Article 26

Article 26

Sistemes de subjecció i anticaiguda utilitzats en tècniques d’accés i posicionament mitjançant cordes

1. En tot treball que es dugui a terme a més de 2 m d’altura i quan el risc de caiguda no estigui acotat per una protecció col·lectiva adequada, o quan la protecció no sigui suficient, és preceptiu l’ús d’un cinturó de seguretat o d’un arnès, l’elecció del qual es farà depenent de les característiques de la tasca que s’hagi de dur a terme.

2. La constitució de tot cinturó o arnés, així com els accessoris o els elements auxiliars que complementin aquests equips de protecció, ha d’estar preparat perquè, si el treballador que l’utilitza cau, el risc de lesió física sigui mínim.

3. En treballs puntuals, i sempre que l’única protecció de l’operari sigui el cinturó de seguretat o l’arnés, l’operari no pot romandre sol sinó que ha d’anar acompanyat d’un altre treballador.

4. Abans d’utilitzar-los s’han de verificar, almenys visualment, tots els elements constituents, els quals han de portar una etiqueta o similar que indiqui la classe, la llargada, l’any de fabricació i la referència del fabricant. Cal vigilar de manera especial la seguretat del punt d’ancoratge i la seva resistència.

5. En cas que hi hagi la possibilitat de caure, s’ha de controlar el recorregut que es produiria i deixar-lo lliure d’obstacles, tant en moviment vertical com d’oscil·lació. Així mateix, s’han de controlar les condicions de l’entorn perquè el cable o la corda de subjecció no entri en contacte amb arestes vives, cables elèctrics, fonts de calor o qualsevol altra causa que el pugui deteriorar.

6. El cable o la corda per subjectar el cinturó de seguretat o l’arnés ha d’estar sòlidament ancorat a elements fixos o provisionals capaços de resistir esforços violents. Aquest dispositiu ha de poder suportar sense risc una càrrega suspesa mínima de 450 kg i ha de tenir una resistència mínima al trencament de 1.150 kg.

7. Els cinturons, els arnesos i els elements auxiliars s’han de guardar en un lloc fresc, sec i ventilat. No s’han d’exposar a la llum solar directa i s’ha d’evitar el contacte amb qualsevol substància agressiva. Es revisaran, periòdicament, per part d’una persona competent. Tot cinturó o arnés que s’hagi utilitzat en una caiguda es retirarà.

8. Els cinturons de seguretat i els arnesos s’han d’integrar en sistemes de subjecció o de manteniment del lloc de treball i en sistemes anticaiguda, respectivament, per evitar les caigudes al buit o limitar-ne les conseqüències.

9. El cinturó de seguretat s’integra dins d’un sistema de subjecció o de manteniment del lloc de treball, ja que té per objecte mantenir l’usuari en la seva posició sense la possibilitat que caigui al buit. El sistema està format pel punt d’ancoratge, la subjecció –corda i mosquetó– i el cinturó, i s’utilitza quan el treballador no s’ha de desplaçar o quan els desplaçaments són limitats.

10. L’arnés s’integra dins d’una sistema combinat anticaiguda i subjecció, ja que té per objecte limitar la caiguda del treballador que dugui a terme operacions on pugui quedar suspès. El sistema ha d’estar format per l’ancoratge, la subjecció –eslinga i dissipador d’energia– i l’arnés. Retindrà l’usuari en la mínima distància possible i sempre d’acord amb les prescripcions establertes pel fabricant de l’equip. Ha de vetllar perquè l’espai lliure que hi ha a sota de l’usuari sigui suficient per no xocar contra cap obstacle en cas que caigués. S’utilitza quan el treballador ha d’estar suspès per dur a terme treballs determinats, amb la possibilitat d’esforços estàtics, o bé quan el treballador s’ha de desplaçar i hi ha possibilitat de caiguda lliure; és a dir, hi ha la possibilitat d’esforços dinàmics.

11. Un sistema anticaiguda i de subjecció es pot combinar amb altres elements per tal de guanyar llibertat de moviments. Aquests elements poden ser, entre d’altres, línies de vida –cordes o cables fixats a punts d’ancoratge on s’enganxen els dispositius anticaiguda–, eslingues, dispositius anticaiguda per ascensos i descensos, anticaigudes enrotllables amb embragatge de frenada o dissipadors d’energia.

12. El cinturó de seguretat integrat a l’arnés podrà cobrir els riscos descrits per un sistema combinat d’anticaiguda i de subjecció.

13. La utilització de tècniques d’accés i de posicionament mitjançant cordes ha de complir les condicions següents:

a) S’ha de facilitar als treballadors uns arnesos adequats, que hauran d’utilitzar i connectar a la corda de seguretat.

b) En cas que el cinturó o l’arnés sigui l’únic mitjà de protecció previst per dur a terme el treball, s’ha de preveure un segon cable, eslinga o corda de seguretat ancorat a un punt de fixació independent. El sistema ha de constar, com a mínim, de dues cordes amb subjecció independent: la corda de treball, equipada amb un mecanisme segur d’ascens i descens i d’un sistema de bloqueig automàtic amb la finalitat d’impedir la caiguda en cas que l’usuari perdi el control del seu moviment, i la corda de seguretat, que ha d’estar equipada amb un dispositiu mòbil contra caigudes que segueixi els desplaçaments del treballador.

c) Les eines i els altres accessoris que hagi d’utilitzar el treballador han d’estar subjectes a l’arnès o al seient del treballador, o subjectes per altres mitjans adequats.

d) El treball s’ha de planificar i supervisar correctament, de manera que, en cas d’emergència, es pugui socórrer immediatament el treballador.

e) S’ha d’impartir als treballadors afectats una formació adequada i específica per a les operacions previstes, destinada, en particular, a:

• Les tècniques per a la progressió mitjançant cordes i sobre estructures.
• Els sistemes de subjecció.
• Els sistemes anticaigudes.
• Les normes sobre la cura, el manteniment i la verificació de l’equip de treball i de seguretat.
• Les tècniques de salvament de persones accidentades en suspensió.
• Les mesures de seguretat davant condicions meteorològiques que puguin afectar la seguretat.
• Les tècniques segures de manipulació de càrregues en alçada.

f) En circumstàncies excepcionals en què, tenint en compte l’avaluació del risc i la utilització d’una segona corda faci més perillós el treball, es pot admetre l’ús d’una sola corda, sempre que es justifiquin les raons tècniques que ho motivin i es prenguin les mesures adequades per garantir una bona seguretat.