Loi sur les universités, du 30 juillet 1997

1. Les universitats, com a centres d'ensenyament superior i de recerca científica, són institucions, des de molt diversos punts de vista, imprescindibles en totes les societats avançades actuals.

En efecte, d'una banda, una bona formació de nivell superior és una condició essencial del progrés tècnic i econòmic, i també del benestar social; però, d'altra banda, també la universitat és imprescindible per aconseguir una societat tolerant, composta de ciutadans responsables, impregnada de cultura cívica i, per tant, és una peça clau d'un ordre polític democràtic constituït per les institucions representatives, el respecte a la legalitat i la garantia dels drets fonamentals.

Però la universitat no és només necessària per al desenvolupament global d'una determinada societat sinó també per al profit individual dels que hi estudien, els quals adquireixen uns coneixements i obtenen un títol que els són útils per exercir una professió determinada.

A diferència d'èpoques passades, els ensenyaments que imparteix la universitat actual no serveixen únicament per entrar en el mercat laboral sinó que, a causa de les ràpides transformacions tècniques i científiques, són necessaris en totes les edats i les professions per posar al dia els coneixements.

En conseqüència, a més dels tradicionals graus de diplomatura i llicenciatura adquireixen cada dia més importància els cursos d'especialització i reciclatge, els mestratges i altres ensenyaments de postgrau, imprescindibles per fer front a les exigències de la complexa societat actual.

Finalment, la universitat exerceix un paper directe i indirecte de focus de cultura respecte al seu entorn que no només es projecta en el món intel.lectual, tècnic i artístic sinó que té un efecte general, molt més ampli i difós, sobre tota la vida social.

Totes aquestes raons fan que els poders públics no es puguin desentendre de l'ensenyament superior i la recerca científica ja que la necessitat social d'aquestes funcions és un motiu ineludible perquè l'estat hagi de considerar la universitat com un servei públic, respecte al qual ha de garantir dues condicions mínimes: la seva qualitat científica, intel.lectual i tècnica, i la igualtat de tots els ciutadans per accedir-hi.

A més, aquesta consideració de la universitat com a servei públic -amb la consegüent necessitat d'intervenció estatal- comporta l'obligació de respectar els principis constitucionals de llibertat d'ensenyament i de creació de centres docents, i per tant, de permetre a la iniciativa privada la creació d'universitats.

2. El model universitari andorrà està condicionat per les peculiaritats del país geogràficament petit, sense tradició universitària i amb un nombre d'habitants insuficient per donar suport demogràfic a una universitat completa. Això no obstant, la necessitat d'un bon ensenyament superior que té la societat d'Andorra és òbvia i l'Estat, malgrat les dificultats, ha de garantir als seus ciutadans un ensenyament i una recerca universitària de qualitat. La Llei pretén donar una resposta pragmàtica i realista que solucioni aquestes dificultats ja que projecta un model d'universitat basat en els elements essencials següents:

a) Prioritzar la docència i la recerca científica sobre temes específics de la història, la cultura i la vida social andorranes, i també sobre els seus interessos concrets i específics.

b) Signar convenis de col.laboració amb universitats de prestigi d'arreu del món, per tal que: 1) Els estudiants d'Andorra puguin seguir els estudis coneixent les condicions de convalidació establertes per les autoritats acadèmiques d'Andorra i els requisits d'homologació de títols que hagin fixat les autoritats administratives. 2) Potenciar l'ensenyament a Andorra d'estudis de tercer cicle i de postgrau a càrrec de professors d'aquestes universitats.

c) Garantir la bona formació científica i tècnica dels ciutadans andorrans, i vetllar perquè els seus estudis siguin de la més alta qualitat intel.lectual i tan adequats com sigui possible a les necessitats culturals i socials d'Andorra.

d) Facilitar la intervenció de la societat civil en l'ensenyament superior, tant a través de les universitats privades com a través de la col.laboració de la iniciativa privada en la universitat pública.