Conveni sobre les municions de dispersió

Els estats part d’aquest Conveni; Profundament preocupats pel fet que les poblacions civils i les persones civils continuen sent les més afectades pels conflictes armats; Determinats a posar fi definitivament al patiment i a la pèrdua de vides humanes causats per les municions de dispersió en el moment de la seva utilització, quan no funcionen com estava previst o quan són abandonades; Preocupats pel fet que les restes de les municions de dispersió maten o fereixen civils, incloent-hi dones i infants, traven el desenvolupament econòmic i social a causa, entre altres raons, de la pèrdua dels mitjans de subsistència, obstaculitzen la rehabilitació i la reconstrucció després del conflicte, retarden o impedeixen el retorn dels refugiats i de les persones desplaçades a l’interior del seu propi país, poden causar un impacte negatiu en els esforços nacionals i internacionals en l’àmbit de l’establiment de la pau i de l’assistència humanitària, i tenen altres conseqüències greus que poden persistir durant molts anys després de la utilització d’aquestes armes; Profundament preocupats també pels perills que representen els importants estocs nacionals de municions de dispersió que es mantenen per a un ús operatiu, i determinats a garantir la ràpida destrucció d’aquests estocs; Convençuts de la necessitat de contribuir realment de manera eficaç i coordinada a resoldre el repte de l’eliminació de les restes de municions de dispersió disseminades arreu del món i a garantir-ne la destrucció; Determinats a assegurar el ple exercici dels drets de totes les víctimes de les municions de dispersió i reconeixent la seva dignitat inherent; Decidits a fer tot el que sigui possible per proporcionar assistència a les víctimes de les municions de dispersió, inclosa l’assistència mèdica, la rehabilitació i el suport psicològic, i per garantir-ne la inclusió social i econòmica; Reconeixent la necessitat de prestar assistència a les víctimes de les municions de dispersió tenint en compte l’edat i les especificitats de gènere i d’abordar les necessitats especials dels grups vulnerables; Tenint present el Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades que, entre d’altres, requereix que els estats part del Conveni es comprometin a garantir i a promoure el ple exercici de tots els drets humans i de les llibertats fonamentals de totes les persones discapacitades sense cap tipus de discriminació a causa de la seva discapacitat; Conscients de la necessitat de coordinar de manera adequada els esforços empresos per diverses instàncies per considerar els drets i les necessitats de les víctimes de diversos tipus d’armes i decidits a evitar qualsevol discriminació entre les víctimes dels diversos tipus d’armes. Reafirmant que en els casos no coberts per aquest Conveni o per altres acords internacionals, les persones civils i les persones combatents romanen sota la protecció dels principis del dret internacional públic, derivats dels usos establerts, dels principis de la humanitat i dels dictats de la consciència pública; Decidits també que als grups armats que no pertanyin a les forces armades d’un estat no poden ser autoritzats, en cap circumstància, a participar en cap activitat prohibida en un estat part d’aquest Conveni. Acollint amb satisfacció l’ampli suport internacional a favor de la norma internacional que prohibeix les mines antipersona, continguda en el Conveni de 1997 sobre la prohibició de la utilització, l’emmagatzematge, la producció i la transferència de mines antipersona i sobre la seva destrucció; Acollint també amb satisfacció l’adopció del Protocol relatiu a les restes d’explosius de guerra, annex del Conveni sobre la prohibició o la restricció de l’ús de certes armes convencionals que puguin produir efectes excessivament traumàtics o indiscriminats, i la seva entrada en vigor el 12 de novembre del 2006, i desitjant millorar la protecció dels civils contra els efectes de les restes de municions de dispersió en situacions de postconflicte; Tenint present també la resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre les dones, la pau i la seguretat, i la resolució 1612 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre els infants en els conflictes armats; Acollint d’altra part amb satisfacció les mesures preses els darrers anys en l’àmbit nacional, regional i mundial, per prohibir, limitar o suspendre la utilització, l’emmagatzematge, la producció i la transferència de municions de dispersió; Remarcant el paper de la consciència pública en fer avançar els principis de la humanitat com ho prova la crida per posar fi al patiment dels civils causat per les municions de dispersió i reconeixent els esforços que, amb aquesta finalitat, han fet les Nacions Unides, el Comitè Internacional de la Creu Roja, la Coalició contra les municions de dispersió i altres nombroses organitzacions no governamentals d’arreu del món; Reafirmant la Declaració de la Conferència d’Oslo sobre les municions de dispersió, per la qual els estats han reconegut, entre d’altres, les conseqüències greus causades per la utilització de municions de dispersió i s’han compromès a concloure, d’aquí al 2008, un instrument jurídicament vinculant que prohibeixi la utilització, la producció, la transferència i l’emmagatzematge de municions de dispersió que provoquen danys inacceptables als civils, i que establiria un marc de cooperació i d’assistència que garantís la prestació adequada d’atenció a les víctimes i la seva rehabilitació, la neteja de les zones contaminades, l’educació sobre la reducció dels riscos i la destrucció dels estocs; Subratllant la conveniència de suscitar l’adhesió de tots els estats d’aquest Conveni i determinats a treballar amb tenacitat en la promoció de la seva universalització i plena implementació; Basant-se en els principis i les normes del dret internacional humanitari, en particular el principi segons el qual el dret de les parts en un conflicte armat d’elegir els mètodes o els mitjans de guerra no és il·limitat, i les normes que exigeixen que les parts en un conflicte han de distingir en tot moment entre la població civil i les persones combatents, i entre els béns de caràcter civil i els objectius militars, i, en conseqüència, dirigir les seves operacions únicament contra els objectius militars; que les operacions militars s’han de dur a terme amb una atenció constant per salvaguardar la població civil, les persones civils i els béns de caràcter civil, i que la població civil i les persones civils gaudeixin d’una protecció general contra els perills que resulten de les operacions militars; Han convingut el següent:

Article 1 Obligacions generals i àmbit d’aplicació
1. Cada estat part es compromet a, mai i sota cap circumstància:
a) utilitzar municions de dispersió;
b) desenvolupar, produir, adquirir d’alguna altra manera, emmagatzemar, conservar o transferir a qui sigui, directament o indirectament, municions de dispersió;
c) ajudar, encoratjar o induir ningú a participar en qualsevol activitat prohibida en un estat part en virtut d’aquest Conveni.
2. L’apartat 1 d’aquest article s’aplica, mutatis mutandis , a les bombetes explosives dissenyades específicament per ser dispersades o alliberades des d’un dispositiu emissor fixat en una aeronau.
3. Aquest Conveni no s’aplica a les mines.

Article 2 Definicions D’acord amb aquest Conveni:
1. Per “víctimes de les municions de dispersió” s’entén totes les persones que han perdut la vida o que han sofert danys físics o psicològics, una pèrdua econòmica, una marginació social o una alteració substancial de l’exercici dels seus drets a causa de la utilització de municions de dispersió. Les víctimes de les municions de dispersió inclouen les persones afectades directament per les municions de dispersió, així com els seus familiars i les comunitats afectades;
2. Per “munició de dispersió” s’entén una munició convencional que està dissenyada per dispersar o alliberar submunicions explosives, cadascuna d’un pes inferior a 20 quilograms, i que inclou aquestes submunicions explosives. La definició no inclou les municions següents:
a) una munició o submunició dissenyada per llançar bengales, fum, efectes de pirotècnia o de contramesures de radar ( chaff ); o una munició dissenyada exclusivament amb finalitats de defensa aèria;
b) una munició o submunició dissenyada per produir efectes elèctrics o electrònics;
c) una munició que, per evitar efectes indiscriminats en una zona i els riscos que plantegen les submunicions sense explotar, té totes les característiques següents: (i) cada munició conté menys de deu submunicions explosives; (ii) cada submunició explosiva pesa més de quatre quilograms; (iii) cada submunició explosiva està dissenyada per detectar i atacar un objectiu constituït per un objecte únic; (iv) cada submunició explosiva està equipada amb un mecanisme electrònic d’autodestrucció; (v) cada submunició explosiva està equipada amb un dispositiu electrònic d’autodesactivació;
3. Per “submunició explosiva” s’entén una munició convencional que perquè compleixi la seva funció és dispersada o alliberada per una munició de dispersió i està dissenyada per funcionar mitjançant la detonació d’una càrrega explosiva abans de l’impacte, en el moment de l’impacte o després;
4. Per “munició de dispersió fallida” s’entén una munició de dispersió que ha estat disparada, deixada caure, llançada, projectada o tirada d’alguna altra manera i que hauria d’haver dispersat o alliberat les seves submunicions explosives però no ho ha fet;
5. Per “submunició no esclatada” s’entén una submunició explosiva que ha estat dispersada o alliberada o que d’alguna altra manera s’ha separat d’una munició de dispersió i que no ha esclatat com s’esperava;
6. Per “municions de dispersió abandonades” s’entén les municions de dispersió o les submunicions explosives que no s’han utilitzat i que s’han abandonat o rebutjat, i que ja no estan sota el control de la part que les va abandonar o deixar. Poden haver estat preparades per ser utilitzades o no;
7. Per “restes de municions de dispersió” s’entén les municions de dispersió fallides, les municions de dispersió abandonades, les submunicions que no han esclatat i les bombetes sense esclatar;
8. La “transferència” implica, a més del trasllat físic de municions de dispersió dins del territori nacional o fora d’aquest, la transferència del dret de propietat i del control sobre les municions de dispersió, però no inclou la transferència del territori que conté restes de municions de dispersió;
9. Per “mecanisme d’autodestrucció” s’entén un mecanisme de funcionament automàtic incorporat que és addicional al mecanisme iniciador primari de la munició i que assegura la destrucció de la munició a la qual està incorporat;
10. Per “autodesactivació” s’entén fer inactiva automàticament una munició mitjançant l’esgotament irreversible d’un component com per exemple una bateria, que és essencial per al funcionament de la munició;
11. Per “zona contaminada per les municions de dispersió” s’entén una zona que se sap o se sospita que conté restes de municions de dispersió;
12. Per “mina” s’entén qualsevol munició dissenyada per ser col·locada sota, sobre o a prop del terra o de qualsevol altra superfície i concebuda per detonar o esclatar per la presència, per la proximitat o pel contacte d’una persona o d’un vehicle;
13. Per “bombeta explosiva” s’entén una munició convencional, que pesa menys de 20 quilograms, que no és autopropulsada i que, per dur a terme la seva funció, ha de ser dispersada o alliberada per un dispositiu emissor i que està dissenyada per funcionar mitjançant la detonació d’una càrrega explosiva abans de l’impacte, simultàniament a l’impacte o després;
14. Per “dispositiu emissor” s’entén un contenidor que està dissenyat per dispersar o alliberar bombetes explosives i que està fixat a una aeronau en el moment de la dispersió o de l’alliberament;
15. Per “bombeta sense esclatar” s’entén una bombeta explosiva que ha estat dispersada, alliberada o separada d’una altra manera d’un dispositiu emissor i que no ha esclatat com s’esperava.

Article 3 Emmagatzematge i destrucció d’estocs
1. Cada estat part, de conformitat amb la seva legislació nacional, ha de separar totes les municions de dispersió sota la seva jurisdicció i control de les municions conservades per a l’ús operatiu, i marcar-les amb l’objecte de destruir-les.
2. Cada estat part es compromet a destruir o assegurar la destrucció de totes les municions de dispersió a les quals fa referència l’apartat 1 d’aquest article, al més aviat possible i com a màxim vuit anys després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part. Cada estat part es compromet a assegurar que els mètodes de destrucció compleixin les normes internacionals aplicables per a la protecció de la salut pública i del medi ambient.
3. Si un estat part creu que no podrà destruir o assegurar la destrucció de totes les municions de dispersió a les quals fa referència l’apartat 1 d’aquest article, en el termini de vuit anys després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part, pot presentar una sol·licitud, davant de l’Assemblea dels Estats Part o d’una Conferència de Revisió, de pròrroga del termini de fins a quatre anys més per a la destrucció completa d’aquestes municions de dispersió. Un estat part pot, en circumstàncies excepcionals, sol·licitar pròrrogues addicionals de fins a quatre anys. Les pròrrogues sol·licitades no han d’excedir el nombre d’anys estrictament necessari per al compliment de les obligacions de l’estat part, establertes en l’apartat 2 d’aquest article.
4. Cada sol·licitud de pròrroga ha de fer constar:
a) la durada de la pròrroga proposada;
b) una explicació detallada de la pròrroga proposada, incloent-hi els mitjans econòmics i tècnics dels quals disposa o requereix aquest estat part per destruir totes les municions de dispersió a les quals fa referència l’apartat 1 d’aquest article i, si escau, les circumstàncies excepcionals que la justifiquen;
c) un pla que precisi com i quan es completarà la destrucció dels estocs;
d) la quantitat i el tipus de municions de dispersió i de submunicions explosives que l’estat part té en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat i qualssevol altres municions de dispersió o submunicions explosives addicionals descobertes després d’aquesta entrada en vigor;
e) la quantitat i el tipus de municions de dispersió i de submunicions explosives destruïdes durant el període al qual fa referència l’apartat 2 d’aquest article; i
f) la quantitat i el tipus de municions de dispersió i de submunicions explosives pendents de destruir durant la pròrroga proposada i el ritme de destrucció anual que s’espera aconseguir.
5. L’Assemblea dels Estats Part o la Conferència de Revisió, tenint en compte els factors esmentats a l’apartat 4 d’aquest article, avalua la sol·licitud i decideix per majoria dels vots dels estats part presents i votants, si aprova la sol·licitud de la pròrroga. Els estats part poden decidir de concedir una pròrroga més curta que la sol·licitada i poden proposar criteris per a la pròrroga, si escau. Una sol·licitud de pròrroga s’ha de presentar com a mínim nou mesos abans de l’Assemblea dels Estats Part o de la Conferència de Revisió on s’hagi de considerar.
6. Malgrat les disposicions de l’article 1 d’aquest Conveni, està permesa la conservació o l’adquisició d’un nombre limitat de municions de dispersió o de submunicions explosives per al desenvolupament i la formació en tècniques de detecció, de neteja o de destrucció de municions de dispersió i de submunicions explosives, o per al desenvolupament de contramesures. La quantitat de submunicions explosives conservades o adquirides no ha d’excedir el nombre mínim absolutament necessari per a aquesta finalitat.
7. Malgrat les disposicions de l’article 1 d’aquest Conveni, està permesa la transferència de municions de dispersió a un altre estat part amb l’objecte de destruir-les i també amb les finalitats descrites en l’apartat 6 d’aquest article.
8. Els estats part que conservin, adquireixin o transfereixin municions de dispersió o submunicions explosives per a les finalitats descrites als apartats 6 i 7 d’aquest article, han de presentar un informe detallat sobre l’ús actual i previst d’aquestes municions de dispersió i submunicions explosives i sobre el seu tipus, la quantitat i el número de lot. Si les municions de dispersió o les submunicions explosives es transfereixen a un altre estat part amb aquestes finalitats, l’informe ha d’incloure una referència a la part receptora. Aquest informe s’ha d’elaborar per cada any en què l’estat part conservi, adquireixi o transfereixi les municions de dispersió o les submunicions explosives i s’ha de presentar al secretari general de les Nacions Unides abans del 30 d’abril de l’any següent.

Article 4 Neteja i destrucció de les restes de municions de dispersió i educació en la reducció de riscos
1. Cada estat part es compromet a netejar i destruir o a assegurar la neteja i la destrucció de les restes de municions de dispersió situades en zones contaminades per les municions de dispersió sota la seva jurisdicció o control, segons les modalitats següents:
a) quan les restes de municions de dispersió estan situades en zones sota la seva jurisdicció o control, en la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part, la neteja i destrucció s’ha de dur a terme al més aviat possible però com a màxim, deu anys després d’aquesta data;
b) quan, després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part, les municions de dispersió han esdevingut restes de municions de dispersió situades en zones sota la seva jurisdicció o control, aquesta neteja i destrucció s’ha de dur a terme al més aviat possible, però com a màxim, deu anys després de la finalització de les hostilitats actives durant les quals aquestes municions de dispersió van esdevenir restes de municions de dispersió; i
c) una vegada executada qualsevol de les obligacions establertes en les lletres a i b d’aquest apartat, aquest estat part ha de fer una declaració de compliment a l’Assemblea dels Estats Part següent.
2. En complir les obligacions establertes en l’apartat 1 d’aquest article, cada estat part ha de prendre al més aviat possible les mesures següents, tenint en compte les disposicions de l’article 6 d’aquest Conveni relatives a la cooperació i a l’assistència internacionals:
a) examinar, avaluar i enregistrar l’amenaça que representen les restes de municions de dispersió, i fer tots els esforços per identificar totes les zones contaminades per les municions de dispersió sota la seva jurisdicció o control;
b) avaluar i prioritzar les necessitats en termes de marcatge, protecció de civils, neteja i destrucció, i prendre mesures per mobilitzar recursos i desenvolupar un pla nacional per dur a terme aquestes activitats, basant-se, si s’escau, en les estructures, les experiències i les metodologies existents;
c) prendre totes les mesures possibles per assegurar que totes les zones contaminades per les municions de dispersió sota la seva jurisdicció o control tinguin el perímetre marcat, controlat i protegit amb tanques o altres mitjans per impedir, de manera efectiva, l’entrada de civils. En la senyalització de les zones de perill s’haurien d’utilitzar senyals d’advertència basats en els mètodes de senyalització de fàcil reconeixement per a la comunitat afectada. Els senyals i altres indicacions de limitació de la zona perillosa haurien de ser, tant com sigui possible, visibles, llegibles, duradors i resistents als efectes ambientals, i haurien d’identificar clarament quin costat del límit assenyalat es considera que es troba dins de les zones contaminades per les municions de dispersió i quin costat es considera sense risc;
d) netejar i destruir totes les restes de municions de dispersió situades en zones sota la seva jurisdicció o control; i
e) impartir una educació sobre reducció de riscos per assegurar la conscienciació entre els civils que viuen dins o al voltant de les zones contaminades per les municions de dispersió, del perill que representen aquestes restes.
3. En l’exercici de les activitats a les quals fa referència l’apartat 2 d’aquest article, cada estat part ha de tenir en compte les normes internacionals, incloses les Normes Internacionals d’Acció contra les Mines (International Mine Action Standards, IMAS).
4. Aquest apartat s’aplica en els casos en què un estat part ha utilitzat o ha abandonat les municions de dispersió abans de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part, i han esdevingut restes de municions de dispersió que s’han situat en zones sota la jurisdicció o el control d’un altre estat part en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest darrer estat part.
a) En aquests casos, després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a ambdós estats part, es recomana fermament al primer estat part que aporti, entre d’altres, una assistència tècnica, financera, de recursos materials o humans al segon estat part, ja sigui de manera bilateral o a través d’un tercer acordat mútuament, incloent-hi els organismes de les Nacions Unides o altres organitzacions pertinents, per facilitar la senyalització, la neteja i la destrucció d’aquestes restes de municions de dispersió.
b) Aquesta assistència ha d’incloure, si està a l’abast, la informació sobre els tipus i les quantitats de municions de dispersió utilitzades, la localització precisa dels atacs amb municions de dispersió i les zones on se sap que estan situades les restes de municions de dispersió.
5. Si un estat part creu que no podrà netejar i destruir, o assegurar la neteja i la destrucció de totes les restes de municions de dispersió a les quals fa referència l’apartat 1 d’aquest article, en el termini de deu anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part, pot presentar una sol·licitud a l’Assemblea dels Estats Part o a una Conferència de Revisió, i demanar una pròrroga del termini fins a un màxim de cinc anys per a la neteja i la destrucció completa d’aquestes restes de municions de dispersió. La pròrroga sol·licitada no ha d’excedir el nombre d’anys estrictament necessari per al compliment per part d’aquest estat part de les obligacions establertes a l’apartat 1 d’aquest article.
6. Qualsevol sol·licitud de pròrroga ha de ser sotmesa a l’Assemblea dels Estats Part o a una Conferència de Revisió abans de l’expiració del termini al qual fa referència l’apartat 1 d’aquest article per a aquest estat part. Qualsevol sol·licitud s’ha de presentar com a mínim nou mesos abans de la celebració de l’Assemblea dels Estats Part o de la Conferència de Revisió que ha de prendre en consideració aquesta sol·licitud. Cada sol·licitud ha de fer constar:
a) la durada de la pròrroga proposada;
b) una explicació detallada dels motius per a la pròrroga proposada, incloent-hi els mitjans econòmics i tècnics disponibles i requerits per l’estat part per a la neteja i la destrucció de totes les restes de municions de dispersió durant la pròrroga proposada;
c) la preparació dels treballs futurs i la situació dels treballs que ja s’han dut a terme en el marc dels programes nacionals de neteja i d’eliminació de mines durant el període inicial de deu anys establert a l’apartat 1 d’aquest article i en qualsevol pròrroga subsegüent;
d) la superfície total de la zona que conté restes de municions de dispersió en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part i qualsevol altra zona que contingui restes de municions de dispersió, descobertes després d’aquesta entrada en vigor;
e) la superfície total de la zona que conté restes de municions de dispersió que ha estat netejada des de l’entrada en vigor d’aquest Conveni;
f) la superfície total de la zona que conté restes de municions de dispersió pendent de netejar durant la pròrroga proposada;
g) les circumstàncies que han dificultat la capacitat de l’estat part de destruir totes les restes de municions de dispersió situades en zones sota la seva jurisdicció o control durant el període inicial de deu anys al qual fa referència l’apartat 1 d’aquest article, i les que podrien evitar aquesta destrucció durant la pròrroga proposada;
h) les conseqüències humanitàries, socials, econòmiques i mediambientals de la pròrroga proposada; i
i) qualsevol altra informació pertinent relativa a la sol·licitud de la pròrroga proposada.
7. L’Assemblea dels Estats Part o la Conferència de Revisió, tenint en compte els factors enunciats a l’apartat 6 d’aquest article, incloent-hi, en particular, les quantitats de restes de municions de dispersió indicades, avalua la sol·licitud i decideix per majoria dels vots dels estats part presents i votants si aproven el període de pròrroga. Els estats part poden decidir d’atorgar una pròrroga més curta que la sol·licitada i, si escau, poden proposar criteris per a la pròrroga.
8. Aquesta pròrroga pot ser renovada per un període de fins a cinc anys amb la presentació d’una nova sol·licitud, de conformitat amb els apartats 5, 6 i 7 d’aquest article. En sol·licitar una nova pròrroga, l’estat part ha de presentar la informació addicional pertinent sobre allò que ha fet durant la pròrroga anterior atorgada en virtut d’aquest article.

Article 5 Assistència a les víctimes
1. Cada estat part ha de donar l’assistència adequada a les víctimes de les municions de dispersió en zones sota la seva jurisdicció o control i de conformitat amb el dret internacional humanitari i els drets humans aplicables, tenint en compte l’edat i les especificitats de gènere, incloent-hi l’atenció mèdica, la rehabilitació i el suport psicològic, i també ha d’aportar els mitjans per a la seva inclusió social i econòmica. Cada estat part fa tots els esforços possibles per recopilar dades fiables pertinents respecte de les víctimes de les municions de dispersió.
2. En complir les seves obligacions en virtut de l’apartat 1 d’aquest article, cada estat part ha de dur a terme les accions següents:
a) avaluar les necessitats de les víctimes de les municions de dispersió;
b) desenvolupar, implementar i fer complir totes les lleis i polítiques nacionals que siguin necessàries;
c) desenvolupar un pla i un pressupost nacionals, incloent-hi el temps estimat com a necessari per dur a terme aquestes activitats, amb vista a incorporar-les als marcs i als mecanismes nacionals existents relatius a la discapacitat, al desenvolupament i als drets humans, respectant el paper específic i la contribució dels actors pertinents;
d) prendre mesures per mobilitzar recursos nacionals i internacionals;
e) no discriminar les víctimes de les municions de dispersió ni fer diferències entre elles o entre les víctimes de les municions de dispersió i les que han patit lesions o discapacitats per altres causes; les diferències en el tractament s’haurien de basar únicament en les necessitats mèdiques, de rehabilitació, psicològiques i socioeconòmiques;
f) consultar estretament i fer participar activament les víctimes de les municions de dispersió i les organitzacions que les representin;
g) designar un punt de contacte dins del Govern per coordinar les qüestions relacionades amb la implementació d’aquest article; i
h) esforçar-se a incorporar les directrius pertinents i les bones pràctiques, incloent-hi en els àmbits de l’atenció mèdica, la rehabilitació i el suport psicològic, i també la inclusió social i econòmica.

Article 6 Cooperació i assistència internacional
1. En complir les seves obligacions en virtut d’aquest Conveni, cada estat part té dret a cercar i a obtenir assistència.
2. Cada estat part que estigui en condicions de fer-ho ha de proporcionar assistència tècnica, material i financera als estats part afectats per les municions de dispersió, destinada a la implementació de les disposicions d’aquest Conveni. Aquesta assistència es pot proporcionar, entre d’altres, a través dels organismes de les Nacions Unides, les organitzacions o les institucions internacionals, regionals o nacionals, les organitzacions o les institucions no governamentals, o sobre una base bilateral.
3. Cada estat part es compromet a facilitar l’intercanvi més complet possible d’equipaments i d’informació científica i tecnològica pel que fa a la implementació d’aquest Conveni i té el dret de participar en aquest intercanvi. Els estats part no imposen restriccions indegudes al subministrament i a la recepció, amb finalitats humanitàries, d’equips de neteja o d’altres ni a la informació tecnològica relacionada amb aquests equips.
4. A més de les obligacions que pugui tenir en virtut de l’apartat 4 de l’article 4 d’aquest Conveni, cada estat part que estigui en condicions de fer-ho, ha de proporcionar assistència per a la neteja i per a la destrucció de restes de municions de dispersió, i informació relativa als diversos mitjans i tecnologies de neteja de municions de dispersió, i també llistes d’experts, d’agències especialitzades o de punts de contacte nacionals en l’àmbit de la neteja i la destrucció de restes de municions de dispersió i activitats connexes.
5. Cada estat part que estigui en condicions de fer-ho, ha de prestar assistència per a la destrucció dels estocs de municions de dispersió i també assistència per identificar, avaluar i prioritzar les necessitats i les mesures pràctiques pel que fa al marcatge, l’educació en reducció de riscos, la protecció dels civils, i la retirada i la destrucció previstos a l’article 4 d’aquest Conveni.
6. Quan, després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni, les municions de dispersió han esdevingut restes de municions de dispersió situades en zones sota la jurisdicció o el control d’un estat part, cada estat part que estigui en condicions de fer-ho, ha de prestar immediatament una assistència d’urgència a l’estat part afectat.
7. Cada estat part que estigui en condicions de fer-ho, ha de prestar assistència per a la implementació de les disposicions esmentades a l’article 5 d’aquest Conveni, a les víctimes de les municions de dispersió, tenint en compte l’edat i les especificitats de gènere, incloent-hi l’atenció mèdica, la rehabilitació i el suport psicològic i per aconseguir la seva inclusió social i econòmica. Aquesta assistència es pot donar, entre d’altres, a través dels organismes de les Nacions Unides, les organitzacions o les institucions internacionals, regionals o nacionals, el Comitè Internacional de la Creu Roja, les societats nacionals de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja i la seva Federació Internacional, a través d’organitzacions no governamentals o sobre una base bilateral.
8. Cada estat part que estigui en condicions de fer-ho, ha de prestar assistència per contribuir a la recuperació econòmica i social necessària com a resultat de la utilització de municions de dispersió en els estats part afectats.
9. Cada estat part que estigui en condicions de fer-ho pot contribuir als fons d’afectació pertinents per facilitar la prestació d’assistència prevista en aquest article.
10. Cada estat part que sol·licita i rep assistència ha de prendre les mesures adequades per facilitar la implementació oportuna i eficaç d’aquest Conveni, incloent-hi la facilitació de l’entrada i la sortida del personal, del material i de l’equip, de manera coherent amb la legislació i els reglaments nacionals, tenint en compte les millors pràctiques internacionals.
11. Cada estat part pot, amb el propòsit de desenvolupar un pla d’acció nacional, demanar als organismes de les Nacions Unides, a les organitzacions regionals, a altres estats part o a altres institucions competents, intergovernamentals o no governamentals, d’ajudar les seves autoritats a determinar, entre d’altres:
a) la naturalesa i l’abast de les restes de municions de dispersió situades en zones sota la seva jurisdicció o control;
b) els recursos financers, tecnològics i humans que requereix la implementació del pla;
c) el temps que s’estimi necessari per a la neteja i la destrucció de totes les restes de municions de dispersió situades en zones sota la seva jurisdicció o control;
d) els programes d’educació en reducció de riscos i les activitats de sensibilització per reduir la incidència de lesions o morts causades per les restes de municions de dispersió;
e) l’assistència a les víctimes de les municions de dispersió; i
f) la relació de coordinació entre el govern de l’estat part concernit i les entitats governamentals, intergovernamentals o no governamentals pertinents que treballaran en la implementació del pla.
12. Els estats part que donin o rebin assistència de conformitat amb les disposicions d’aquest article cooperen amb l’objectiu d’assegurar la implementació total i ràpida dels programes d’assistència acordats.

Article 7 Mesures de transparència
1. Cada estat part presenta al secretari general de les Nacions Unides, tan aviat com sigui possible i, en tot cas, abans de 180 dies a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part, un informe sobre:
a) les mesures d’aplicació nacionals a les quals fa referència l’article 9 d’aquest Conveni;
b) el total de totes les municions de dispersió, incloent-hi les submunicions explosives, a les quals fa referència l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Conveni, que inclogui un desglossament per tipus, per quantitat i, si és possible, per número de lot de cada tipus;
c) les característiques tècniques de cada tipus de municions de dispersió fabricades per aquest estat part abans de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat, fins on es tingui coneixement, i les que actualment té o posseeix, amb la indicació, quan sigui possible, de qualsevol tipus d’informació que faciliti la identificació i la neteja de les municions de dispersió; com a mínim, aquesta informació ha d’incloure les dimensions, l’espoleta, el contingut d’explosiu i de metall, fotografies en color i qualsevol altra informació que pugui facilitar la neteja de les restes de municions de dispersió;
d) l’estat i els progressos dels programes de reconversió o de tancament de les instal·lacions de producció de municions de dispersió;
e) l’estat i el progrés dels programes de destrucció, de conformitat amb l’article 3 d’aquest Conveni, de les municions de dispersió, incloent-hi les submunicions explosives, amb detalls sobre els mètodes que s’utilitzaran per a la seva destrucció, la localització de tots els llocs de destrucció i les normes que s’hagin de respectar en matèria de seguretat i de protecció del medi ambient;
f) els tipus i les quantitats de municions de dispersió, incloent-hi les submunicions explosives, destruïdes de conformitat amb l’article 3 d’aquest Conveni, amb detalls sobre els mètodes de destrucció utilitzats, la localització dels llocs de destrucció i les normes que han estat respectades en matèria de seguretat i de protecció del medi ambient;
g) els estocs de municions de dispersió, incloent-hi les submunicions explosives, descoberts després d’haver informat de l’acabament del programa esmentat a la lletra
e) d’aquest apartat, i els projectes per a destruir-los de conformitat amb l’article 3 d’aquest Conveni;
h) en la mesura que sigui possible, la superfície i la localització de totes les zones contaminades per municions de dispersió sota la seva jurisdicció o control, que inclogui el màxim possible de detalls pel que fa al tipus i la quantitat de cada tipus de restes de municions de dispersió en cadascuna de les zones afectades i la data en què es van utilitzar;
i) l’estat i el progrés dels programes per a la neteja i per a la destrucció de tots els tipus i quantitats de restes de municions de dispersió netejades i destruïdes de conformitat amb l’article 4 d’aquest Conveni, que inclogui la superfície i la localització de la zona contaminada per municions de dispersió que s’ha netejat amb un desglossament de la quantitat de cada tipus de restes de municions de dispersió netejades i destruïdes;
j) les mesures preses per impartir educació sobre reducció de riscos i, especialment, l’advertència immediata i efectiva als civils que viuen en zones contaminades per les municions de dispersió que es troben sota la seva jurisdicció o control;
k) l’estat i el progrés de la implementació de les seves obligacions de conformitat amb l’article 5 d’aquest Conveni per assegurar, a les víctimes de les municions de dispersió, una assistència suficient, tenint en compte l’edat i les especificitats de gènere, incloent-hi l’atenció mèdica, la rehabilitació, el suport psicològic, i també la inclusió social i econòmica, i recollir les dades fiables pertinents respecte de les víctimes de les municions de dispersió;
l) el nom i les dades de contacte de les institucions que tenen el mandat de proporcionar informació i prendre les mesures descrites en aquest apartat;
m) la quantitat de recursos nacionals, incloent-hi els financers, materials o en espècie, assignats a la implementació dels articles 3, 4 i 5 d’aquest Conveni; i
n) els imports, els tipus i les destinacions de la cooperació i de l’assistència internacional proporcionats de conformitat amb l’article 6 d’aquest Conveni.
2. La informació proporcionada de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article ha de ser actualitzada anualment pels estats part, ha de cobrir l’any natural anterior i ha de ser presentada al secretari general de les Nacions Unides abans del 30 d’abril de cada any.
3. El secretari general de les Nacions Unides remet tots els informes rebuts als estats part.

Article 8 Ajuda i aclariments relatius al compliment de les disposicions del Conveni
1. Els estats part acorden consultar-se i cooperar entre ells respecte de la implementació de les disposicions d’aquest Conveni i treballar conjuntament en un esperit de cooperació per facilitar el compliment, per part dels estats part, de les obligacions que deriven d’aquest Conveni.
2. Si un o més estats part desitgen aclariments sobre qüestions relacionades amb el compliment de les disposicions d’aquest Conveni per part d’un altre estat part, i els volen resoldre, poden sotmetre, a través del secretari general de les Nacions Unides, una sol·licitud d’aclariment d’aquesta qüestió a aquest estat part. Aquesta sol·licitud ha d’anar acompanyada de tota la informació corresponent. Els estats part s’abstenen de fer sol·licituds d’aclariment sense fonament i tenen cura d’evitar qualsevol abús en aquest sentit. L’estat part que rebi una sol·licitud d’aclariment dóna a l’estat part requeridor, a través del secretari general de les Nacions Unides i en el termini de 28 dies, qualsevol informació que serveixi per aclarir la qüestió.
3. Si l’estat part requeridor no rep una resposta a través del secretari general de les Nacions Unides dins d’aquest termini o considera que la resposta a la seva sol·licitud d’aclariment no és satisfactòria, pot sotmetre la qüestió, a través del secretari general de les Nacions Unides, a la propera Assemblea dels Estats Part. El secretari general de les Nacions Unides ha de trametre a tots els estats part la petició sotmesa, acompanyada de tota la informació relativa a la sol·licitud d’aclariment. Aquesta informació ha de ser tramesa a l’estat part requerit, que té el dret de formular una resposta.
4. Mentre estigui pendent la convocatòria d’una Assemblea dels Estats Part, qualsevol estat part concernit pot demanar al secretari general que exerceixi els seus bons oficis per facilitar la presentació de l’aclariment sol·licitat.
5. Quan, de conformitat amb l’apartat 3 d’aquest article, s’ha sotmès una qüestió, l’Assemblea dels Estats Part ha de determinar en primer lloc si és necessari seguir examinant la qüestió, tenint en compte tota la informació presentada pels estats part concernits. Si determina que és necessari fer-ho, l’Assemblea dels Estats Part pot recomanar als estats part concernits les mesures i els mitjans per ajudar a aclarir o a resoldre la qüestió, especialment l’obertura dels procediments apropiats de conformitat amb el dret internacional. Quan es determini que la qüestió plantejada és deguda a circumstàncies que escapen al control de l’estat part requerit, l’Assemblea dels Estats Part pot recomanar mesures apropiades, en especial l’ús de les mesures de cooperació a les quals fa referència l’article 6 d’aquest Conveni.
6. A més dels procediments previstos als apartats 2 a 5 d’aquest article, l’Assemblea dels Estats Part pot decidir d’adoptar qualsevol altre procediment general o mecanisme específic per a l’aclariment del compliment, incloent-hi els fets i la resolució dels casos de no-compliment de les disposicions d’aquest Conveni, com ho consideri apropiat.

Article 9 Mesures d’implementació nacionals Cada estat part pren totes les mesures legals, administratives i altres mesures apropiades per a l’aplicació d’aquest Conveni, incloent-hi la imposició de sancions penals, per prevenir i reprimir qualsevol activitat prohibida en un estat part en virtut d’aquest Conveni duta a terme per persones o en un territori sota la seva jurisdicció o control.

Article 10 Arranjament de controvèrsies
1. En cas de controvèrsia entre dos o més estats part relativa a la interpretació o a l’aplicació d’aquest Conveni, els estats part concernits es consultaran amb vista a l’arranjament ràpid de la controvèrsia a través de la negociació o de qualsevol altre mitjà pacífic de la seva elecció, incloent-hi el recurs a l’Assemblea dels Estats Part i la submissió a la Cort Internacional de Justícia, de conformitat amb l’Estatut de la Cort.
2. L’Assemblea dels Estats Part pot contribuir a l’arranjament de la controvèrsia amb els mitjans que consideri apropiats, incloent-hi l’oferiment dels seus bons oficis, instant els estats part concernits que iniciïn el procediment de resolució de la seva elecció i recomanant-los un termini per a qualsevol procediment acordat.

Article 11 Assemblees dels Estats Part
1. Els estats part es reuniran regularment per considerar i, quan sigui necessari, prendre decisions respecte de qualsevol qüestió relativa a l’aplicació o la implementació d’aquest Conveni, especialment pel que fa als aspectes següents:
a) el funcionament i l’estat d’aquest Conveni;
b) les qüestions sorgides dels informes presentats de conformitat amb les disposicions d’aquest Conveni;
c) la cooperació i l’assistència internacional de conformitat amb l’article 6 d’aquest Conveni;
d) el desenvolupament de tecnologies per netejar les restes de les municions de dispersió;
e) les sol·licituds dels estats part en virtut dels articles 8 i 10 d’aquest Conveni; i
f) les sol·licituds dels estats part de conformitat amb les disposicions dels articles 3 i 4 d’aquest Conveni.
2. La primera Assemblea dels Estats Part la convoca el secretari general de les Nacions Unides en el termini d’un any després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni. Les assemblees subsegüents les convoca el secretari general de les Nacions Unides anualment fins a la primera Conferència de Revisió.
3. Els estats que no són part d’aquest Conveni, com també les Nacions Unides, altres organitzacions o institucions internacionals pertinents, organitzacions regionals, el Comitè Internacional de la Creu Roja, la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja i les organitzacions no governamentals pertinents poden ser convidades a assistir a aquestes reunions en qualitat d’observadors, de conformitat amb les normes de procediment acordades.

Article 12 Conferències de Revisió
1. El secretari general de les Nacions Unides convoca una Conferència de Revisió en el termini de cinc anys després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni. El secretari general de les Nacions Unides convoca altres Conferències de Revisió si així li demanen un o més estats part sempre que l’interval entre les Conferències de Revisió no sigui en cap cas inferior a cinc anys. Tots els estats part d’aquest Conveni seran convidats a cada Conferència de Revisió.
2. La Conferència de Revisió té com a objectius:
a) examinar el funcionament i l’estat d’aquest Conveni;
b) considerar la necessitat de convocar, i establir amb quin interval, les assemblees dels estats part a les quals fa referència l’apartat 2 de l’article 11 d’aquest Conveni; i
c) prendre decisions sobre les sol·licituds dels estats part previstes als articles 3 i 4 d’aquest Conveni.
3. Els estats que no són part d’aquest Conveni, com també les Nacions Unides, altres organitzacions o institucions internacionals pertinents, les organitzacions regionals, el Comitè Internacional de la Creu Roja, la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i les organitzacions no governamentals pertinents poden ser convidades a assistir a cada Conferència de Revisió en qualitat d’observadors, de conformitat amb les normes de procediment acordades.

Article 13 Esmenes
1. Qualsevol estat part pot proposar esmenes a aquest Conveni en qualsevol moment després de la seva entrada en vigor. Qualsevol proposta d’esmena s’ha de comunicar al secretari general de les Nacions Unides que la difon entre tots els estats part i els demana la seva opinió pel que fa a la conveniència de convocar una Conferència d’Esmena per examinar la proposta. Si una majoria dels estats part notifica al secretari general de les Nacions Unides, abans de 90 dies a comptar de la difusió de la proposta, que són favorables al fet que la proposta sigui presa en consideració, el secretari general de les Nacions Unides convoca una Conferència d’Esmena a la qual s’han de convidar tots els estats part.
2. Els estats que no són part d’aquest Conveni, com també les Nacions Unides, altres organitzacions o institucions internacionals pertinents, les organitzacions regionals, el Comitè Internacional de la Creu Roja, la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i les organitzacions no governamentals pertinents poden ser convidades a assistir a cada Conferència d’Esmena en qualitat d’observadors, de conformitat amb les normes de procediment acordades.
3. La Conferència d’Esmena se celebrarà immediatament després d’una Assemblea dels Estats Part o d’una Conferència de Revisió llevat que una majoria dels estats part demani que se celebri abans.
4. Qualsevol esmena d’aquest Conveni és adoptada per una majoria dels dos terços dels estats part presents i votants en la Conferència d’Esmena. El dipositari comunica qualsevol esmena adoptada així a tots els estats.
5. Una esmena d’aquest Conveni entrarà en vigor als estats part que l’hagin acceptada, en la data del dipòsit de les acceptacions per una majoria dels estats que eren part en la data d’adopció de l’esmena. Després, entrarà en vigor per a qualsevol altre estat part en la data del dipòsit del seu instrument d’acceptació.

Article 14 Costos i tasques administratives
1. Els costos de l’Assemblea dels Estats Part, de les Conferències de Revisió i de les Conferències d’Esmena van a càrrec dels estats part i dels estats que, tot i no ser part d’aquest Conveni, hi participin, de conformitat amb l’escala de quotes de les Nacions Unides degudament ajustada.
2. Les despeses incorregudes pel secretari general de les Nacions Unides en virtut dels articles 7 i 8 d’aquest Conveni van a càrrec dels estats part de conformitat amb l’escala de quotes de les Nacions Unides degudament ajustada.
3. L’execució, per part del secretari general de les Nacions Unides de les tasques administratives que li estan assignades en virtut d’aquest Conveni està subjecta al mandat corresponent de les Nacions Unides.

Article 15 Signatura Aquest Conveni, fet a Dublín el 30 de maig del 2008, estarà obert a la signatura de tots els estats a Oslo el 3 de desembre del 2008, i després a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, fins que entri en vigor.

Article 16 Ratificació, acceptació, aprovació o adhesió
1. Aquest Conveni està subjecte a la ratificació, a l’acceptació i a l’aprovació dels signataris.
2. Està obert a l’adhesió de qualsevol estat que no hagi signat el Conveni.
3. Els instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió es dipositen prop del dipositari.

Article 17 Entrada en vigor
1. Aquest Conveni entrarà en vigor el primer dia del sisè mes després del mes durant el qual s’hagi dipositat el trentè instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.
2. Per a qualsevol estat que dipositi el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió després de la data del dipòsit del trentè instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, aquest Conveni entrarà en vigor el primer dia del sisè mes després de la data en la qual aquest estat hagi dipositat el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.

Article 18 Aplicació provisional Qualsevol estat pot, en el moment de la seva ratificació, acceptació, aprovació o adhesió, declarar que aplicarà de manera provisional l’article 1 d’aquest Conveni mentre espera que entri en vigor per a aquest estat.

Article 19 Reserves Els articles d’aquest Conveni no poden ser objecte de reserves.

Article 20 Durada i denúncia
1. Aquest Conveni té una durada il·limitada.
2. Cada estat part, en l’exercici de la seva sobirania nacional, té el dret de denunciar aquest Conveni. Ha de notificar aquesta denúncia a tots els altres estats part, al dipositari i al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquest instrument de denúncia ha d’incloure una explicació completa dels motius que han motivat aquesta denúncia.
3. Aquesta denúncia no té efecte fins al cap de sis mesos després de la recepció de l’instrument de denúncia per part del dipositari. No obstant això, si aquest període de sis mesos expira i l’estat part que denuncia el Conveni està involucrat en un conflicte armat, la denúncia no té efecte fins que aquest conflicte armat acabi.

Article 21 Relacions amb estats que no són part d’aquest Conveni
1. Cada estat part anima els estats que no són part d’aquest Conveni que ratifiquin, acceptin, aprovin o s’hi adhereixin, amb el repte de suscitar la participació de tots els estats en aquest Conveni.
2. Cada estat part notifica als governs de tots els estats que no són part del Conveni, als quals fa referència l’apartat 3 d’aquest article, les seves obligacions en virtut d’aquest Conveni, promou les normes que estableix i fa tots els esforços per desanimar els estats que no en són part a utilitzar municions de dispersió.
3. Malgrat les disposicions de l’article 1 d’aquest Conveni, i de conformitat amb el dret internacional, els estats part, el seu personal militar i els seus nacionals, poden cooperar militarment i participar en operacions militars amb estats que no són part d’aquest Conveni que puguin desenvolupar activitats que estan prohibides en un estat part.
4. Res del que estableix l’apartat 3 d’aquest article autoritza un estat part a:
a) desenvolupar, produir o adquirir d’alguna altra manera municions de dispersió;
b) emmagatzemar ell mateix o transferir municions de dispersió;
c) utilitzar ell mateix municions de dispersió; o
d) sol·licitar expressament l’ús de les municions de dispersió en els casos en què l’elecció de les municions utilitzades estigui sota el seu control exclusiu.

Article 22 Dipositari El Secretari general de les Nacions Unides és designat com a dipositari d’aquest Conveni.

Article 23 Textos fefaents Els textos en anglès, àrab, espanyol, francès, rus i xinès d’aquest Conveni són igualment fefaents. Situació el 21 de maig del 2012 del Conveni sobre les municions de dispersió Dublín, 30 de maig del 2008 Entrada en vigor: 1 d’agost del 2010, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 17. Situació: signataris: 108, parts:
71. Participant Signatura Aplicació provisional (n) Aprovació (AA), acceptació (A), adhesió (a), ratificació Afganistan 3 des. 2008 8 set. 2011 Albània 3 des. 2008 16 juny 2009 Alemanya 3 des. 2008 8 jul. 2009 Angola 3 des. 2008 Antigua i Barbuda 16 jul. 2010 23 agost 2010 Austràlia 3 des. 2008 Àustria 3 des. 2008 2 abr. 2009 Bèlgica 3 des. 2008 22 des. 2009 Benín 3 des. 2008 Bolívia (Estat Plurinacional de) 3 des. 2008 Bòsnia i Hercegovina 3 des. 2008 7 set. 2010 Botswana 3 des. 2008 27 juny 2011 Bulgària 3 des. 2008 6 abr. 2011 Burkina Faso 3 des. 2008 16 feb. 2010 Burundi 3 des. 2008 25 set. 2009 Camerun 15 des. 2009 Canadà 3 des. 2008 Cap Verd 3 des. 2008 19 oct. 2010 Colòmbia 3 des. 2008 Comores 3 des. 2008 28 jul. 2010 Congo 3 des. 2008 12 març 2012 Costa d’Ivori 4 des. 2008 Costa Rica 3 des. 2008 28 abr. 2011 Croàcia 3 des. 2008 17 agost 2009 Dinamarca1 3 des. 2008 12 feb. 2010 Djibouti 30 jul. 2010 El Salvador 3 des. 2008 10 gen. 2011 Equador 3 des. 2008 11 maig 2010 Eslovènia 3 des. 2008 19 agost 2009 Espanya 3 des. 2008 17 juny 2009 Fiji 3 des. 2008 28 maig 2010 Filipines 3 des. 2008 França 3 des. 2008 25 set. 2009 Gàmbia 3 des. 2008 Ghana 3 des. 2008 3 feb. 2011 Grenada 29 juny 2011 Guatemala 3 des. 2008 3 nov. 2010 Guinea 3 des. 2008 Guinea Bissau 4 des. 2008 29 nov. 2010 Haití 28 oct. 2009 Hondures 3 des. 2008 21 març 2012 Hongria 3 des. 2008 Illes Cook 3 des. 2008 23 ag. 2011 Indonèsia 3 des. 2008 Iraq 12 nov. 2009 Irlanda 3 des. 2008 3 des. 2008 Islàndia 3 des. 2008 Itàlia 3 des. 2008 21 set. 2011 Jamaica 12 juny 2009 Japó 3 des. 2008 14 jul. 2009 A Kènia 3 des. 2008 Lesotho 3 des. 2008 28 març 2010 Líban 3 des. 2008 5 nov. 2010 Libèria 3 des. 2008 Liechtenstein 3 des. 2008 Lituània2 3 des. 2008 24 març 2011 24 març 2011 Luxemburg 3 des. 2008 10 jul. 2009 Macedònia 3 des. 2008 8 oct. 2009 Madagascar 3 des. 2008 Malawi 3 des. 2008 7 oct. 2009 Mali 3 des. 2008 30 juny 2010 Malta 3 des. 2008 24 set. 2009 Mauritània 19 abr. 2010 1 febr. 2012 Mèxic 3 des. 2008 6 maig 2009 Moçambic 3 des. 2008 14 març 2011 Mònaco 3 des. 2008 21 set. 2010 Montenegro 3 des. 2008 25 gen. 2010 Namíbia 3 des. 2008 Nauru 3 des. 2008 Nicaragua 3 des. 2008 2 nov. 2009 Níger 3 des. 2008 2 juny 2009 Nigèria 12 juny 2009 Noruega3 3 des. 2008 3 des. 2008 3 des. 2008 Nova Zelanda4 3 des. 2008 22 des. 2009 Països Baixos5 3 des. 2008 23 febr. 2011 Palau 3 des. 2008 Panamà 3 des. 2008 29 nov. 2010 Paraguai 3 des. 2008 Perú 3 des. 2008 Portugal 3 des. 2008 9 març 2011 Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 3 des. 2008 4 maig 2010 República Centreafricana 3 des. 2008 República de Moldàvia 3 des. 2008 16 feb. 2010 República Democràtica del Congo 18 març 2009 República Democràtica Popular de Laos 3 des. 2008 18 març 2009 República Dominicana 10 nov. 2009 20 des. 2011 República Txeca 3 des. 2008 22 set. 2011 República Unida de Tanzània 3 des. 2008 Ruanda 3 des. 2008 Saint Vincent i les Grenadines 23 set. 2009 29 oct. 2010 Samoa 3 des. 2008 28 abril 2010 San Marino 3 des. 2008 10 jul. 2009 Santa Seu 3 des. 2008 3 des. 2008 Sao Tomé i Príncipe 3 des. 2008 Senegal 3 des. 2008 3 ag. 2011 Seychelles 13 abr. 2010 20 maig 2010 Sierra Leone 3 des. 2008 3 des. 2008 Somàlia 3 des. 2008 Sud-àfrica 3 des. 2008 Suècia 3 des. 2008 23 abril 2012 Suïssa 3 des. 2008 Swazilàndia 13 set. 2011 Togo 3 des. 2008 Trinitat i Tobago 21 set. 2011 a Tunísia 12 gen. 2009 28 set. 2010 Txad 3 des. 2008 Uganda 3 des. 2008 Uruguai 3 des. 2008 24 set. 2009 Xile 3 des. 2008 16 des. 2010 Xipre 23 set. 2009 Zàmbia 3 des. 2008 12 ag. 2009 Declaracions i reserves (En absència d’indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació, l’adhesió o la successió.) Bèlgica Declaració formulada en signar: “Aquesta signatura obliga igualment la regió valona, la regió flamenca i la regió de Brussel·les capital.” El Salvador Declaració interpretativa: Segons el Govern de la República del Salvador, l’apartat 1 de l’article 10 del Conveni no implica que els estats part reconeixien la competència de la Cort Internacional de Justícia, i no els imposa l’obligació de recórrer-hi, en cas de controvèrsia, sinó que més aviat els confereix la facultat de fer-ho si ho desitgen; la República del Salvador, per la seva part, no reconeix la competència de la Cort Internacional de Justícia. Santa Seu En ratificar: Declaracions: En ratificar el Conveni sobre les municions de dispersió, la Santa Seu desitja encoratjar tota la comunitat internacional a mostrar-se resolta a promoure negociacions eficaces sobre el desarmament i la limitació dels armaments, a reforçar el dret internacional humanitari, i també a reafirmar el valor preeminent i inherent de la dignitat humana, el lloc central que ha d’ocupar la persona humana i les consideracions elementals d’humanitat; tots aquests elements constitueixen la base del dret internacional humanitari. La Santa Seu considera el Conveni sobre les municions de dispersió com un pas important en la línia de la protecció dels civils contra l’efecte cec d’aquest tipus inhumà d’armes, durant i després dels conflictes. El nou conveni, basat en una cooperació constructiva entre els actors governamentals i no governamentals, i sobre el vincle que existeix entre el dret humanitari i els drets humans, és una realització remarcable en el marc dels esforços multilaterals que s’esmercen en favor del desarmament. La Santa Seu desitjaria posar en relleu els punts següents:
1. El Conveni adopta una definició àmplia de les víctimes de les municions de dispersió, que engloba especialment les persones afectades directament per aquestes armes així com la seva família i la seva comunitat afectada i convida els estats part a prestar-los assistència. La Santa Seu entén que aquesta assistència de caràcter general ha de mostrar-se respectuosa amb el dret a la vida, des del moment de la concepció fins al de la mort natural, per ser conforme amb els principis fonamentals que sustenten el respecte de la vida humana, i assegurar el reconeixement de la dignitat humana. Preservar la vida i crear unes condicions d’existència dignes de la persona humana han de ser al cor de l’assistència humanitària.
2. Els estats part, quan designin un punt de contacte al si del govern (lletra g de l’apartat 2 de l’article 5), han de vetllar perquè la coordinació dels marcs i dels mecanismes nacionals relatius a la discapacitat, el desenvolupament i els drets humans garanteixi la prestació d’una assistència eficaç a totes les víctimes. En aquest sentit, la Santa Seu desitja igualment reiterar la seva interpretació de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 5, disposició en la qual el Conveni reconeix “el paper específic i la contribució dels actors pertinents”, és a dir que, quan un estat part elabora un pla i un pressupost nacionals per dur a terme les activitats d’assistència de conformitat amb el Conveni “amb vista a incorporar-les als marcs i als mecanismes relatius a la discapacitat, al desenvolupament i als drets humans”, ha de garantir el pluralisme que és inherent a tota societat democràtica i també la diversitat dels actors no governamentals pertinents. Aquesta forma de coordinació, que respecta les activitats diverses dels actors governamentals i no governamentals, és conforme a les disposicions del preàmbul (paràgraf desè). (Vegeu igualment la Conferència diplomàtica de Dublín per a l’adopció d’un Conveni sobre les municions de dispersió, informe CCM/SR/4, 18 de juny del 2008).
3. La Santa Seu, en ratificar el Conveni sobre les municions de dispersió, interpreta l’expressió “les especificitats de gènere”, utilitzada en el preàmbul (paràgraf vuitè) i a l’apartat 1 de l’article 5, a l’apartat 7 de l’article 6 i a la lletra k de l’apartat 1 de l’article 7 del Conveni, de conformitat amb la declaració interpretativa referent a la Declaració i el Programa d’acció de Pequín feta a Pequín a la quarta Conferència mundial sobre la dona.
4. L’apartat 4 de l’article 4 posa en relleu la responsabilitat moral que incumbeix els estats quan han utilitzat municions de dispersió, les han abandonades o bé han esdevingut restes de municions de dispersió abans de l’entrada en vigor del Conveni. Aquesta responsabilitat dels estats ha de trobar l’expressió adequada en els àmbits de la cooperació i l’assistència.
5. Quant a l’article 21, la realització d’operacions militars conjuntes no suposa de cap manera una suspensió de les obligacions que es deriven del Conveni. “Els estats part, el seu personal militar o els seus nacionals” no han de participar mai en activitats prohibides pel Conveni. Al contrari, les operacions militars conjuntes han de ser per als estats part una ocasió per promoure el respecte de les normes introduïdes pel nou instrument amb vista a protegir els civils durant i després dels conflictes armats. La Santa Seu ret homenatge a l’esperit de partenariat entre els estats, els organismes de les Nacions Unides, les organitzacions internacionals, el Comitè Internacional de la Creu Roja i la societat civil, que mitjançant la seva acció col·lectiva han mantingut el procés que ha finalitzat amb l’adopció del Conveni. La Santa Seu considera la posada en pràctica del Conveni com el repte al qual s’ha de fer front en els àmbits jurídic i humanitari en el futur immediat. Aquest instrument només es pot posar en pràctica de manera eficaç, si es fa sobre la base d’una cooperació constructiva entre tots els agents governamentals i no governamentals, i ha de reforçar el lligam entre desarmament i desenvolupament. Només s’hi podrà arribar si els recursos humans i materials es reorienten cap al desenvolupament, la justícia i la pau, que constitueixen els mitjans més eficaços per promoure la seguretat internacional i un ordre mundial pacífic. De conformitat amb el seu caràcter profund, la seva missió particular i el seu estatut específic d’Estat de la Ciutat del Vaticà i de conformitat amb la seva pràctica internacional, la Santa Seu, mitjançant aquest acte solemne de ratificació, expressa el seu compromís d’actuar a favor d’un ordre internacional pacífic en el qual la dignitat i els drets fonamentals de la persona humana siguin plenament respectats. Notes
1. En ratificar el Conveni, el Govern danès va notificar al secretari general el següent: “Fins a nova ordre, el Protocol no s’aplica respecte de les illes Fèroe”.
2. En la seva notificació d’aplicació provisional, Lituània va notificar al secretari general que aplicaria, a títol provisional, l’article 1 d’aquest Conveni en espera de l’entrada en vigor del Conveni per a la República de Lituània.
3. En la seva notificació d’aplicació provisional, Noruega va notificar al secretari general el següent: “En virtut de l’article 18 del Conveni, el Govern del Regne de Noruega declara que aplicarà, a títol provisional, l’article 1 del Conveni en espera de la seva entrada en vigor per a Noruega”.
4. En ratificar el Conveni, el Govern de Nova Zelanda va notificar al secretari general el següent: “De conformitat amb l’estatut constitucional de Tokelau i tenint en compte el seu compromís de treballar per a l’assoliment de la seva autonomia per un acte d’autodeterminació en virtut de la Carta de les Nacions Unides, aquesta ratificació només s’aplicarà a Tokelau quan el Govern neozelandès hagi dipositat una declaració en aquest sentit prop del dipositari després d’haver fet la consulta apropiada a aquest territori”.
5. Per a la regió europea i la regió caribenya (illes Bonaire, Sint Eustatius i Saba).