Article 4

Article 4

Neteja i destrucció de les restes de municions de dispersió i educació en la reducció de riscos

1. Cada estat part es compromet a netejar i destruir o a assegurar la neteja i la destrucció de les restes de municions de dispersió situades en zones contaminades per les municions de dispersió sota la seva jurisdicció o control, segons les modalitats següents:

a) quan les restes de municions de dispersió estan situades en zones sota la seva jurisdicció o control, en la data d’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part, la neteja i destrucció s’ha de dur a terme al més aviat possible però com a màxim, deu anys després d’aquesta data;

b) quan, després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part, les municions de dispersió han esdevingut restes de municions de dispersió situades en zones sota la seva jurisdicció o control, aquesta neteja i destrucció s’ha de dur a terme al més aviat possible, però com a màxim, deu anys després de la finalització de les hostilitats actives durant les quals aquestes municions de dispersió van esdevenir restes de municions de dispersió; i

c) una vegada executada qualsevol de les obligacions establertes en les lletres a i b d’aquest apartat, aquest estat part ha de fer una declaració de compliment a l’Assemblea dels Estats Part següent.

2. En complir les obligacions establertes en l’apartat 1 d’aquest article, cada estat part ha de prendre al més aviat possible les mesures següents, tenint en compte les disposicions de l’article 6 d’aquest Conveni relatives a la cooperació i a l’assistència internacionals:

a) examinar, avaluar i enregistrar l’amenaça que representen les restes de municions de dispersió, i fer tots els esforços per identificar totes les zones contaminades per les municions de dispersió sota la seva jurisdicció o control;

b) avaluar i prioritzar les necessitats en termes de marcatge, protecció de civils, neteja i destrucció, i prendre mesures per mobilitzar recursos i desenvolupar un pla nacional per dur a terme aquestes activitats, basant-se, si s’escau, en les estructures, les experiències i les metodologies existents;

c) prendre totes les mesures possibles per assegurar que totes les zones contaminades per les municions de dispersió sota la seva jurisdicció o control tinguin el perímetre marcat, controlat i protegit amb tanques o altres mitjans per impedir, de manera efectiva, l’entrada de civils. En la senyalització de les zones de perill s’haurien d’utilitzar senyals d’advertència basats en els mètodes de senyalització de fàcil reconeixement per a la comunitat afectada. Els senyals i altres indicacions de limitació de la zona perillosa haurien de ser, tant com sigui possible, visibles, llegibles, duradors i resistents als efectes ambientals, i haurien d’identificar clarament quin costat del límit assenyalat es considera que es troba dins de les zones contaminades per les municions de dispersió i quin costat es considera sense risc;

d) netejar i destruir totes les restes de municions de dispersió situades en zones sota la seva jurisdicció o control; i

e) impartir una educació sobre reducció de riscos per assegurar la conscienciació entre els civils que viuen dins o al voltant de les zones contaminades per les municions de dispersió, del perill que representen aquestes restes.

3. En l’exercici de les activitats a les quals fa referència l’apartat 2 d’aquest article, cada estat part ha de tenir en compte les normes internacionals, incloses les Normes Internacionals d’Acció contra les Mines (International Mine Action Standards, IMAS).

4. Aquest apartat s’aplica en els casos en què un estat part ha utilitzat o ha abandonat les municions de dispersió abans de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part, i han esdevingut restes de municions de dispersió que s’han situat en zones sota la jurisdicció o el control d’un altre estat part en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest darrer estat part.

a) En aquests casos, després de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a ambdós estats part, es recomana fermament al primer estat part que aporti, entre d’altres, una assistència tècnica, financera, de recursos materials o humans al segon estat part, ja sigui de manera bilateral o a través d’un tercer acordat mútuament, incloent-hi els organismes de les Nacions Unides o altres organitzacions pertinents, per facilitar la senyalització, la neteja i la destrucció d’aquestes restes de municions de dispersió.

b) Aquesta assistència ha d’incloure, si està a l’abast, la informació sobre els tipus i les quantitats de municions de dispersió utilitzades, la localització precisa dels atacs amb municions de dispersió i les zones on se sap que estan situades les restes de municions de dispersió.

5. Si un estat part creu que no podrà netejar i destruir, o assegurar la neteja i la destrucció de totes les restes de municions de dispersió a les quals fa referència l’apartat 1 d’aquest article, en el termini de deu anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part, pot presentar una sol·licitud a l’Assemblea dels Estats Part o a una Conferència de Revisió, i demanar una pròrroga del termini fins a un màxim de cinc anys per a la neteja i la destrucció completa d’aquestes restes de municions de dispersió. La pròrroga sol·licitada no ha d’excedir el nombre d’anys estrictament necessari per al compliment per part d’aquest estat part de les obligacions establertes a l’apartat 1 d’aquest article.

6. Qualsevol sol·licitud de pròrroga ha de ser sotmesa a l’Assemblea dels Estats Part o a una Conferència de Revisió abans de l’expiració del termini al qual fa referència l’apartat 1 d’aquest article per a aquest estat part. Qualsevol sol·licitud s’ha de presentar com a mínim nou mesos abans de la celebració de l’Assemblea dels Estats Part o de la Conferència de Revisió que ha de prendre en consideració aquesta sol·licitud. Cada sol·licitud ha de fer constar:

a) la durada de la pròrroga proposada;

b) una explicació detallada dels motius per a la pròrroga proposada, incloent-hi els mitjans econòmics i tècnics disponibles i requerits per l’estat part per a la neteja i la destrucció de totes les restes de municions de dispersió durant la pròrroga proposada;

c) la preparació dels treballs futurs i la situació dels treballs que ja s’han dut a terme en el marc dels programes nacionals de neteja i d’eliminació de mines durant el període inicial de deu anys establert a l’apartat 1 d’aquest article i en qualsevol pròrroga subsegüent;

d) la superfície total de la zona que conté restes de municions de dispersió en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Conveni per a aquest estat part i qualsevol altra zona que contingui restes de municions de dispersió, descobertes després d’aquesta entrada en vigor;

e) la superfície total de la zona que conté restes de municions de dispersió que ha estat netejada des de l’entrada en vigor d’aquest Conveni;

f) la superfície total de la zona que conté restes de municions de dispersió pendent de netejar durant la pròrroga proposada;

g) les circumstàncies que han dificultat la capacitat de l’estat part de destruir totes les restes de municions de dispersió situades en zones sota la seva jurisdicció o control durant el període inicial de deu anys al qual fa referència l’apartat 1 d’aquest article, i les que podrien evitar aquesta destrucció durant la pròrroga proposada;

h) les conseqüències humanitàries, socials, econòmiques i mediambientals de la pròrroga proposada; i

i) qualsevol altra informació pertinent relativa a la sol·licitud de la pròrroga proposada.

7. L’Assemblea dels Estats Part o la Conferència de Revisió, tenint en compte els factors enunciats a l’apartat 6 d’aquest article, incloent-hi, en particular, les quantitats de restes de municions de dispersió indicades, avalua la sol·licitud i decideix per majoria dels vots dels estats part presents i votants si aproven el període de pròrroga. Els estats part poden decidir d’atorgar una pròrroga més curta que la sol·licitada i, si escau, poden proposar criteris per a la pròrroga.

8. Aquesta pròrroga pot ser renovada per un període de fins a cinc anys amb la presentació d’una nova sol·licitud, de conformitat amb els apartats 5, 6 i 7 d’aquest article. En sol·licitar una nova pròrroga, l’estat part ha de presentar la informació addicional pertinent sobre allò que ha fet durant la pròrroga anterior atorgada en virtut d’aquest article.