Article 179. Càlcul del valor d’exposició sota el mètode estàndard simplificat

Article 179. Càlcul del valor d’exposició sota el mètode estàndard simplificat

1. Les entitats han de calcular un únic valor d’exposició per a cada conjunt d’operacions compensables de conformitat amb els articles 172 a 178 septies, subjecte a l’apartat 2.

2. El valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables es calcula d’acord amb els requisits següents:

a) Les entitats no han d’aplicar el tractament previst a l’apartat 6 de l’article 172;

b) Com a excepció al que disposa a l’apartat 1 de l’article 173, en el cas de conjunts d’operacions compensables que no figurin a l’apartat 2 de l’article 173, les entitats han de calcular el cost de reposició de conformitat amb la fórmula següent: RC=máx{VAM,0} En què: RC = cost de reposició; VAM = valor de mercat corrent;

c) Com a excepció al que disposa l’apartat 2 de l’article 173, quan es tracti de conjunts d’operacions compensables: que es negociïn en un mercat organitzat; que es compensin de forma centralitzada a través d’una entitat de contrapartida central autoritzada de conformitat amb l’article 14 del Reglament (UE) núm. 648/2012, o reconeguda de conformitat amb l’article 25 del mateix Reglament; o que donin lloc a l’intercanvi bilateral de garanties reals amb la contrapartida en virtut del que disposa l’article 11 del mateix Reglament europeu, les entitats han d’utilitzar la fórmula següent: RC=TH+MTA En què: RC = cost de reposició; TH = llindar de marge aplicable al conjunt d’operacions compensables en virtut de l’acord de marge i per sota del qual l’entitat no pugui exigir garanties reals; MTA = import mínim de transferència aplicable al conjunt d’operacions compensables en virtut de l’acord de marge;

d) Com a excepció al que disposa l’apartat 3 de l’article 173, quan es tracti de múltiples conjunts d’operacions compensables subjectes a un acord de marge, les entitats han de calcular el cost de reposició com la suma del cost de reposició de cada conjunt d’operacions compensables, calculat de conformitat amb l’apartat 1, com si no estigués subjecte a marges;

e) Tots els conjunts de posicions compensables s’estableixen de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 175 bis;

f) Les entitats han de fixar en 1 el multiplicador en la fórmula que s’utilitza per calcular l’exposició futura potencial en l’apartat 1 de l’article 176, d’acord amb la fórmula següent: PFE=∑_a ▒〖 addició 〗 ^((a)) En què: PFE = exposició futura potencial; 〖 addició 〗 ^((a)) = augment de la categoria de risc a;

g) Com a excepció al que disposa l’apartat 1 de l’article 177 bis, en relació amb totes les operacions les entitats han de calcular el delta supervisor de la manera següent: δ{ █ (+1 si l’operació és una posició llarga en el principal factor de risc@-1 si l’operació és una posició curta en el principal factor de risc) ┤ En què: δ = delta supervisor;

h) La fórmula que figura a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 177 ter, que s’utilitzi per calcular el factor de durada supervisor, és la següent: factor de durada supervisor=E-S En què: E = període comprès entre la data de finalització d’una operació i la data de declaració; S = període comprès entre la data d’inici d’una operació i la data de declaració;

i) El factor de venciment a què es refereix l’apartat 1 de l’article 177 quater es calcula com segueix:

i) Per a les operacions incloses als conjunts d’operacions compensables a què es refereix l’apartat 1 de l’article 173, MF=1; ii) Per a les operacions incloses als conjunts d’operacions compensables a què es refereixen els apartats 2 i 3 de l’article 173, MF=0,42;

j) La fórmula a què es refereix l’apartat 3 de l’article 178 bis, que s’utilitza per calcular l’import nocional efectiu del conjunt de posicions compensables j, és la següent: 〖 NocEf 〗 _j^IR=|D_(j,1) |+|D_(j,2) |+|D_(j,3) | En què: 〖 NocEf 〗 _j^IR = import nocional efectiu del conjunt de posicions compensables j; D_(j,k) = import nocional efectiu del segment k del conjunt de posicions compensables j;

k) La fórmula a què es refereix l’apartat 3 de l’article 178 quater, que s’utilitza per calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de crèdit per al conjunt de posicions compensables j, és la següent: 〖 addició 〗 _j^crèdit=∑_k ▒ |addició( 〖 entitat 〗 _k )| En què: 〖 addició 〗 _j^crèdit = addició corresponent a la categoria de risc de crèdit per al conjunt de posicions compensables j; addició( 〖 entitat 〗 _k ) = addició corresponent a la categoria de risc de crèdit k;

l) La fórmula a què es refereix l’apartat 3 de l’article 178 quinquies, que s’utilitza per calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de renda variable per al conjunt de posicions compensables j, és la següent: 〖 addició 〗 _j^(renda variable)=∑_k ▒ |addició( 〖 entitat 〗 _k )| En què: 〖 addició 〗 _j^(renda variable) = addició corresponent a la categoria de risc de renda variable per al conjunt de posicions compensables j; addició( 〖 entitat 〗 _k ) = addició corresponent a la categoria de risc de renda variable k;

m) La fórmula a què es refereix l’apartat 4 de l’article 178 sexies, que s’utilitza per calcular l’addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres per al conjunt de posicions compensables j, és la següent: 〖 addició 〗 _j^MatPrim=∑_k ▒ |addició( 〖 tipus 〗 _k^j )| En què: 〖 addició 〗 _j^MatPrim = addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres per al conjunt de posicions compensables j; addició( 〖 tipus 〗 _k^j ) = addició corresponent a la categoria de risc de matèries primeres k.