Article 29. Conservació ràpida de dades informàtiques emmagatzemades 1

Article 29. Conservació ràpida de dades informàtiques emmagatzemades 1
Una Part pot demanar a una altra Part que ordeni o imposi d’una altra manera la conservació ràpida de dades emmagatzemades mitjançant un sistema informàtic que es trobin en el territori d’aquesta altra part, i respecte de les quals la Part requeridora té la intenció de presentar una demanda de cooperació amb vista al registre o l’accés per un mitjà similar, la confiscació o obtenció per un mitjà similar, o la revelació d’aquestes dades. 2 Una demanda de conservació feta en aplicació de l’apartat 1 ha de precisar: a l’autoritat que demana la conservació; b el delicte objecte de la investigació i els procediments penals i una breu exposició dels fets relacionats amb aquell; c les dades informàtiques emmagatzemades que s’han de conservar i la seva relació amb el delicte; d totes les informacions disponibles que permetin identificar el responsable de la custòdia de les dades informàtiques emmagatzemades o el lloc on es troba el sistema informàtic; e la necessitat de la mesura de conservació; i f el fet que la Part té la intenció de presentar una demanda de cooperació amb vista al registre o l’accés per un mitjà similar, la confiscació o l’obtenció per un mitjà similar, o la revelació de les dades informàtiques emmagatzemades. 3 Després d’haver rebut la demanda d’una altra Part, la Part requerida ha de prendre totes les mesures apropiades per tal de dur a terme sense demora la conservació de les dades especificades, de conformitat amb el seu dret intern. Per poder respondre a demandes d’aquest tipus, no es requereix la doble incriminació com a condició prèvia per a la conservació. 4 Una Part que exigeix la doble incriminació com a condició per respondre a una demanda de cooperació amb vista al registre o l’accés similar, la confiscació o l’obtenció per un mitjà similar o la revelació de les dades emmagatzemades pot, per delictes altres que els establerts de conformitat amb els articles 2 a l’11 d’aquest Conveni, reservar-se el dret de denegar la demanda de conservació en virtut d’aquest article en el cas que tingui motius per pensar que, en el moment de la revelació, no es podrà complir la condició de doble incriminació. 5 A més, una demanda de conservació únicament pot ser denegada: a si la demanda es refereix a un delicte que la Part requerida considera que és de caràcter polític o vinculada a un delicte de caràcter polític; o b si la Part requerida considera que el fet d’accedir a la demanda podria atemptar contra la seva sobirania, la seva seguretat, l’ordre públic o altres interessos essencials. 6 Quan la Part requerida considera que la conservació simple no serà suficient per garantir la disponibilitat futura de les dades, o que comprometrà la confidencialitat de la investigació de la Part requeridora, o que d’alguna altra manera la perjudicarà, n’informa ràpidament la Part requeridora, que decideix aleshores si convé, malgrat tot, executar la demanda. 7 Tota conservació efectuada en resposta a una demanda prevista en l’apartat 1 serà vàlida durant un període d’almenys seixanta dies per tal de permetre a la Part requeridora de presentar una demanda amb vista al registre o l’accés per un mitjà similar, la confiscació o l’obtenció per un mitjà similar, o la revelació de les dades. Un cop rebuda aquesta demanda, les dades han de continuar sent conservades mentre s’espera una decisió sobre la demanda.