Article 55

Article 55

Àmbit d’aplicació

1. Les normes d’aquest capítol s’apliquen a les operacions financeres que es realitzen en el marc d’un acord de compensació contractual atorgat atenent els requisits establerts als apartats 2 i 3; així com als acords de garantia financera i a les garanties financeres vinculades a dits acords i definides en el present capítol, atorgats atenent els requisits establerts als apartats 2 i 3.

2. Les dues parts d’un acord de compensació contractual i tant el beneficiari com el garant, en el cas d’acords de garantia financera o de garanties financeres, han d’estar inclosos en una de les categories següents:

a) una autoritat pública, inclosos, els organismes públics encarregats de la gestió del deute públic o que intervinguin en dita gestió i els organismes públics autoritzats a mantenir comptes de clients;

b) l’INAF, un banc central, el Banc Central Europeu, el Banc de Pagaments Internacionals, un banc multilateral de desenvolupament, el Fons Monetari Internacional i el Banc Europeu d’Inversions;

c) una entitat operativa del sistema financer andorrà, un organisme d’inversió col·lectiva, inclosos els de titulització o de capital risc, un fons de pensions, una entitat asseguradora andorrana, i en general, qualsevol entitat amb activitat financera que, ara o en el futur, estigui sota la supervisió de l’INAF;

d) una entitat no resident autoritzada per dur a terme les activitats reservades a les entitats referides a la lletra

c) anterior per la legislació andorrana;

e) una contrapart central, un agent de liquidació o una cambra de compensació, incloses les entitats equivalents que actuïn en un mercat de futurs, opcions i derivats; o

f) una persona diferent d’una persona física, incloses les entitats col·lectives sense forma jurídica, sempre que l’altra contrapart sigui una institució de les definides en els apartats anteriors.

3. L’existència de l’acord s’ha d’acreditar per escrit o de forma jurídicament equivalent, sense que pugui exigir-se cap altra formalitat per a la seva constitució, validesa, eficàcia davant de tercers, executabilitat o admissibilitat com a prova. El registre o l’anotació per mitjans electrònics o en qualsevol altre suport durador té la consideració de forma jurídicament equivalent a la constància per escrit.