. 2 Els poders i els procediments esmentats en aquest article han d’estar sotmesos als articles 14 i 15. 3 A efectes d’aquest article, l’expressió «dades relatives als abonats» designa tota informació, en forma de dades informàtiques o en qualsevol altra forma, que posseeixi un proveïdor de serveis i que es refereixi als abonats als seus serveis, altres que les dades relatives al trànsit o el contingut, i que permetin d’establir: a el tipus de servei de comunicació utilitzat, les disposicions tècniques preses en aquest respecte i el període de servei; b la identitat, l’adreça postal o geogràfica i el número de telèfon de l’abonat, i qualsevol altre número d’accés, les dades referents a la facturació i el pagament, disponibles en virtut d’un contracte o d’un acord de prestació de serveis; c qualsevol altra informació relativa al lloc on es troben els equips de comunicació, disponible en virtut d’un contracte o d’un acord de prestació de serveis.

Títol 4.- Registre i confiscació de dades informàtiques emmagatzemades

Article 19. Registre i confiscació de dades informàtiques emmagatzemades 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per habilitar les seves autoritats competents a registrar o accedir d’una manera similar: a a un sistema informàtic o a una part d’aquest sistema així com a les dades informàtiques que hi té emmagatzemades; i b a un suport de l’emmagatzematge informàtic que permeti d’emmagatzemar dades informàtiques en el seu territori. 2 Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per assegurar que, quan les seves autoritats registren o accedeixen d’una manera similar a un sistema informàtic específic o a una part d’aquest, de conformitat amb l’apartat 1.a, i tenen motius per pensar que les dades buscades es troben emmagatzemades en un altre sistema informàtic o en una part d’aquest situat en el seu territori, i que aquestes dades són legalment accessibles a partir del sistema inicial o disponibles per mitjà d’aquest sistema inicial, aquelles autoritats puguin estendre ràpidament el registre o l’accés d’una manera similar a l’altre sistema. 3 Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per habilitar les seves autoritats competents a confiscar o obtenir d’una manera similar les dades informàtiques a les quals s’hagi accedit en aplicació dels apartats 1 o

2. Aquestes mesures inclouen les prerrogatives següents: a confiscar o obtenir d’una manera similar un sistema informàtic o una part d’aquest, o un suport d’emmagatzematge informàtic; b fer i conservar una còpia d’aquestes dades informàtiques; c preservar la integritat de les dades informàtiques emmagatzemades pertinents; d fer inaccessibles o suprimir aquestes dades informàtiques del sistema informàtic consultat. 4 Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per habilitar les seves autoritats competents a ordenar a tota persona que conegui el funcionament del sistema informàtic o les mesures aplicades per protegir les dades informàtiques que conté de proporcionar tota la informació raonablement necessària, per permetre l’aplicació de les mesures a què fan referència els apartats 1 i 2. 5 Els poders i els procediments esmentats en aquest article han d’estar sotmesos als articles 14 i 15.

Títol 5.- Obtenció en temps real de dades informàtiques

Article 20. Obtenció en temps real de dades relatives al trànsit 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per habilitar les seves autoritats competents: a a obtenir o enregistrar mitjançant l’aplicació dels mitjans tècnics que existeixen al seu territori, i b a obligar a un proveïdor de serveis, en el marc de les seves capacitats tècniques existents: i a obtenir o enregistrar mitjançant l’aplicació dels mitjans tècnics que existeixen al seu territori, o ii a prestar a les autoritats competents la seva col·laboració i ajuda per obtenir o enregistrar, en temps real, les dades relatives al trànsit associades a comunicacions específiques transmeses en el seu territori mitjançant un sistema informàtic. 2 Quan una Part, amb motiu dels principis establerts en el seu ordenament jurídic intern, no pot adoptar les mesures enunciades a l’apartat 1.a, pot en el seu lloc, adoptar les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per assegurar l’obtenció o l’enregistrament en temps real de les dades relatives al trànsit associades a comunicacions específiques transmeses en el seu territori amb l’aplicació dels mitjans tècnics existents en aquest territori. 3 Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per obligar a un proveïdor de serveis a mantenir en secret el fet que s’hagi exercit qualsevol dels poders previstos en aquest article així com tota informació respecte d’aquells. 4 Els poders i els procediments esmentats en aquest article han d’estar sotmesos als articles 14 i 15.

Article 21. Intercepció de dades relatives al contingut 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per habilitar les seves autoritats respecte d’un repertori de delictes que ha de definir en el dret intern: a a obtenir o enregistrar mitjançant l’aplicació dels mitjans tècnics existents en el seu territori, i b a obligar a un proveïdor de serveis, en el marc de les seves capacitats tècniques: i a obtenir o enregistrar mitjançant l’aplicació de mitjans tècnics existents en el seu territori, o ii a prestar a les autoritats competents la seva col·laboració i ajuda per obtenir o enregistrar, en temps real, les dades relatives al contingut de comunicacions específiques en el seu territori, transmeses mitjançant un sistema informàtic. 2 Quan una Part, amb motiu dels principis establerts en el seu ordenament jurídic intern, no pot adoptar les mesures enunciades a l’apartat 1.a, pot en el seu lloc adoptar les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per assegurar l’obtenció o l’enregistrament en temps real de les dades relatives al contingut de comunicacions específiques transmeses en el seu territori mitjançant l’aplicació de mitjans tècnics existents en aquest territori. 3 Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per obligar a qualsevol proveïdor de serveis a mantenir en secret el fet que s’hagi exercit qualsevol dels poders previstos en aquest article així com tota informació respecte d’aquells. 4 Els poders i els procediments esmentats en aquest article han d’estar sotmesos als articles 14 i 15.

Secció 3.- Competència

Article 22. Competència 1

Cada Part adopta les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per establir la seva competència respecte de tot delicte establert de conformitat amb els articles 2 a l’11 d’aquest Conveni, quan el delicte s’ha comès: a en el seu territori; o b a bord d’un vaixell que arbora pavelló d’aquesta Part; o c a bord d’una aeronau matriculada segons les lleis d’aquesta Part; o d per un dels seus nacionals, si el delicte és punible penalment allà on ha estat comès o si el delicte no és de la competència territorial de cap Estat. 2 Cada Part es pot reservar el dret de no aplicar, o de només aplicar en casos o condicions específiques, les normes de competència definides als apartats 1.b a 1.d d’aquest article o en una part qualsevol d’aquests apartats. 3 Cada Part adopta les mesures que resultin necessàries per establir la seva competència respecte de tot delicte esmentat a l’apartat 1 de l’article 24 d’aquest Conveni, quan l’autor presumpte del delicte es troba en el seu territori i no pot ser extradit a una altra Part per raó únicament de la seva nacionalitat, després d’una demanda d’extradició. 4 Aquest Conveni no exclou cap competència penal exercida per una Part de conformitat amb el seu dret intern. 5 Quan diverses Parts reivindiquen una competència respecte d’un presumpte delicte referit en aquest Conveni, les Parts concernides es consulten, quan això és oportú, a fi de determinar quina és la més adequada per entaular l’acció judicial.

Capítol III.- Cooperació internacional

Secció 1.- Principis generals

Títol 1.- Principis generals relatius a la cooperació internacional

Article 23. Principis generals relatius a la cooperació internacional

Les Parts cooperen entre si, de conformitat amb les disposicions d’aquest capítol, en aplicació dels instruments internacionals pertinents sobre la cooperació internacional en matèria penal, els acords basats en legislacions uniformes o recíproques i el seu dret nacional, en la mesura més gran possible, a efectes d’investigacions o procediments relatius als delictes penals relacionats amb sistemes i dades informàtiques o per obtenir proves, en format electrònic, d’un delicte.

Títol 2.- Principis relatius a l’extradició

Article 24. Extradició 1 a

Aquest article s’aplica a l’extradició entre les Parts pels delictes penals definits de conformitat amb els articles 2 a l’11 d’aquest Conveni, sempre que siguin punibles en la legislació de les dues Parts concernides amb una pena de privació de llibertat d’un període màxim d’almenys un any, o una pena més greu. b Quan s’exigeixi una pena mínima diferent, sobre la base d’un tractat d’extradició aplicable entre dues o diverses Parts, inclòs el Conveni europeu d’extradició (STE núm. 24), o d’un acord basat en legislacions uniformes o recíproques, s’aplica la pena mínima prevista per aquest tractat o aquest acord. 2 Els delictes penals descrits a l’apartat 1 d’aquest article es consideren inclosos com a delictes que poden donar lloc a l’extradició en tot tractat d’extradició conclòs entre o per les Parts.

Les Parts es comprometen a incloure aquests delictes com a delictes que poden donar lloc a l’extradició en tot tractat d’extradició que pugui ser conclòs entre o per les Parts. 3 Quan una Part condiciona l’extradició a l’existència d’un tractat i rep una demanda d’extradició d’una altra Part amb la qual no ha conclòs cap tractat d’extradició, pot considerar aquest Conveni com a fonament jurídic de l’extradició en relació amb qualsevol delicte esmentat a l’apartat 1 d’aquest article. 4 Les Parts que no condicionen l’extradició a l’existència d’un tractat, reconeixen els delictes penals esmentats a l’apartat 1 d’aquest article com a delictes que poden donar lloc entre elles a l’extradició. 5 L’extradició està sotmesa a les condicions previstes pel dret intern de la Part requerida o pels tractats d’extradició en vigor, inclosos els motius pels quals la Part requerida pot denegar l’extradició. 6 Si l’extradició per un delicte esmentat a l’apartat 1 d’aquest article es denega únicament sobre la base de la nacionalitat de la persona reclamada o perquè la Part requerida es considera competent respecte d’aquest delicte, la Part requerida sotmet l’afer, a la demanda de la Part requeridora, a les seves autoritats competents a efectes de l‘acció penal, i informa, oportunament, la Part requeridora de la conclusió de l’afer.

Les autoritats en qüestió prendran la seva decisió i duran a terme la investigació i el procediment de la mateixa manera que per qualsevol altre delicte de naturalesa comparable, de conformitat amb la legislació d’aquesta Part. 7 a Cada Part comunica al secretari general del Consell d’Europa, en el moment de la signatura o del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, el nom i l’adreça de cada autoritat responsable de l’enviament o la recepció d’un demanda d’extradició o de detenció provisional, en absència de tractat. b El secretari general del Consell d’Europa crea i manté actualitzat un registre de les autoritats designades per les Parts.

Cada Part vetlla en tot moment per l’exactitud de les dades que figuren en el registre.

Títol 3.- Principis generals relatius a la cooperació

Article 25. Principis generals relatius a la cooperació 1

Les Parts es proporcionen la cooperació més àmplia possible a l’efecte de les investigacions o els procediments relatius als delictes penals relacionats amb sistemes i dades informàtiques, o per tal d’obtenir proves en format electrònic d’un delicte. 2 Cada Part adopta també les mesures legislatives i altres que resultin necessàries per complir amb les obligacions enunciades als articles 27 al 35. 3 Cada Part pot, en cas d’urgència, formular una demanda de cooperació o fer les comunicacions que corresponguin per mitjans de comunicació ràpids, com ara el fax o el correu electrònic, sempre que aquests mitjans ofereixin unes condicions suficients de seguretat i d’autentificació (inclosa, si és necessari, l’encriptació), amb confirmació oficial posterior si l’Estat requerit ho exigeix.

L’Estat requerit accepta la demanda i respon a través de qualsevol d’aquests mitjans ràpids de comunicació. 4 Llevat de disposició contrària expressament prevista en els articles d’aquest capítol, la cooperació està sotmesa a les condicions fixades pel dret intern de la Part requerida o pels tractats de cooperació aplicables, inclosos els motius sobre la base dels quals la Part requerida pot denegar la cooperació.

La Part requerida no ha d’exercir el seu dret de denegar la cooperació respecte dels delictes a què fan referència els articles 2 a l’11 per l’únic motiu que la demanda es refereix a un delicte que aquesta Part considera de caràcter fiscal. 5 Quan, de conformitat amb les disposicions d’aquest capítol, la Part requerida està autoritzada a subordinar la cooperació a l’existència d’una doble incriminació, aquesta condició es considerarà com a satisfeta si la conducta que constitueix el delicte, pel qual s’ha requerit la cooperació, està qualificat de delicte en el seu dret intern, independentment que aquest dret intern classifiqui o no el delicte en la mateixa categoria de delictes o que el designi o no amb la mateixa terminologia que el dret de la Part requeridora.

Article 26. Informació espontània 1

Una Part pot, dins els límits del seu dret intern i en absència de demanda prèvia, comunicar a una altra Part les informacions obtingudes en el marc de les seves pròpies investigacions quan considera que això podria ajudar a la Part destinatària a iniciar o concloure investigacions o procediments respecte de delictes penals tipificats de conformitat amb aquest Conveni, o quan aquestes informacions puguin portar a una demanda de cooperació formulada per aquesta Part en virtut d’aquest capítol. 2 Abans de comunicar aquesta informació, la Part que la proporciona pot demanar que es tracti de forma confidencial o que només es pugui utilitzar sota certes condicions. Si la Part destinatària no pot atendre aquesta petició n’ha d’informar l’altra Part que aleshores haurà de determinar si la informació en qüestió ha de ser malgrat tot proporcionada. Si la Part destinatària accepta la informació en les condicions establertes, estarà obligada a respectar-les.

Títol 4.- Procediments relatius a les demandes de cooperació en absència d’acords internacionals aplicables

Article 27. Procediments relatius a les demandes de cooperació en absència d’acords internacionals aplicables 1

En absència d’un tractat de cooperació o d’acord basat en legislacions uniformes o recíproques en vigor entre la Part requeridora i la Part requerida, s’apliquen les disposicions dels apartats 2 al 9 d’aquest article.

No s’apliquen quan existeix un tractat, un acord o una legislació d’aquest tipus, llevat que les Parts concernides decideixin aplicar en el seu lloc la totalitat o part de la resta d’aquest article. 2 a Cada Part designa una o diverses autoritats centrals encarregades d’enviar les demandes de cooperació o de respondre-les, d’executar-les o de trametre-les a les autoritats competents perquè les executin; b Les autoritats centrals es comuniquen directament entre elles; c Cada Part, en el moment de la signatura o el dipòsit dels seus instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, comunica al secretari general del Consell d’Europa els noms i les adreces de les autoritats designades en aplicació d’aquest apartat; d El secretari general del Consell d’Europa crea i manté actualitzat un registre de les autoritats centrals designades per les Parts.

Cada Part garanteix en tot moment l’exactitud de les dades que figuren al registre. 3 Les demandes de cooperació en virtut d’aquest article s’executen de conformitat amb el procediment especificat per la Part requeridora, llevat que sigui incompatible amb la legislació de la Part requerida. 4 A més de les condicions o els motius de denegació previstos a l’apartat 4 de l’article 25, la cooperació pot ser denegada per la Part requerida: a si la demanda fa referència a un delicte que la Part requerida considera de caràcter polític o vinculat a un delicte de caràcter polític; o b si la Part requerida estima que el fet d’accedir a la demanda pot atemptar contra la seva sobirania, la seva seguretat, el seu ordre públic o altres interessos essencials. 5 La Part requerida pot ajornar l’execució de la demanda si això pot representar un perjudici per a les investigacions o els procediments que duen a terme les seves autoritats. 6 Abans de denegar o ajornar la seva cooperació, la Part requerida examina, prèvia consulta, si escau, a la Part requeridora, si pot atendre a la demanda parcialment o sota les condicions que consideri necessàries. 7 La Part requerida informa ràpidament la Part requeridora del seguiment que pensa donar a la demanda de cooperació.

Ha de motivar la seva eventual denegació d’atendre-la o l’eventual ajornament de la demanda.

La Part requerida informa també la Part requeridora dels motius que fan impossible l’execució de la cooperació o que la fan susceptible de retardar-la de manera significativa. 8 La Part requeridora pot demanar que la Part requerida mantingui confidencials el fet i l’objecte de tota demanda formulada en virtut d’aquest capítol, llevat en la mesura que sigui necessària per a l’execució de la demanda.

Si la Part requerida no pot atendre aquesta demanda de confidencialitat, n’ha d’informar ràpidament la Part requeridora, que haurà de determinar aleshores si la demanda ha de ser malgrat tot executada. 9 a En cas d’urgència, les autoritats judicials de la Part requeridora poden adreçar directament a les seves homòlogues de la Part requerida les demandes de cooperació o les comunicacions relacionades amb aquestes demandes.

En aquest cas, s’adreça simultàniament una còpia a les autoritats centrals de la Part requerida a través de l’autoritat central de la Part requeridora. b Tota demanda o comunicació formulada en virtut d’aquest apartat pot ser formulada a través de l’Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol). c Quan una demanda ha estat formulada en aplicació de la lletra a. d’aquest article i quan l’autoritat no és competent per tractar-la, la tramet a l’autoritat nacional competent i n’informa directament la Part requeridora. d Les demandes o les comunicacions efectuades en aplicació d’aquest apartat que no impliquin mesures coercitives poden ser trameses directament per les autoritats competents de la Part requeridora a les autoritats competents de la Part requerida. e Cada Part pot informar el secretari general del Consell d’Europa, en el moment de la signatura o del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, que, per raons d’eficàcia, les demandes fetes en virtut d’aquest apartat s’hauran d’adreçar a la seva autoritat central.

Article 28. Confidencialitat i restriccions d’utilització 1

En absència de tractat de cooperació o d’acord basat en legislacions uniformes o recíproques en vigor entre la Part requeridora i la Part requerida, s’apliquen les disposicions d’aquest article. Aquestes no s’apliquen quan existeix un tractat, un acord o una legislació d’aquest tipus, llevat que les Parts implicades decideixin aplicar en el seu lloc la totalitat o part d’aquest article. 2 La Part requerida pot subordinar la comunicació d’informació o de material en resposta a una demanda: a a la condició que aquests elements romanguin confidencials quan la demanda de cooperació no pugui ser respectada en absència d’aquesta condició; o b a la condició que no s’utilitzin per a investigacions o procediments diferents dels indicats en la demanda. 3 Si la Part requeridora no pot satisfer alguna de les condicions enunciades a l’apartat 2, n’informa ràpidament la Part requerida, que determina aleshores si la informació ha de ser malgrat tot proporcionada. Si la Part requeridora accepta aquesta condició, estarà obligada a complir-la. 4 Tota Part que proporciona informació o material sotmesos a alguna de les condicions enunciades a l’apartat 2 pot exigir a l’altra Part que li comuniqui precisions, en relació a aquesta condició, sobre la utilització que ha fet d’aquesta informació o d’aquest material.

Secció 2.- Disposicions específiques

Títol 1.- Cooperació en matèria de mesures cautelars

Article 29. Conservació ràpida de dades informàtiques emmagatzemades 1

Una Part pot demanar a una altra Part que ordeni o imposi d’una altra manera la conservació ràpida de dades emmagatzemades mitjançant un sistema informàtic que es trobin en el territori d’aquesta altra part, i respecte de les quals la Part requeridora té la intenció de presentar una demanda de cooperació amb vista al registre o l’accés per un mitjà similar, la confiscació o obtenció per un mitjà similar, o la revelació d’aquestes dades. 2 Una demanda de conservació feta en aplicació de l’apartat 1 ha de precisar: a l’autoritat que demana la conservació; b el delicte objecte de la investigació i els procediments penals i una breu exposició dels fets relacionats amb aquell; c les dades informàtiques emmagatzemades que s’han de conservar i la seva relació amb el delicte; d totes les informacions disponibles que permetin identificar el responsable de la custòdia de les dades informàtiques emmagatzemades o el lloc on es troba el sistema informàtic; e la necessitat de la mesura de conservació; i f el fet que la Part té la intenció de presentar una demanda de cooperació amb vista al registre o l’accés per un mitjà similar, la confiscació o l’obtenció per un mitjà similar, o la revelació de les dades informàtiques emmagatzemades. 3 Després d’haver rebut la demanda d’una altra Part, la Part requerida ha de prendre totes les mesures apropiades per tal de dur a terme sense demora la conservació de les dades especificades, de conformitat amb el seu dret intern.

Per poder respondre a demandes d’aquest tipus, no es requereix la doble incriminació com a condició prèvia per a la conservació. 4 Una Part que exigeix la doble incriminació com a condició per respondre a una demanda de cooperació amb vista al registre o l’accés similar, la confiscació o l’obtenció per un mitjà similar o la revelació de les dades emmagatzemades pot, per delictes altres que els establerts de conformitat amb els articles 2 a l’11 d’aquest Conveni, reservar-se el dret de denegar la demanda de conservació en virtut d’aquest article en el cas que tingui motius per pensar que, en el moment de la revelació, no es podrà complir la condició de doble incriminació. 5 A més, una demanda de conservació únicament pot ser denegada: a si la demanda es refereix a un delicte que la Part requerida considera que és de caràcter polític o vinculada a un delicte de caràcter polític; o b si la Part requerida considera que el fet d’accedir a la demanda podria atemptar contra la seva sobirania, la seva seguretat, l’ordre públic o altres interessos essencials. 6 Quan la Part requerida considera que la conservació simple no serà suficient per garantir la disponibilitat futura de les dades, o que comprometrà la confidencialitat de la investigació de la Part requeridora, o que d’alguna altra manera la perjudicarà, n’informa ràpidament la Part requeridora, que decideix aleshores si convé, malgrat tot, executar la demanda. 7 Tota conservació efectuada en resposta a una demanda prevista en l’apartat 1 serà vàlida durant un període d’almenys seixanta dies per tal de permetre a la Part requeridora de presentar una demanda amb vista al registre o l’accés per un mitjà similar, la confiscació o l’obtenció per un mitjà similar, o la revelació de les dades.

Un cop rebuda aquesta demanda, les dades han de continuar sent conservades mentre s’espera una decisió sobre la demanda.

Article 30. Revelació ràpida de dades conservades 1

Quan en l’execució d’una demanda de conservació de dades relatives al trànsit d’una comunicació específica formulada en aplicació de l’article 29, la Part requerida descobreix que un proveïdor de serveis en un altre Estat ha participat en la transmissió d’aquesta comunicació, la Part requerida revela ràpidament a la Part requeridora la quantitat suficient de dades sobre el trànsit, per tal d’identificar aquest proveïdor de serveis i la via per la qual ha estat transmesa la comunicació. 2 La revelació de dades relatives al trànsit en aplicació de l’apartat 1 únicament pot ser denegada: a si la demanda es refereix a un delicte que la Part requerida considera que és de caràcter polític o vinculada a un delicte de caràcter polític; o b si la Part requerida estima que el fet d’accedir a la demanda podria atemptar contra la seva sobirania, la seva seguretat, l’ordre públic o altres interessos essencials.

Títol 2.- Cooperació en relació amb els poders d’investigació

Article 31. Cooperació en relació amb l’accés a les dades emmagatzemades 1

Una Part pot demanar a una altra Part de registrar o accedir de manera similar, de confiscar o obtenir de manera similar, de revelar dades emmagatzemades per mitjà d’un sistema informàtic que es troba en el territori d’aquesta altra Part, incloses les dades conservades de conformitat amb l’article 29. 2 La Part requerida satisfà la demanda aplicant els instruments internacionals, els acords i les legislacions mencionades a l’article 23, i de conformitat amb les disposicions pertinents d’aquest capítol. 3 La demanda s’ha de respondre el més ràpidament possible en els casos següents: a quan hi ha motius per pensar que les dades pertinents són particularment sensibles als riscos de pèrdua o modificació; o b quan els instruments, els acords i les legislacions esmentats a l’apartat 2 preveuen una cooperació ràpida.

Article 32. Accés transfronterer a dades emmagatzemades, amb consentiment o quan són accessibles al públic

Una Part pot, sense l’autorització d’una altra Part: a accedir a dades informàtiques emmagatzemades accessibles al públic (font oberta), independentment de la localització geogràfica d’aquestes dades; o b accedir a dades informàtiques emmagatzemades situades en un altre Estat o rebre-les, per mitjà d’un sistema informàtic situat en el seu territori, si la Part obté el consentiment legal i voluntari de la persona legalment autoritzada a revelar-li aquestes dades per mitjà d’aquest sistema informàtic.

Article 33. Cooperació en l’obtenció en temps real de dades relatives al trànsit 1

Les Parts cooperen en l’obtenció en temps real de dades relatives al trànsit, associades a comunicacions específiques en el seu territori, transmeses per mitjà d’un sistema informàtic. A reserva de les disposicions de l’apartat 2, aquesta cooperació es regeix per les condicions i els procediments previstos en el dret intern. 2 Cada Part coopera almenys respecte dels delictes penals per als quals l’obtenció en temps real de dades relatives al trànsit seria possible en un afer anàleg a nivell intern.

Article 34. Cooperació en matèria d’intercepció de dades relatives al contingut

Les Parts cooperen en la mesura permesa pels seus tractats i lleis internes aplicables, per a l’obtenció o l’enregistrament en temps real de dades relatives al contingut de comunicacions específiques transmeses per mitjà d’un sistema informàtic.

Títol 3.- Xarxa 24/7

Article 35. Xarxa 24/7 1

Cada Part designa un punt de contacte localitzable les vint-i-quatre hores del dia, set dies a la setmana, per tal de garantir una cooperació immediata per a investigacions relatives a delictes penals vinculats amb sistemes i dades informàtiques, o per obtenir proves en format electrònic d’un delicte. Aquesta cooperació comprendrà la facilitació, o si el dret i la pràctica interns ho permeten, l’aplicació directa de les mesures següents: a assessorament tècnic; b conservació de les dades, de conformitat amb els articles 29 i 30; c obtenció de proves, aportació d’informacions de caràcter jurídic i localització dels sospitosos. 2 a El punt de contacte d’una Part tindrà els mitjans per comunicar-se amb el punt de contacte d’una altra Part segons un procediment accelerat. b Si el punt de contacte designat per una Part no depèn de l’autoritat o les autoritats d’aquesta Part responsables de la cooperació internacional o de l’extradició, el punt de contacte s’assegurarà de poder actuar en coordinació amb aquesta o aquestes autoritats, segons un procediment accelerat. 3 Cada Part procurarà disposar d’un personal format i equipat amb vista a facilitar el funcionament de la xarxa.

Capítol IV.- Disposicions finals

Article 36. Signatura i entrada en vigor 1

Aquest Conveni està obert a la signatura dels Estats membres del Consell d’Europa i dels Estats no membres que han participat en la seva elaboració. 2 Aquest Conveni està sotmès a la ratificació, l’acceptació o l’aprovació. Els instruments de ratificació, acceptació o aprovació es dipositen prop del secretari general del Consell d’Europa. 3 Aquest Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data en què cinc Estats, incloent-hi almenys tres Estats membres del Consell d’Europa, hagin manifestat el seu consentiment a estar vinculats pel Conveni, de conformitat amb les disposicions dels apartats 1 i 2. 4 Per a tot Estat signatari que manifesti posteriorment el seu consentiment a estar vinculat pel Conveni, aquest entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de la manifestació del seu consentiment a estar vinculat pel Conveni, de conformitat amb les disposicions dels apartats 1 i 2.

Article 37. Adhesió al Conveni 1

Després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa pot, prèvia consulta als Estats contractants del Conveni i després d’haver-ne obtingut l’assentiment unànime, invitar tot Estat no membre del Consell que no hagi participat en la seva elaboració, a adherir-se a aquest Conveni. La decisió es pren per la majoria prevista a l’article 20.d de l’Estatut del Consell d’Europa i per unanimitat dels representants dels Estats contractants amb dret a formar part del Comitè de Ministres. 2 Per a tot Estat que s’adhereixi al Conveni, de conformitat amb l’apartat 1 anterior, el Conveni entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de dipòsit de l’instrument d’adhesió prop del secretari general del Consell d’Europa.

Article 38. Aplicació territorial 1

Tot Estat pot, en el moment de la signatura o en el moment del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, designar el o els territoris en els quals s’aplicarà aquest Conveni. 2 Tot Estat pot, en qualsevol altre moment posterior, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, ampliar l’aplicació d’aquest Conveni a qualsevol altre territori designat en la declaració. El Conveni entrarà en vigor respecte d’aquest territori el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la declaració pel secretari general. 3 Tota declaració feta en aplicació dels dos apartats precedents pot ser retirada, pel que fa a tot territori designat en aquesta declaració, mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa. La retirada tindrà efecte el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la notificació pel secretari general.

Article 39. Efectes del Conveni 1

L’objecte d’aquest Conveni és de completar els tractats o els acords multilaterals o bilaterals aplicables que existeixen entre les Parts, incloent-hi les disposicions: - del Conveni europeu d’extradició, obert a la signatura el 13 de desembre de 1957, a París (STE núm. 24); - el Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal, obert a la signatura el 20 d’abril de 1959, a Estrasburg (STE núm. 30); - el Protocol addicional del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal, obert a la signatura el 17 de març de 1978, a Estrasburg (STE núm. 99). 2 Si dues o més Parts han signat ja un acord o un tractat relatiu a les matèries tractades per aquest Conveni, o si han regulat d’altra manera les seves relacions sobre aquests temes, o si ho fan en el futur, tenen també la facultat d’aplicar aquest acord o tractat o regular les seves relacions d’acord amb aquests, en lloc d’aquest Conveni. No obstant això, quan les Parts regulin les seves relacions relatives a les matèries objecte d’aquest Conveni d’una manera diferent a la prevista en aquest, ho faran d’una manera que no sigui incompatible amb els objectius i els principis del Conveni. 3 Res en aquest Conveni no afecta altres drets, restriccions, obligacions i responsabilitats de cada Part.

Article 40. Declaracions

Mitjançant una declaració escrita adreçada al secretari general del Consell d’Europa, tot Estat pot, en el moment de la signatura o del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, declarar que es reserva la facultat d’exigir, si escau, un o diversos elements complementaris com els previstos als articles 2, 3, 6, apartat 1.b, 7, 9, apartat 3, i 27, apartat 9.e.

Article 41. Clàusula federal 1

Un Estat federal es pot reservar el dret de complir les obligacions contingudes en el capítol II d’aquest Conveni en la mesura que aquestes siguin compatibles amb els principis fonamentals que regeixin les relacions entre el seu Govern central i els Estats que el constitueixen o altres entitats territorials anàlogues, a condició que puguin cooperar sobre la base del capítol III. 2 Quan formuli una reserva en virtut de l’apartat 1, un Estat federal no podrà fer ús dels termes d’aquesta reserva per excloure o disminuir de manera substancial les seves obligacions en virtut del capítol II. En qualsevol cas, es dota dels mitjans amplis i efectius que permetin l’aplicació de les mesures previstes pel capítol esmentat. 3 Pel que fa a les disposicions d’aquest Conveni l’aplicació de les quals és competència legislativa de cadascun dels Estats constituents o altres entitats territorials anàlogues, que no estiguin obligats, en virtut del sistema constitucional de la federació, a prendre mesures legislatives, el govern federal posa, amb la seva opinió favorable, aquestes disposicions en coneixement de les autoritats competents dels Estats constituents, i els anima a adoptar les mesures apropiades per aplicar-les.

Article 42. Reserves

Mitjançant una notificació escrita adreçada al secretari general del Consell d’Europa, tot Estat pot, en el moment de la signatura o del dipòsit del seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, declarar que s’acull a la o les reserves previstes a l’apartat 2 de l’article 4, l’apartat 3 de l’article 6, l’apartat 4 de l’article 9, l’apartat 3 de l’article 10, l’apartat 3 de l’article 11, l’apartat 3 de l’article 14, l’apartat 2 de l’article 22, l’apartat 4 de l’article 29 i l’apartat 1 de l’article 41. No es pot formular cap altra reserva.

Article 43. Manteniment i retirada de les reserves 1

Una Part que ha formulat una reserva de conformitat amb l’article 42, pot retirar-la en la totalitat o en part mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa. Aquesta retirada tindrà efecte en la data de recepció d’aquesta notificació pel secretari general. Si la notificació indica que la retirada d’una reserva ha de tenir efecte en una data precisa, i si aquesta data és posterior a la data en què el secretari general rep la notificació, la retirada tindrà efecte en aquesta data posterior. 2 Una Part que hagi formulat una reserva de les esmentades a l’article 42 retirarà aquesta reserva, en la totalitat o en part, tant aviat com les circumstàncies ho permetin. 3 El secretari general del Consell d’Europa pot periòdicament demanar a les Parts que hagin formulat una o diverses reserves com les esmentades a l’article 42, informació sobre les perspectives de la seva retirada.

Article 44. Esmenes 1

Cada Part pot proposar esmenes a aquest Conveni que són comunicades pel secretari general del Consell d’Europa als Estats membres del Consell d’Europa, als Estats no membres que hagin pres part en l’elaboració d’aquest Conveni, i també a tot Estat que s’hi hagués adherit o hagués estat invitat a adherir-s’hi, de conformitat amb les disposicions de l’article 37. 2 Tota esmena proposada per una Part es comunica al Comitè europeu per als problemes criminals (CDPC), que sotmet al Comitè de Ministres la seva opinió sobre l’esmena. 3 El Comitè de Ministres examina l’esmena proposada i l’opinió sotmesa pel CDPC i, prèvia consulta amb els Estats no membres part d’aquest Conveni, pot adoptar l’esmena. 4 El text de tota esmena adoptada pel Comitè de Ministres de conformitat amb l’apartat 3 d’aquest article es comunica a les Parts per a la seva acceptació. 5 Tota esmena adoptada de conformitat amb l’apartat 3 d’aquest article entra en vigor el trentè dia després que totes les Parts hagin informat el secretari general de la seva acceptació.

Article 45. Arranjament de controvèrsies 1

El Comitè europeu per als problemes criminals del Consell d’Europa (CDPC) es manté informat sobre la interpretació i l’aplicació d’aquest Conveni. 2 En el cas de controvèrsia entre les Parts sobre la interpretació o l’aplicació d’aquest Conveni, les Parts s’esforçaran per arribar a un arranjament de la controvèrsia mitjançant la negociació o qualsevol altre mitjà pacífic de la seva elecció, incloent-hi la submissió de la controvèrsia al CDPC, a un tribunal arbitral les decisions del qual seran vinculants per a les Parts en la controvèrsia, o a la Cort Internacional de Justícia, segons acordin les Parts implicades.

Article 46. Consultes entre les

Parts 1 Les Parts es consulten periòdicament, segons sigui necessari, per tal de facilitar: a la utilització i l’aplicació efectives d’aquest Conveni, inclosa la identificació de tot problema en la matèria, així com els efectes de tota declaració o reserva feta de conformitat amb aquest Conveni; b l’intercanvi d’informació sobre novetats jurídiques, polítiques o tècniques importants observades en l’àmbit de la delinqüència informàtica i l’obtenció de proves en format electrònic; c l’estudi de la possibilitat de completar o esmenar el Conveni. 2 El Comitè europeu per als problemes criminals (CDPC) es manté periòdicament al corrent del resultat de les consultes esmentades a l’apartat 1. 3 El CDPC facilita, si és necessari, les consultes mencionades a l’apartat 1 i adopta les mesures necessàries per ajudar les Parts en els seus esforços destinats a completar o esmenar el Conveni. Al més tard a l’expiració d’un termini de tres anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, el CDPC, en cooperació amb les Parts, farà un estudi del conjunt de les disposicions del Conveni i proposarà, si escau, les esmenes apropiades. 4 Llevat quan el Consell d’Europa se’n faci càrrec, les despeses ocasionades per l’aplicació de les disposicions de l’apartat 1 són a càrrec de les Parts, de la manera que aquestes determinin. 5 Les Parts reben assistència del Secretariat del Consell d’Europa en l’exercici de les seves funcions derivades d’aquest article.

Article 47. Denúncia 1

Tota Part pot, en qualsevol moment, denunciar aquest Conveni mitjançant una notificació al secretari general del Consell d’Europa. 2 La denúncia tindrà efecte el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos després de la data de recepció de la notificació pel secretari general.

Article 48. Notificació

El Secretari general del Consell d’Europa notifica als Estats membres del Consell d’Europa, als Estats no membres que hagin participat en l’elaboració d’aquest Conveni, i també a tot Estat que si hagués adherit o hagués estat invitat a adherir-s’hi: a tota signatura; b el dipòsit de tot instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió; c tota data d’entrada en vigor d’aquest Conveni, de conformitat amb els seus articles 36 i 37; d tota declaració feta en aplicació de l’article 40 o tota reserva feta en aplicació de l’article 42; e tot altre acte, notificació o comunicació relativa a aquest Conveni.

Fórmula de signatura

En testimoni de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat aquest Conveni.

Budapest, fet el 23 de novembre de 2001, en anglès i francès, els dos textos són igualment fefaents, en un sol exemplar que serà dipositat als arxius del Consell d’Europa.

El secretari general del Consell d’Europa en trametrà còpia certificada conforme a cadascun dels Estats membres del Consell d’Europa, als Estats no membres que han participat a l’elaboració del Conveni i a tot Estat invitat a adherir-s’hi.

Situació del Conveni sobre la cibercrimininalitat en data de 29 de gener del 2016 Estats membres del Consell d’Europa Estats Signatura Ratificació Entrada en vigor Notes R. D. A. T. C. O. Albània 23/11/2001 20/06/2002 01/07/2004 X Alemanya 23/11/2001 09/03/2009 01/07/2009 X X X Andorra 23/04/2013 Armènia 23/11/2001 12/10/2006 01/02/2007 X Àustria 23/11/2001 13/06/2012 01/10/2012 X X X Azerbaidjan 30/06/2008 15/03/2010 01/07/2010 X X X X Bèlgica 23/11/2001 20/08/2012 01/12/2012 X X X Bòsnia i Hercegovina 09/02/2005 19/05/2006 01/09/2006 X Bulgària 23/11/2001 07/04/2005 01/08/2005 X X X Croàcia 23/11/2001 19/01/2005 01/05/2006 X Dinamarca 22/04/2003 21/06/2006 01/10/2005 X X X Eslovàquia 04/02/2005 08/01/2008 01/05/2008 X X X Eslovènia 24/07/2002 08/09/2004 01/01/2005 X Espanya 23/11/2001 03/06/2010 01/10/2010 X X Estònia 23/11/2001 12/05/2003 01/07/2004 X Finlàndia 23/11/2001 24/05/2007 01/09/2007 X X X França 23/11/2001 10/01/2006 01/05/2006 X X X Geòrgia 01/04/2008 06/06/2012 01/10/2012 X Grècia 23/11/2001 Hongria 23/11/2001 04/12/2003 01/07/2004 X X X Irlanda 28/02/2002 Islàndia 30/11/2001 29/01/2007 01/05/2007 X X Itàlia 23/11/2001 05/06/2008 01/10/2008 X Macedònia 23/11/2001 15/09/2004 01/01/2005 X Letònia 05/05/2004 14/02/2007 01/06/2007 X X Liechtenstein 17/11/2008 Lituània 23/06/2003 18/03/2004 01/07/2004 X X X Luxemburg 28/01/2003 16/10/2014 01/02/2015 x Malta 17/01/2002 12/04/2012 01/08/2012 X Moldàvia 23/11/2001 12/05/2009 01/09/2009 X X X Mònaco 02/05/2013 Montenegro 07/04/2005 03/03/2010 01/07/2010 55 X X Noruega 23/11/2001 30/06/2006 01/10/2006 X X X Països Baixos 23/11/2001 16/11/2006 01/03/2007 X X Polònia 23/11/2001 20/02/2015 01/06/2015 x x Portugal 23/11/2001 24/03/2010 01/07/2010 X X Regne Unit 23/11/2001 25/05/2011 01/09/2011 X X República Txeca 09/02/2005 22/08/2013 01/12/2013 x x x Romania 23/11/2001 12/05/2004 01/09/2004 X Rússia San Marino Sèrbia 07/04/2005 14/04/2009 01/08/2009 55 X Suècia 23/11/2001 Suïssa 23/11/2001 21/09/2011 01/01/2012 X X X Turquia 10/11/2010 29/9/2014 01/01/2015 Ucraïna 23/11/2001 10/03/2006 01/07/2006 X X Xipre 23/11/2001 19/01/2005 01/05/2005 X Estats no membres del Consell d’Europa Estats Signatura Ratificació Entrada en vigor Notes R. D. A. T. C. O. Argentina Austràlia 30/11/2012a 01/03/2013 x x Canadà 23/11/2001 08/07/2015 01/11/2015 x x x Colòmbia Costa Rica Estats Units d’Amèrica 23/11/2001 29/09/2006 01/01/2007 x x x Filipines Japó 23/11/2001 03/07/2012 01/11/2012 x x x Marroc Maurici 15/11/2013 01/03/2014 x Mèxic Panamà 05/03/2014 01/07/2014 x República Dominicana 07/02/2013a 01/06/2013 x x Senegal Sri Lanka 29/05/2015a 01/09/2015 Sud-àfrica 23/11/2001 Xile Organitzacions internacionals Organitzacions Signatura Ratificació Entrada en vigor Notes R. D. A. T. C. O. Unió Europea Nombre total de signatures no seguides de ratificacions: 6 Nombre total de ratificacions/adhesions: 48 Notes: a.: Adhesió - s.: Signatura sense reserva de ratificació - su.: Successió - r.: signatura ad referendum .

R.: Reserves

11. Període d’efecte: 1/07/2009 Article concernit: 42 Declaració consignada en una nota verbal de la Representació Permanent d’Alemanya dipositada amb l’instrument de ratificació, el 9 de març del 2009

42. Reserva consignada en una nota verbal de la Missió del Canadà a la Unió Europea, dipositada amb l’instrument de ratificació el 8 de juliol del 2015. - Or. angl. De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 22 i l’article 42 del Conveni, Canadà es reserva el dret de no exercir la seva competència envers els seus nacionals que cometin infraccions establertes segons el Conveni fora de la seva competència territorial. Període d’efecte: 01/11/2015 Articles concernits: 22,

42. Declaració consignada en una nota verbal de la Missió del Canadà a la Unió Europea, dipositada amb l’instrument de ratificació el 8 de juliol del 2015.

1. Gibraltar és un territori no autònom les quines relacions exteriors estan sota la responsabilitat del Regne Unit i que està sotmès a un procés de descolonització d’acord amb les decisions i resolucions pertinents de l’Assemblea General de les Nacions Unides.

2. Les autoritats de Gibraltar tenen un caràcter local i exerceixen competències exclusivament internes que tenen el seu origen i el seu fonament en una distribució i una atribució de competències efectuades pel Regne Unit de conformitat amb el seu dret intern, com un Estat sobirà de qui depèn aquest territori no autònom.

3. En conseqüència, la participació eventual de les autoritats gibraltarenyes en l’aplicació d’aquest Conveni, s’entendrà exclusivament en el marc de les competències internes de Gibraltar i no podrà ser considerat com modificador de res dels dos apartats precedents. Període d’efecte: 01/10/2010 Article concernit: Declaració co nsignada en l’instrument de ratificació dipositat el 6 de març del 2010

2. Període d’efecte: 01/01/2007 Article concernit: 10 Reserva consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 29 de setembre del 2006

a) Com a autoritats responsables de respondre a les demandes de cooperació: El ministre de Justícia o la persona designada pel ministre (director de la Divisió d’Afers Internacionals / Director of International Affairs Division ) Oficina d’Afers Penals ( Criminal Affairs Bureau ) Ministeri de Justícia 1-1-1, Kasumigaseki Chiyoda-ku Tokyo 100-8977

b) Com a autoritats responsables d’enviar les demandes de cooperació: El ministre de Justícia o la persona designada pel ministre (director de la Divisió d’Afers Internacionals / Director of International Affairs Division ) i la Comissió encarregada de la Seguretat Pública Nacional ( The National Public Safety Commission ), o la persona designada per la Comissió (director de la Divisió d’Operacions Internacionals d’investigació / Director of International Investigative Operations Division ) Departament del Crim Organitzat ( Organized Crime Department ) Agència Nacional de Policia ( National Police Agency ) 2-1-2, Kasumigaseki Chiyoda-ku Tokyo 100-8974 Període d’efecte: 01/11/2012 Article concernit: 27 Declaració consignada en una carta del cònsol general del Japó dipositada amb l’instrument d’acceptació, el 3 de juliol del 2012

a) Ministère de l’Information et des Technologies de la Communication, niveau 9, Centre Air Mauritius, rue Président John Kennedy, Port Louis;

b) L’Autorité de l’Information et des Technologies de la Communication, niveau 12, The Celicourt 6, rue Sir Celicourt Antelme, Port Louis.

c) Les Forces de Police de Maurice, Line Barracks, Port Louis. Període d’efecte: 01/03/2014 Article concernit: 27 Declaració consignada en una nota verbal del Ministeri d’Afers Estrangers, d’Integració Regional i del Comerç Internacional de la República de Maurici dipositada amb l’instrument d’adhesió el 15 de novembre del 2013

a) Oficina del Fiscal General - per a les demandes de cooperació, d’extradició o de detenció provisional formulades durant la fase d’enjudiciament. Adreça: 26, Banulescu - Bodoni str, MD-2012 Chisinau, República de Moldàvia. Tel: (+37322) 221 470, Fax (+373 22) 212 032.

b) Ministeri de Justícia - per a les demandes de cooperació, d’extradició o de detenció provisional formulades durant la fase judicial d’execució de la pena. Adreça: 82, 31 août 1989 str, MD-2012 Chisinau, República de Moldàvia. Tel: (+37322) 234 795, fax (+373 22) 234 797 Període d’efecte: 01/09/2009 Article concernit: 24 Declaració consignada en una carta del Ministeri d’Afers Exteriors i Integració Europea de Moldàvia i en l’instrument de ratificació dipositats el 12 de maig del 2009

a) que han de ser jutjades per un tribunal d’excepció o complir una pena decretada per un tribunal d’aquesta natura;

b) quan s’ha provat que estaran sotmeses a un procés que no ofereix garanties jurídiques d’un procediment penal que respecta les condicions internacionalment reconegudes, com indispensables per a la salvaguarda dels drets humans, o que compliran les seves penes en condicions inhumanes.

c) quan seran reclamades per un delicte al qual correspondrà una pena o una mesura de seguretat de caràcter perpetu. La República Portuguesa només concedirà l’extradició per un delicte amb un pena privativa de llibertat superior a un any. La República Portuguesa no concedeix l’extradició de ciutadans portuguesos. No dóna lloc a l’extradició a Portugal per delictes susceptibles de ser penats amb la pena capital segons la llei de l’Estat requeridor. Portugal només autoritza el trànsit a través del seu territori nacional que a les persones que es trobin en les condicions en què la seva extradició podria ser acordada. Període d’efecte: 01/07/2010 Article concernit: 24 Declaració transmesa per una carta del representant permanent de Portugal, de 30 d’abril del 2010, enregistrada al Secretariat General el 4 de maig del 2010

a) l’Oficina del Fiscal del Tribunal Superior de Cassació i Justícia, per a les demandes de cooperació formulades durant la investigació prèvia al procés (adreça: Blvd. Libertatii nr 12-14, sector 5, Bucuresti);

b) el Ministeri de Justícia per a les demandes de cooperació formulades durant el procés o l’execució de la pena. Període d’efecte: 01/09/2004 Article concernit: 27 Declaració consignada en l’instrument de ratificació dipositat el 12 de maig del 2004

Protocol

Protocol addicional del Conveni europeu en l’àmbit de la informació sobre el dret estranger, del 15 de març de 1978; del Conveni europeu per a la vigilància de les persones amb condemnes en suspens o en llibertat condicional, del 30 novembre de 1964; del Conveni sobre el trasllat de persones condemnades, del 21 de març de 1983; del Protocol addicional del Conveni sobre el trasllat de persones condemnades, del 18 de desembre de 1997; del Conveni europeu sobre la transmissió de procediments en matèria penal, del 15 de maig de 1972; del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal, del 20 d’abril de 1959; del Protocol addicional del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal, del 17 de març de 1978; del Segon protocol addicional del Conveni europeu de cooperació judicial en matèria penal, del 8 de novembre del 2001; del Conveni europeu d’extradició, del 13 de desembre de 1957; del Protocol addicional al Conveni europeu d’extradició, del 15 d’octubre de 1975; del Segon protocol addicional del Conveni europeu d’extradició, del 17 de març de 1978; del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, del 27 de gener de 1977; del Protocol d’esmena del Conveni europeu per a la repressió del terrorisme, del 15 de maig del 2003; del Conveni del Consell d’Europa per a la prevenció del terrorisme, del 16 de maig del 2005; del Conveni europeu relatiu al valor internacional de les sentències penals, del 28 de maig de 1970; del Conveni sobre la cibercriminalitat, del 23 de novembre del 2001; del Protocol addicional del Conveni sobre la cibercriminalitat relatiu a la incriminació d’actes de caràcter racista i xenòfob comesos per mitjà de sistemes informàtics, del 28 de gener del 2003; del Conveni relatiu al blanqueig, al descobriment, a l’embargament i a la confiscació dels productes del crim, del 8 de novembre de 1990; del Conveni del Consell d’Europa relatiu al blanqueig, al descobriment, a l’embargament i a la confiscació dels productes del crim i al finançament del terrorisme, del 16 de maig del 2005; del Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans, del 16 de maig del 2005; del Conveni europeu sobre l’exercici dels drets dels infants, del 25 de gener de 1996; del Conveni europeu sobre les relacions personals que concerneixen els infants, del 15 de maig del 2003; del Conveni europeu sobre el reconeixement i l’execució de les decisions en matèria de custòdia de menors i el restabliment de la custòdia de menors, del 20 de maig de 1980; del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexuals, del 25 d’octubre de 2007; del Conveni relatiu a l’establiment d’un sistema d’inscripció de testaments, del 16 de maig de 1972; de l’Acord relatiu al tràfic il·lícit per mar, que dóna compliment a les disposicions de l’article 17 del Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i substàncies psicòtropes, del 31 de gener de 1995; del Conveni penal sobre la corrupció, del 27 de gener de 1999; del Protocol addicional del Conveni penal sobre la corrupció, del 15 de maig del 2003 (en endavant, els “convenis, protocols, Acord”), i té l’honor d’informar-lo del següent.

El mes de febrer del 2014, la Federació Russa ha llançat una agressió armada contra Ucraïna i ha ocupat una part del seu territori, la República autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol, i avui exerceix el control efectiu de certs districtes dels oblasts de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna.

Aquestes accions són una clara violació de la Carta de les Nacions Unides i constitueixen una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals.

La Federació Russa, com a Estat agressor i força d’ocupació, assumeix tota la responsabilitat dels seus actes i les seves conseqüències en virtut del dret internacional.

La Resolució A/RES/68/262 de l’Assemblea General de les Nacions Unides, del 27 de març del 2014, ha confirmat la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna dins les seves fronteres reconegudes internacionalment.

Les Nacions Unides també han fet una crida al conjunt dels Estats, organismes internacionals i agències especialitzades perquè no reconeguin cap modificació de la condició de la República autònoma de Crimea i de la ciutat de Sebastopol.

En aquest sentit, Ucraïna declara que a partir del 20 de febrer del 2014, i durant el període d’ocupació temporal per la Federació Russa d’una part del seu territori (la República autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol), per raó de l’agressió armada de la Federació Russa comesa contra Ucraïna i fins a la restauració completa de l’ordre constitucional i de l’ordre i el control efectiu per Ucraïna sobre aquests territoris ocupats, així com sobre certs districtes dels oblasts de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna, que temporalment no estan sota el control d’Ucraïna per raó de l’agressió armada de la Federació Russa, l’aplicació i el compliment per part d’Ucraïna de les obligacions en virtut dels convenis, protocols i Acord esmentats, aplicades als territoris esmentats anteriorment ocupats i no controlats d’Ucraïna, queden limitats i sense garantir.

Els documents o les demandes fetes o emeses per les autoritats d’ocupació de la Federació Russa, els seus funcionaris de qualsevol àmbit a la República autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol, i per les autoritats il·legals en certs districtes dels oblasts de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna, que temporalment no estan sota el control d’Ucraïna, es consideren nuls, sense valor i sense efecte jurídic, independentment de si han estat presentats directament o indirectament per les autoritats de la Federació Russa.

Les disposicions dels convenis, protocols i Acord relatives a la possibilitat de comunicació o d’interacció directa no s’apliquen als òrgans territorials d’Ucraïna dins la República autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastopol, així com en certs territoris dels oblasts de Donetsk i Lugansk d’Ucraïna, que temporalment no estan sota el control d’Ucraïna.

L’ordre de comunicació pertinent és determinada per les autoritats centrals d’Ucraïna, a Kíev.

Període d’efecte: 16/10/2015 Articles concernits: Xipre: Declaració consignada en una nota verbal del Ministeri de Justícia de Xipre completada per una nota verbal de la Representació Permanent de Xipre, de 4 d’agost del 2009, enregistrada al Secretariat General el 5 d’agost del 2009

1. Gibraltar és un territori no autònom les relacions exteriors del qual són responsabilitat del Regne Unit i que ha fet l’objecte d’un procés de descolonització d’acord amb les decisions i resolucions de l’Assemblea General de les Nacions Unides aplicables.

2. Les autoritats de Gibraltar tenen un estatut d’administració local i exerceixen competències exclusivament internes que tenen origen i fonament en una distribució i atribució de competències efectuades pel Regne Unit, de conformitat amb les disposicions de la seva legislació interna, com a Estat sobirà del qual depèn aquest territori no autònom.

3. A partir del moment que calgui considerar la participació eventual de les autoritats gibraltarenyes a l’aplicació d’aquest Protocol, es realitzarà exclusivament en el marc de les competències internes de Gibraltar, i no podrà ser interpretada com alterant, de cap forma, les declaracions formulades en els dos apartats precedents.

4. El procediment previst en “l’Acord sobre el règim relatiu a les autoritats de Gibraltar en el marc d’alguns tractats internacionals” conclòs entre Espanya i el Regne Unit el 19 de desembre del 2007, així com “l’Acord sobre el règim relatiu a les autoritats de Gibraltar en el marc dels instruments de la UE i la CE i els tractats que s’hi relacionen”, del 19 d’abril del 2000, s’apliquen al Protocol addicional del Conveni sobre la cibercriminalitat relatiu a la incriminació d’actes de caràcter racista i xenòfob comesos per mitjà de sistemes informàtics.

5. L’aplicació al territori de Gibraltar del Protocol esmentat no pot ser interpretat com un reconeixement de cap dret ni d’una situació de cap mena relatiu als espais no considerats en l’article X del Tractat d’Utrecht, del 13 de juliol de 1713, conclòs entre els Regnes d’Espanya i de Gran Bretanya. Període d’efecte: 01/04/2015 Article concernit: Finlàndia: Reserva consignada en l’instrument d’acceptació dipositat el 20 maig del 2011

a) de l’apartat 1 de l’article 6 pel que fa a l’obtenció de dispositius per a la utilització i la lletra

b) de l’apartat 1 de l’article 6 pel que fa a la possessió d’un dels elements a què fan referència els punts a.i o ii. Reserva relativa a l’apartat 2 de l’article 9 del Conveni De conformitat amb l’apartat 4 de l’article 9, el Principat d’Andorra es reserva el dret de no aplicar la lletra

b) de l’apartat 2 de l’article 9, relacionat amb el comportament d’una persona que apareix com un menor adoptant un comportament sexualment explícit, i el dret de no aplicar la lletra

c) de l’apartat 2 de l’article 9 relativa a imatges realistes que representin un menor adoptant un comportament sexualment explícit. Reserva relativa a l’article 7 del Conveni De conformitat amb l’apartat 3 de l’article 11, el Principat d’Andorra es reserva el dret de no aplicar l’article 7 en relació a la temptativa de certes formes de falsificació informàtica. Reserva relativa a l’article 20 del Conveni De conformitat amb la lletra

a) de l’apartat 3 de l’article 14, el Principat d’Andorra es reserva el dret d’aplicar les mesures previstes a l’article 20 del Conveni únicament a aquells delictes qualificats en el Codi penal com a delictes majors.

Reserva relativa a l’article 16 del Conveni De conformitat amb l’apartat 4 de l’article 25 del Conveni, el Principat d’Andorra declara que, pel que fa els delictes altres que aquells establerts de conformitat amb els articles 2 a 11 del Conveni, acceptarà i diligenciarà demandes de cooperació per ordenar la conservació ràpida de dades informàtiques emmagatzemades, prevista a l’article 16, sempre i quan la condició de doble incriminació es compleixi en el moment de la demanda.

Declaració relativa a l’article 24 del Conveni De conformitat amb l’apartat 7 de l’article 24 del Conveni, el Principat d’Andorra declara que l’autoritat responsable de l’enviament o la recepció de les demandes d’extradició o de detenció provisional en absència d’un conveni és: Àrea d’Afers Generals i Jurídics Ministeri d’Afers Exteriors Edifici administratiu del Govern C/ Prat de la Creu, 62-64 AD500 Andorra la Vella Tel. +376 875 704 Fax: +376 869559 E-mail: [email protected] Declaració relativa a l’article 27 del Conveni De conformitat amb l’apartat 2 de l’article 27 del Conveni, el Principat d’Andorra declara que l’autoritat responsable d’enviar o de rebre les demandes de cooperació judicial i de trametre-les a les autoritats competents per a la seva execució és: Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior Edifici administratiu de l’Obac AD700 Escaldes-Engordany Tel. +376 872 080 Fax: +376 869 250 E-mail: [email protected] Declaració relativa a l’article 35 del Conveni De conformitat amb l’article 35 del Conveni, el Principat d’Andorra designa com a punt de contacte de la xarxa 24/7 el servei següent: Departament de Policia Edifici administratiu de l’Obac AD700 Escaldes-Engordany Tel.: +376 333 928 E-mail: [email protected]