Article 50. Classificació dels fons propis en nivells: regles generals

Article 50. Classificació dels fons propis en nivells: regles generals

1. Els elements dels fons propis s’han de classificar en els tres nivells que indica l’apartat 4 d’aquest article, segons si es tracta d’elements de fons propis bàsics o complementaris i segons en quina mesura tinguin les característiques següents:

a) Disponibilitat permanent: l’element està totalment disponible, o pot ser exigit, per absorbir pèrdues tant si l’entitat està en funcionament com en cas de liquidació.

b) Subordinació: en cas de liquidació, l’import total de l’element està disponible per absorbir pèrdues i no s’admet el reemborsament de l’element al seu tenidor fins que no s’hagin satisfet totes les altres obligacions, incloses les obligacions derivades dels contractes d’assegurança i de reassegurança.

2. Quan s’avaluï en quina mesura els elements dels fons propis tenen i mantenen en el temps les característiques esmentades a l’apartat 1, s’ha de considerar apropiadament la durada de l’element, concretament si aquest té una durada definida o no. Quan es tracti d’un element dels fons propis amb durada definida, s’ha de tenir en compte la suficiència de la durada de l’element comparada amb la durada de les obligacions d’assegurança i reassegurança de l’entitat.

3. A més, s’ha de tenir en compte si l’element està lliure de:

a) Obligacions o incentius per al reemborsament de l’import nominal.

b) Despeses fixes obligatòries.

c) Qualsevol altre compromís present o futur diferent de la seva aportació a l’entitat asseguradora o reasseguradora.

4. Els elements dels fons propis s’han de classificar en els tres nivells 1, 2 i 3 d’acord amb el que estableixen els apartats següents.