Article 24

Article 24

Règim jurídic de l'assentament de cancel·lació

1. S'ha de practicar l'assentament de cancel·lació d'una unió estable de parella quan s'extingeix per qualsevol de les causes que preveu l'article 17.1 de la Llei.

2. L'assentament de cancel·lació es pot practicar d'ofici quan s'acredita mitjançant certificació del Registre Civil el matrimoni, la defunció o la declaració judicial de mort d'un dels membres de la unió estable de parella.

3. Estan legitimats per demanar la pràctica de l'assentament de cancel·lació els dos membres de la parella, els hereus de qualsevol o qualsevol altra persona que tingui interès en la cancel·lació.

4. La sol·licitud de pràctica de l'assentament de cancel·lació a instàncies dels dos membres de la unió estable de parella exigeix una declaració expressa dels dos convivents davant el registrador o la presentació a les oficines registrals d'una escriptura pública, en la qual els convivents manifesten de forma expressa la voluntat d'extingir la unió estable de parella. En les relacions internes entre els convivents es considera que l'extinció s'ha produït des de la data en la qual manifesten haver cessat la convivència i davant de terceres persones des de la data de la inscripció.

5. En el cas d'extinció de la unió estable de parella per decisió unilateral d'un dels convivents, l'assentament de cancel·lació solament es pot practicar una vegada transcorregut el termini de tres mesos, a comptar de la notificació fefaent a l'altre convivent que exigeix l'article 17.3 de la Llei, sempre que el convivent que demana la cancel·lació presenti juntament amb la sol·licitud l'acreditació d'haver fet la notificació citada, i en cas que no hagi estat possible fer-la, que s'acrediti a criteri del registrador que s'ha intentat per qualsevol mitjà admès en dret. En les relacions internes entre els convivents es considera que l'extinció de la unió estable de parella s'ha produït des de la data de la notificació i davant de terceres persones des de la data de la inscripció.