Article 180. Càlcul del valor d’exposició sota el mètode de risc original

Article 180. Càlcul del valor d’exposició sota el mètode de risc original

1. Les entitats poden calcular un únic valor d’exposició per a totes les operacions compreses en un acord de compensació contractual quan concorrin totes les condicions establertes a l’apartat 1 de l’article 172. En cas contrari, les entitats han de calcular el valor d’exposició per separat per a cada operació, que es tracta en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables.

2. El valor d’exposició d’una operació o conjunt d’operacions compensables és el producte de multiplicar per 1,4 la suma del cost actual de reposició i l’exposició futura potencial.

3. El cost actual de reposició a què es refereix l’apartat 2 es calcula de la manera següent:

a) Quan es tracti de conjunts d’operacions compensables: que es negociïn en un mercat organitzat; que es compensin de forma centralitzada a través d’una entitat de contrapartida central autoritzada de conformitat amb l’article 14 del Reglament (UE) núm. 648/2012, o reconeguda de conformitat amb l’article 25 del mateix Reglament; o que donin lloc a l’intercanvi bilateral de garanties reals amb la contrapartida en virtut del que disposa l’article 11 del mateix Reglament europeu, les entitats han d’utilitzar la fórmula següent: RC=TH+MTA En què: RC = cost de reposició; TH = llindar de marge aplicable al conjunt d’operacions compensables en virtut de l’acord de marge i per sota del qual l’entitat no pugui exigir garanties reals; MTA = import mínim de transferència aplicable al conjunt d’operacions compensables en virtut de l’acord de marge;

b) Pel que fa a tots els altres conjunts d’operacions compensables o operacions individuals, les entitats han d’utilitzar la fórmula següent: RC=màx(VAM,0) En què: RC = cost de reposició; VAM = valor de mercat corrent. Amb vista a calcular el cost de reposició actual, les entitats han de determinar els valors actuals de mercat, com a mínim, mensualment.

4. Les entitats han de calcular l’exposició futura potencial a què es refereix l’apartat 2 com segueix:

a) L’exposició futura potencial d’un conjunt d’operacions compensables és la suma de l’exposició futura potencial de totes les operacions incloses en el conjunt d’operacions compensables, calculada d’acord amb la lletra b;

b) L’exposició futura potencial d’una operació individual és igual al seu import nocional multiplicat:

i) Pel producte de multiplicar 0,5% pel venciment residual de l’operació expressat en anys en el cas dels contractes de derivats de tipus d’interès, ii) Pel producte de multiplicar per 6% el venciment residual de l’operació expressat en anys en el cas dels contractes de derivats de crèdit, iii) Per 4% en el cas dels derivats de tipus de canvi, iv) Pel 18% en el cas de derivats d’or i matèries primeres diferents de l’electricitat,

v) Per 40% per a derivats de l’electricitat, vi) Per 32% per a derivats de renda variable;

c) L’import nocional a què fa referència la lletra b es determina de conformitat amb el que disposen els apartats 2 i 3 de l’article 177 ter, en el cas de tots els derivats que figuren en aquesta lletra; a més, l’import nocional dels derivats a què fan referència els incisos iii a vi de la lletra b es determina de conformitat amb el que disposen les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 177 ter;

d) L’exposició futura potencial dels conjunts d’operacions compensables a què es refereix la lletra a de l’apartat 3 es multiplica per 0,42. Amb vista a calcular l’exposició potencial dels derivats de tipus d’interès i instruments de crèdit de conformitat amb els incisos i i ii de la lletra b, les entitats poden optar per utilitzar el venciment original en lloc del venciment residual dels contractes.