Preàmbul

Els estats part d’aquest Conveni; Profundament preocupats pel fet que les poblacions civils i les persones civils continuen sent les més afectades pels conflictes armats; Determinats a posar fi definitivament al patiment i a la pèrdua de vides humanes causats per les municions de dispersió en el moment de la seva utilització, quan no funcionen com estava previst o quan són abandonades; Preocupats pel fet que les restes de les municions de dispersió maten o fereixen civils, incloent-hi dones i infants, traven el desenvolupament econòmic i social a causa, entre altres raons, de la pèrdua dels mitjans de subsistència, obstaculitzen la rehabilitació i la reconstrucció després del conflicte, retarden o impedeixen el retorn dels refugiats i de les persones desplaçades a l’interior del seu propi país, poden causar un impacte negatiu en els esforços nacionals i internacionals en l’àmbit de l’establiment de la pau i de l’assistència humanitària, i tenen altres conseqüències greus que poden persistir durant molts anys després de la utilització d’aquestes armes; Profundament preocupats també pels perills que representen els importants estocs nacionals de municions de dispersió que es mantenen per a un ús operatiu, i determinats a garantir la ràpida destrucció d’aquests estocs; Convençuts de la necessitat de contribuir realment de manera eficaç i coordinada a resoldre el repte de l’eliminació de les restes de municions de dispersió disseminades arreu del món i a garantir-ne la destrucció; Determinats a assegurar el ple exercici dels drets de totes les víctimes de les municions de dispersió i reconeixent la seva dignitat inherent; Decidits a fer tot el que sigui possible per proporcionar assistència a les víctimes de les municions de dispersió, inclosa l’assistència mèdica, la rehabilitació i el suport psicològic, i per garantir-ne la inclusió social i econòmica; Reconeixent la necessitat de prestar assistència a les víctimes de les municions de dispersió tenint en compte l’edat i les especificitats de gènere i d’abordar les necessitats especials dels grups vulnerables; Tenint present el Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades que, entre d’altres, requereix que els estats part del Conveni es comprometin a garantir i a promoure el ple exercici de tots els drets humans i de les llibertats fonamentals de totes les persones discapacitades sense cap tipus de discriminació a causa de la seva discapacitat; Conscients de la necessitat de coordinar de manera adequada els esforços empresos per diverses instàncies per considerar els drets i les necessitats de les víctimes de diversos tipus d’armes i decidits a evitar qualsevol discriminació entre les víctimes dels diversos tipus d’armes. Reafirmant que en els casos no coberts per aquest Conveni o per altres acords internacionals, les persones civils i les persones combatents romanen sota la protecció dels principis del dret internacional públic, derivats dels usos establerts, dels principis de la humanitat i dels dictats de la consciència pública; Decidits també que als grups armats que no pertanyin a les forces armades d’un estat no poden ser autoritzats, en cap circumstància, a participar en cap activitat prohibida en un estat part d’aquest Conveni. Acollint amb satisfacció l’ampli suport internacional a favor de la norma internacional que prohibeix les mines antipersona, continguda en el Conveni de 1997 sobre la prohibició de la utilització, l’emmagatzematge, la producció i la transferència de mines antipersona i sobre la seva destrucció; Acollint també amb satisfacció l’adopció del Protocol relatiu a les restes d’explosius de guerra, annex del Conveni sobre la prohibició o la restricció de l’ús de certes armes convencionals que puguin produir efectes excessivament traumàtics o indiscriminats, i la seva entrada en vigor el 12 de novembre del 2006, i desitjant millorar la protecció dels civils contra els efectes de les restes de municions de dispersió en situacions de postconflicte; Tenint present també la resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre les dones, la pau i la seguretat, i la resolució 1612 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre els infants en els conflictes armats; Acollint d’altra part amb satisfacció les mesures preses els darrers anys en l’àmbit nacional, regional i mundial, per prohibir, limitar o suspendre la utilització, l’emmagatzematge, la producció i la transferència de municions de dispersió; Remarcant el paper de la consciència pública en fer avançar els principis de la humanitat com ho prova la crida per posar fi al patiment dels civils causat per les municions de dispersió i reconeixent els esforços que, amb aquesta finalitat, han fet les Nacions Unides, el Comitè Internacional de la Creu Roja, la Coalició contra les municions de dispersió i altres nombroses organitzacions no governamentals d’arreu del món; Reafirmant la Declaració de la Conferència d’Oslo sobre les municions de dispersió, per la qual els estats han reconegut, entre d’altres, les conseqüències greus causades per la utilització de municions de dispersió i s’han compromès a concloure, d’aquí al 2008, un instrument jurídicament vinculant que prohibeixi la utilització, la producció, la transferència i l’emmagatzematge de municions de dispersió que provoquen danys inacceptables als civils, i que establiria un marc de cooperació i d’assistència que garantís la prestació adequada d’atenció a les víctimes i la seva rehabilitació, la neteja de les zones contaminades, l’educació sobre la reducció dels riscos i la destrucció dels estocs; Subratllant la conveniència de suscitar l’adhesió de tots els estats d’aquest Conveni i determinats a treballar amb tenacitat en la promoció de la seva universalització i plena implementació; Basant-se en els principis i les normes del dret internacional humanitari, en particular el principi segons el qual el dret de les parts en un conflicte armat d’elegir els mètodes o els mitjans de guerra no és il·limitat, i les normes que exigeixen que les parts en un conflicte han de distingir en tot moment entre la població civil i les persones combatents, i entre els béns de caràcter civil i els objectius militars, i, en conseqüència, dirigir les seves operacions únicament contra els objectius militars; que les operacions militars s’han de dur a terme amb una atenció constant per salvaguardar la població civil, les persones civils i els béns de caràcter civil, i que la població civil i les persones civils gaudeixin d’una protecció general contra els perills que resulten de les operacions militars; Han convingut el següent: