Loi 27/2021, du 25 octobre, portant texte consolidé sur la chasse

En la sessió del 28 de juliol del 2016, el Consell General va aprovar la Llei 13/2016 de caça.

L’article 31 de la Constitució determina els principis i les exigències de conservació de la natura, i estableix que és funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra, i de defensar la flora i la fauna autòctones.

La fauna salvatge com a pilar del patrimoni natural és un element identitari i idiosincràtic d’Andorra i dels seus ciutadans.

Aquesta riquesa faunística requereix l’atenció de l’Estat, a fi de conservar-la i potenciar-la de forma equilibrada i ordenada.

El Conveni de Berna del 19 de setembre del 1979 relatiu a la conservació de la vida salvatge i del medi natural a Europa comportà una adequació efectiva de la política cinegètica dels estats membres del Consell d’Europa, amb una vocació unificadora en l’àmbit europeu.

La Llei de caça del 13 d’abril del 2000 ja va suposar una ordenació cinegètica d’acord amb aquests preceptes.

Tanmateix, l’activitat cinegètica, la seva gestió i les poblacions de les espècies caçables havien evolucionat considerablement des de l’aprovació de la darrera Llei de caça, i els seus preceptes necessitaven també adaptar-se a la nova realitat.

La creació dels vedats de caça, així com la gestió de l’isard, havia permès un augment de les poblacions.

Aquestes poblacions d’isards van anar creixent tant a dins com a fora dels vedats de caça.

Això demostra el rol important que han tingut els vedats quant a la disseminació per tot el territori nacional, fins a aconseguir en els darrers anys una població creixent.

La Llei introduïa nous mètodes objectius de càlcul, per tal de poder mantenir en el temps aquesta població, amb l’aplicació quan esqueia de plans de caça definits d’acord amb l’evolució de l’índex de creixement de la població i de la variació de la població adulta i juvenil.

Aquesta evolució ha estat marcada també per períodes d’epizoòties que van fer palesa la necessitat de determinar, tal com establia la Llei, paràmetres poblacionals com a requisits mínims que s’han de complir per realitzar plans de caça.

Aquests requisits es van establir d’acord amb les característiques d’Andorra, de la gestió i els sistemes de caça de l’isard i de l’històric de les dades poblacionals de l’espècie al país.

Una bona gestió cinegètica requeria mesures de protecció com la prohibició de l’exercici de la caça de l’isard regulada en aquesta Llei quan els paràmetres poblacionals fossin desfavorables al manteniment de la població.

La seguretat en la caça va prendre importància aquells darrers anys i la Llei n’introduïa un títol específic.

Les zones de seguretat que s’havien de respectar durant l’activitat de la caça van ser redefinides per adaptar-les als canvis d’organització del territori dels darrers anys, i en certes zones s’establia l’activitat cinegètica amb seguretat per a la correcta gestió de les poblacions.

L’objectiu de modernització, agilització i simplificació dels tràmits de caça també es tenia en compte en la Llei, que determinava que la validesa de la llicència de caça s’establia per la via reglamentària.

Així doncs, la Llei permetia allargar la vigència de la llicència per diverses temporades de caça, i el caçador esdevenia el responsable de portar amb la llicència la documentació vigent de certificat d’assegurança de responsabilitat civil i del permís d’arma.

Per adequar les disposicions legals que regulaven l’exercici de la caça a Andorra al precepte constitucional esmentat i també per actualitzar-les, el 2016 va resultar necessària la promulgació de la nova Llei de caça, que substituïa la del 13 d’abril del 2000. L’abast de la Llei de caça es limita a l’ordenació de l’activitat cinegètica, per tal com es considera convenient reservar la regulació general de la conservació de la natura i dels recursos naturals a altres disposicions, d’acord amb el marc competencial establert en la Constitució.

La disposició derogatòria segona de la Llei 13/2016 tenia rang de llei qualificada en la mesura que derogava els articles 492 i 493 de la Llei 9/2005 , del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

L’article 492 tipificava penalment diverses conductes de caça il·legal i es considerava més adient i proporcionat a la gravetat d’aquestes conductes que fossin sancionades administrativament en la forma prevista en la Llei.

Pel que respecta a l’article 493, tipificava penalment diferents conductes de pesca il·legal que es trobaven també tipificades com a infracció administrativa en la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, i, per un criteri de coherència en la sanció de les infraccions relacionades amb la fauna salvatge, es va creure també convenient sancionar administrativament aquestes conductes i derogar-ne la tipificació penal.

L’any 2021, per donar coherència a les tasques atribuïdes al Cos de Banders en matèria sancionadora, es va modificar la Llei de caça del 28 de juliol del 2016, mitjançant la Llei 2/2021 , del 4 de febrer, de modificació de la Llei 32/2008 , del 18 de desembre, del Cos de Banders.

Es van adaptar els procediments sancionadors que preveia la Llei de caça del 28 de juliol del 2016, amb la finalitat de fomentar l’efectivitat del règim sancionador i facilitar la tasca dels membres del Cos de Banders en les tasques de control i compliment de la normativa que se’ls atribueixin en matèria de caça i pesca, preservació del medi i hàbitats aquàtics i tinença d’animals, i es preveia un procediment més àgil i flexible per imposar sancions, amb una reducció de l’import de la sanció en cas de conformitat.

La disposició final segona modifica l’article 46 de la Llei 13/2016 , del 28 de juliol, de caça, i addiciona els articles 47, 48 i 49 a aquesta Llei.

L’article 46 es modifica per tal d’atribuir la potestat sancionadora per infraccions molt greus, que comporten unes sancions més importants, al ministre competent en matèria de caça, mentre que la potestat sancionadora per infraccions lleus i greus s’atribueix al director del Cos de Banders.

Pel que respecta al procediment, l’article 47 de la Llei 13/2016 , del 28 de juliol, de caça manté que la tramitació dels expedients sancionadors per imposar sancions greus i molt greus previstes als articles 40.2, 40.3, 40.4, 40.5 i 41 es regula pel Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i els reglaments que el desenvolupen, i l’article 48 introdueix el procediment més àgil i flexible per imposar sancions per les infraccions lleus previstes a l’article 39 i per la infracció greu prevista a l’article 40.1. L’article 49 de la Llei 13/2016 , del 28 de juliol, de caça introdueix el concepte de reducció per conformitat en cas de pagament voluntari.

El text consolidat de la Llei de caça incorpora totes les modificacions esmentades, amb la necessitat d’augmentar-ne l’articulat.

Aquesta consolidació ha permès actualitzar les disposicions derogatòries i finals de la Llei.

El text consolidat deroga la Llei 13/2016 , del 28 de juliol, de caça, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que en contradiguin el contingut.