Article 15. Definició dels establiments de la modalitat de càmping

Article 15. Definició dels establiments de la modalitat de càmping

Tenen la consideració d’establiments de càmping els allotjaments turístics constituïts en una unitat empresarial d’explotació, inscrits al Registre de Comerç, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en espais de terreny delimitats, dotats i condicionats per a l’ocupació temporal, dedicats a la convivència agrupada de persones, i amb accés directe per una carretera, excepte per al grup de glàmping. Els càmpings han d’estar dividits en unitats d’acampada, que és un espai de terreny destinat a la ubicació d’un vehicle (excepte en el grup de glàmping) i d’un element d’allotjament que pot ser mòbil, semimòbil o fix, amb independència que la propietat correspongui als clients o al titular de l’explotació.

1. S’entén per elements d’allotjament mòbils les tendes de campanya, caravanes, autocaravanes o qualsevol altre enginy que pugui ser remolcat per un vehicle de turisme.

2. S’entén per elements d’allotjament semimòbils els habitatges mòbils o qualsevol altre tipus d’allotjament amb rodes que necessiti un transport especial per circular per carretera.

3. S’entén per elements d’allotjament fixos els bungalous, les bordes existents en la data d’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, les cases geodèsiques i altres instal·lacions similars que continguin algun element de fonament fix.

4. Es faculta el Govern, mitjançant el Reglament de construcció, i els comuns, mitjançant els plans d’ordenació i urbanisme parroquials, per regular disposicions urbanístiques i constructives sobre la modalitat de càmping, per a cadascun dels seus grups. La regulació ha de preservar el paisatge i la naturalesa rústica dels terrenys, minimitzar l’impacte que provoca la implantació dels establiments i garantir la sostenibilitat dels recursos i l’equilibri del creixement territorial.