Article 23

Article 23. Règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional

1. Els obligats tributaris poden beneficiar-se d’una reducció del 80 per cent de la base de tributació corresponent als ingressos que resultin de les concessions o autoritzacions d’ús, cessions o llicències de drets, transmissions d’actius, béns o drets, o prestacions de serveis esmentats a continuació:

a) De qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre patents, dissenys, models i dibuixos industrials, marques, noms de domini i altres signes distintius de l’empresa, així com sobre altres drets de propietat industrial.

b) De qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre plànols, fórmules o procediments secrets, de drets sobre informacions relatives a experiències industrials, comercials o científiques, incloses les tècniques i els mètodes de comercialització empresarial, o la concessió d’ús d’equips industrials, comercials o científics.

c) De qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets d’autor sobre obres literàries, artístiques o científiques, incloses les produccions audiovisuals i els programes, les aplicacions i els sistemes informàtics, així com de drets connexos als drets d’autor. L’activitat d’explotació de drets d’imatge només pot beneficiar-se de l’aplicació d’aquest règim quan sigui desenvolupada per entitats l’activitat principal de les quals sigui la gestió professional dels drets d’imatge de persones físiques no vinculades, en el sentit de l’apartat 4 de l’article 16, i l’activitat es desenvolupi amb els mitjans materials i personals adequats per dur-la a terme.

d) De la tra nsmissió dels béns i drets a què es refereixen les lletres a),

b) i

c) anteriors.

e) A aquest efecte, s’assimila a la prestació de serveis que es beneficia de la reducció que preveu aquest article l’activitat de compravenda internacional de mercaderies i de comissionista, agent o intermediari en general en compravendes internacionals de mercaderies i qualsevol altre tipus de béns, inclosos els immobles, situats fora de territori andorrà. S’entén per “compravenda internacional de mercaderies” la que es refereix a béns o productes que estiguin fora del territori del Principat d’Andorra, i no hagin estat enviats fora d’aquest territori a fi de beneficiar-se d’aquest règim, i s’alienin a favor de no-residents fiscals al Principat d’Andorra que els emprin per a les finalitats del seu negoci o actuïn com a consumidors finals.

2. L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix l’apartat anterior està subjecta al compliment dels condicionants següents:

a) En els casos relatius a actius intangibles que esmenta la lletra

a) de l’apartat 1, l’obligat tributari ha d’explotar l’actiu de què es tracti en nom propi en el marc de la seva activitat econòmica.

b) Que l’obligat tributari disposi en territori andorrà per realitzar les activitats que esmenta l’apartat 1 d’una persona contractada almenys a mitja jornada i d’un local destinat exclusivament d’una superfície mínima de 20m2.

c) Que el cessionari dels drets d’ús o el prestatari dels serveis utilitzi aquests drets o prestacions en el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat econòmica i que els resultats d’aquesta utilització no es materialitzin en el lliurament de béns o la prestació de serveis per part del cessionari que generin despeses fiscalment deduïbles en l’entitat cedent o prestadora, sempre que, en aquest últim cas, aquesta entitat estigui vinculada amb el cessionari o prestatari.

d) Que el cessionari del dret o el prestatari dels serveis no sigui una entitat o persona física resident fiscal al Principat d’Andorra i el dret o servei no sigui utilitzat directament al Principat. Tampoc no és d’aplicació aquest règim quan el dret cedit o el servei prestat estigui efectivament vinculat amb l’activitat realitzada per una persona o entitat no-resident fiscal que opera a Andorra a través d’un establiment permanent.

3. L’aplicació d’aquest règim ha de ser sol·licitada per l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances a través d’un escrit en què s’identifiquin els sectors d’activitat als quals s’aplicarà i es fonamenti la concurrència dels condicionants que estableixen els apartats anteriors.

El ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, aprova o denega aquesta sol·licitud.

La resolució que posi fi al procediment d’autorització per a l’aplicació d’aquest règim ha de notificar-se en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena d’aquesta sol·licitud a requeriment del ministeri encarregat de les finances.

Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud pot entendre’s desestimada.

El règim produeix efectes des del mateix període impositiu en què es va presentar la sol·licitud.

Un cop concedida l’autorització inicial, l’obligat tributari que pretengui aplicar-la en períodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstància a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les que estableix l’autorització inicial.

Aquesta comunicació ha de contenir una identificació dels sectors d’activitat als quals s’aplicarà aquest règim i la justificació de la concurrència dels condicionants per a l’aplicació d’aquest règim.

El ministeri encarregat de les finances ha d’autoritzar l’aplicació del règim especial a les noves activitats d’acord amb un procediment idèntic al que regula el paràgraf anterior.

L’autorització inicial, igual que les extensions posteriors del règim a altres sectors, que pugui concedir el ministeri encarregat de les finances s’entén sense perjudici de la comprovació administrativa de la concurrència dels requisits d’aplicaci ó d’aquest règim.