Article 23

Article 23 Textos fefaents Els textos en anglès, àrab, espanyol, francès, rus i xinès d’aquest Conveni són igualment fefaents. Situació el 21 de maig del 2012 del Conveni sobre les municions de dispersió Dublín, 30 de maig del 2008 Entrada en vigor: 1 d’agost del 2010, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 17. Situació: signataris: 108, parts:
71. Participant Signatura Aplicació provisional (n) Aprovació (AA), acceptació (A), adhesió (a), ratificació Afganistan 3 des. 2008 8 set. 2011 Albània 3 des. 2008 16 juny 2009 Alemanya 3 des. 2008 8 jul. 2009 Angola 3 des. 2008 Antigua i Barbuda 16 jul. 2010 23 agost 2010 Austràlia 3 des. 2008 Àustria 3 des. 2008 2 abr. 2009 Bèlgica 3 des. 2008 22 des. 2009 Benín 3 des. 2008 Bolívia (Estat Plurinacional de) 3 des. 2008 Bòsnia i Hercegovina 3 des. 2008 7 set. 2010 Botswana 3 des. 2008 27 juny 2011 Bulgària 3 des. 2008 6 abr. 2011 Burkina Faso 3 des. 2008 16 feb. 2010 Burundi 3 des. 2008 25 set. 2009 Camerun 15 des. 2009 Canadà 3 des. 2008 Cap Verd 3 des. 2008 19 oct. 2010 Colòmbia 3 des. 2008 Comores 3 des. 2008 28 jul. 2010 Congo 3 des. 2008 12 març 2012 Costa d’Ivori 4 des. 2008 Costa Rica 3 des. 2008 28 abr. 2011 Croàcia 3 des. 2008 17 agost 2009 Dinamarca1 3 des. 2008 12 feb. 2010 Djibouti 30 jul. 2010 El Salvador 3 des. 2008 10 gen. 2011 Equador 3 des. 2008 11 maig 2010 Eslovènia 3 des. 2008 19 agost 2009 Espanya 3 des. 2008 17 juny 2009 Fiji 3 des. 2008 28 maig 2010 Filipines 3 des. 2008 França 3 des. 2008 25 set. 2009 Gàmbia 3 des. 2008 Ghana 3 des. 2008 3 feb. 2011 Grenada 29 juny 2011 Guatemala 3 des. 2008 3 nov. 2010 Guinea 3 des. 2008 Guinea Bissau 4 des. 2008 29 nov. 2010 Haití 28 oct. 2009 Hondures 3 des. 2008 21 març 2012 Hongria 3 des. 2008 Illes Cook 3 des. 2008 23 ag. 2011 Indonèsia 3 des. 2008 Iraq 12 nov. 2009 Irlanda 3 des. 2008 3 des. 2008 Islàndia 3 des. 2008 Itàlia 3 des. 2008 21 set. 2011 Jamaica 12 juny 2009 Japó 3 des. 2008 14 jul. 2009 A Kènia 3 des. 2008 Lesotho 3 des. 2008 28 març 2010 Líban 3 des. 2008 5 nov. 2010 Libèria 3 des. 2008 Liechtenstein 3 des. 2008 Lituània2 3 des. 2008 24 març 2011 24 març 2011 Luxemburg 3 des. 2008 10 jul. 2009 Macedònia 3 des. 2008 8 oct. 2009 Madagascar 3 des. 2008 Malawi 3 des. 2008 7 oct. 2009 Mali 3 des. 2008 30 juny 2010 Malta 3 des. 2008 24 set. 2009 Mauritània 19 abr. 2010 1 febr. 2012 Mèxic 3 des. 2008 6 maig 2009 Moçambic 3 des. 2008 14 març 2011 Mònaco 3 des. 2008 21 set. 2010 Montenegro 3 des. 2008 25 gen. 2010 Namíbia 3 des. 2008 Nauru 3 des. 2008 Nicaragua 3 des. 2008 2 nov. 2009 Níger 3 des. 2008 2 juny 2009 Nigèria 12 juny 2009 Noruega3 3 des. 2008 3 des. 2008 3 des. 2008 Nova Zelanda4 3 des. 2008 22 des. 2009 Països Baixos5 3 des. 2008 23 febr. 2011 Palau 3 des. 2008 Panamà 3 des. 2008 29 nov. 2010 Paraguai 3 des. 2008 Perú 3 des. 2008 Portugal 3 des. 2008 9 març 2011 Regne Unit de Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 3 des. 2008 4 maig 2010 República Centreafricana 3 des. 2008 República de Moldàvia 3 des. 2008 16 feb. 2010 República Democràtica del Congo 18 març 2009 República Democràtica Popular de Laos 3 des. 2008 18 març 2009 República Dominicana 10 nov. 2009 20 des. 2011 República Txeca 3 des. 2008 22 set. 2011 República Unida de Tanzània 3 des. 2008 Ruanda 3 des. 2008 Saint Vincent i les Grenadines 23 set. 2009 29 oct. 2010 Samoa 3 des. 2008 28 abril 2010 San Marino 3 des. 2008 10 jul. 2009 Santa Seu 3 des. 2008 3 des. 2008 Sao Tomé i Príncipe 3 des. 2008 Senegal 3 des. 2008 3 ag. 2011 Seychelles 13 abr. 2010 20 maig 2010 Sierra Leone 3 des. 2008 3 des. 2008 Somàlia 3 des. 2008 Sud-àfrica 3 des. 2008 Suècia 3 des. 2008 23 abril 2012 Suïssa 3 des. 2008 Swazilàndia 13 set. 2011 Togo 3 des. 2008 Trinitat i Tobago 21 set. 2011 a Tunísia 12 gen. 2009 28 set. 2010 Txad 3 des. 2008 Uganda 3 des. 2008 Uruguai 3 des. 2008 24 set. 2009 Xile 3 des. 2008 16 des. 2010 Xipre 23 set. 2009 Zàmbia 3 des. 2008 12 ag. 2009 Declaracions i reserves (En absència d’indicació que precedeixi el text, la data de recepció és la de la ratificació, l’acceptació, l’aprovació, l’adhesió o la successió.) Bèlgica Declaració formulada en signar: “Aquesta signatura obliga igualment la regió valona, la regió flamenca i la regió de Brussel·les capital.” El Salvador Declaració interpretativa: Segons el Govern de la República del Salvador, l’apartat 1 de l’article 10 del Conveni no implica que els estats part reconeixien la competència de la Cort Internacional de Justícia, i no els imposa l’obligació de recórrer-hi, en cas de controvèrsia, sinó que més aviat els confereix la facultat de fer-ho si ho desitgen; la República del Salvador, per la seva part, no reconeix la competència de la Cort Internacional de Justícia. Santa Seu En ratificar: Declaracions: En ratificar el Conveni sobre les municions de dispersió, la Santa Seu desitja encoratjar tota la comunitat internacional a mostrar-se resolta a promoure negociacions eficaces sobre el desarmament i la limitació dels armaments, a reforçar el dret internacional humanitari, i també a reafirmar el valor preeminent i inherent de la dignitat humana, el lloc central que ha d’ocupar la persona humana i les consideracions elementals d’humanitat; tots aquests elements constitueixen la base del dret internacional humanitari. La Santa Seu considera el Conveni sobre les municions de dispersió com un pas important en la línia de la protecció dels civils contra l’efecte cec d’aquest tipus inhumà d’armes, durant i després dels conflictes. El nou conveni, basat en una cooperació constructiva entre els actors governamentals i no governamentals, i sobre el vincle que existeix entre el dret humanitari i els drets humans, és una realització remarcable en el marc dels esforços multilaterals que s’esmercen en favor del desarmament. La Santa Seu desitjaria posar en relleu els punts següents:
1. El Conveni adopta una definició àmplia de les víctimes de les municions de dispersió, que engloba especialment les persones afectades directament per aquestes armes així com la seva família i la seva comunitat afectada i convida els estats part a prestar-los assistència. La Santa Seu entén que aquesta assistència de caràcter general ha de mostrar-se respectuosa amb el dret a la vida, des del moment de la concepció fins al de la mort natural, per ser conforme amb els principis fonamentals que sustenten el respecte de la vida humana, i assegurar el reconeixement de la dignitat humana. Preservar la vida i crear unes condicions d’existència dignes de la persona humana han de ser al cor de l’assistència humanitària.
2. Els estats part, quan designin un punt de contacte al si del govern (lletra g de l’apartat 2 de l’article 5), han de vetllar perquè la coordinació dels marcs i dels mecanismes nacionals relatius a la discapacitat, el desenvolupament i els drets humans garanteixi la prestació d’una assistència eficaç a totes les víctimes. En aquest sentit, la Santa Seu desitja igualment reiterar la seva interpretació de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 5, disposició en la qual el Conveni reconeix “el paper específic i la contribució dels actors pertinents”, és a dir que, quan un estat part elabora un pla i un pressupost nacionals per dur a terme les activitats d’assistència de conformitat amb el Conveni “amb vista a incorporar-les als marcs i als mecanismes relatius a la discapacitat, al desenvolupament i als drets humans”, ha de garantir el pluralisme que és inherent a tota societat democràtica i també la diversitat dels actors no governamentals pertinents. Aquesta forma de coordinació, que respecta les activitats diverses dels actors governamentals i no governamentals, és conforme a les disposicions del preàmbul (paràgraf desè). (Vegeu igualment la Conferència diplomàtica de Dublín per a l’adopció d’un Conveni sobre les municions de dispersió, informe CCM/SR/4, 18 de juny del 2008).
3. La Santa Seu, en ratificar el Conveni sobre les municions de dispersió, interpreta l’expressió “les especificitats de gènere”, utilitzada en el preàmbul (paràgraf vuitè) i a l’apartat 1 de l’article 5, a l’apartat 7 de l’article 6 i a la lletra k de l’apartat 1 de l’article 7 del Conveni, de conformitat amb la declaració interpretativa referent a la Declaració i el Programa d’acció de Pequín feta a Pequín a la quarta Conferència mundial sobre la dona.
4. L’apartat 4 de l’article 4 posa en relleu la responsabilitat moral que incumbeix els estats quan han utilitzat municions de dispersió, les han abandonades o bé han esdevingut restes de municions de dispersió abans de l’entrada en vigor del Conveni. Aquesta responsabilitat dels estats ha de trobar l’expressió adequada en els àmbits de la cooperació i l’assistència.
5. Quant a l’article 21, la realització d’operacions militars conjuntes no suposa de cap manera una suspensió de les obligacions que es deriven del Conveni. “Els estats part, el seu personal militar o els seus nacionals” no han de participar mai en activitats prohibides pel Conveni. Al contrari, les operacions militars conjuntes han de ser per als estats part una ocasió per promoure el respecte de les normes introduïdes pel nou instrument amb vista a protegir els civils durant i després dels conflictes armats. La Santa Seu ret homenatge a l’esperit de partenariat entre els estats, els organismes de les Nacions Unides, les organitzacions internacionals, el Comitè Internacional de la Creu Roja i la societat civil, que mitjançant la seva acció col·lectiva han mantingut el procés que ha finalitzat amb l’adopció del Conveni. La Santa Seu considera la posada en pràctica del Conveni com el repte al qual s’ha de fer front en els àmbits jurídic i humanitari en el futur immediat. Aquest instrument només es pot posar en pràctica de manera eficaç, si es fa sobre la base d’una cooperació constructiva entre tots els agents governamentals i no governamentals, i ha de reforçar el lligam entre desarmament i desenvolupament. Només s’hi podrà arribar si els recursos humans i materials es reorienten cap al desenvolupament, la justícia i la pau, que constitueixen els mitjans més eficaços per promoure la seguretat internacional i un ordre mundial pacífic. De conformitat amb el seu caràcter profund, la seva missió particular i el seu estatut específic d’Estat de la Ciutat del Vaticà i de conformitat amb la seva pràctica internacional, la Santa Seu, mitjançant aquest acte solemne de ratificació, expressa el seu compromís d’actuar a favor d’un ordre internacional pacífic en el qual la dignitat i els drets fonamentals de la persona humana siguin plenament respectats. Notes
1. En ratificar el Conveni, el Govern danès va notificar al secretari general el següent: “Fins a nova ordre, el Protocol no s’aplica respecte de les illes Fèroe”.
2. En la seva notificació d’aplicació provisional, Lituània va notificar al secretari general que aplicaria, a títol provisional, l’article 1 d’aquest Conveni en espera de l’entrada en vigor del Conveni per a la República de Lituània.
3. En la seva notificació d’aplicació provisional, Noruega va notificar al secretari general el següent: “En virtut de l’article 18 del Conveni, el Govern del Regne de Noruega declara que aplicarà, a títol provisional, l’article 1 del Conveni en espera de la seva entrada en vigor per a Noruega”.
4. En ratificar el Conveni, el Govern de Nova Zelanda va notificar al secretari general el següent: “De conformitat amb l’estatut constitucional de Tokelau i tenint en compte el seu compromís de treballar per a l’assoliment de la seva autonomia per un acte d’autodeterminació en virtut de la Carta de les Nacions Unides, aquesta ratificació només s’aplicarà a Tokelau quan el Govern neozelandès hagi dipositat una declaració en aquest sentit prop del dipositari després d’haver fet la consulta apropiada a aquest territori”.
5. Per a la regió europea i la regió caribenya (illes Bonaire, Sint Eustatius i Saba).