Article 6 undecies. Política de retribucions

Article 6

undecies. Política de retribucions

1. Aquest article és aplicable a les entitats operatives del sistema financer en l’àmbit de grup, matriu i filials, incloses les filials establertes en tercers països, a excepció de les filials estrangeres que estiguin ubicades en jurisdiccions considerades per l’AFA equivalents a efectes de regulació i supervisió. No obstant això, l’AFA té potestat per exigir l’aplicació de la política de retribucions de la matriu en l’àmbit de grup a les entitats operatives del sistema financer en casos concrets en què un empleat exerceixi funcions en diferents entitats i jurisdiccions del grup, inclosa Andorra.

2. Les entitats operatives del sistema financer, en fixar i aplicar la política de retribució global, inclosos els salaris i els beneficis discrecionals de prestació per jubilació, de les categories de personal que inclouen l’alta direcció, dels empleats que assumeixen riscos i dels que exerceixen funcions de control, així com de tot empleat que rebi una retribució global que l’inclogui en el mateix barem de retribució que el de l’alta direcció i d’altres empleats que assumeixen riscos, apliquen els principis dels apartats 3 i 4 següents, de forma i en la mesura ajustada a la seva mida, l’organització interna i la naturalesa, la dimensió, l’àmbit i la complexitat de les seves activitats.

3. La política de retribució s’ha de determinar de conformitat amb els principis següents:

a) La política de retribució ha de ser compatible amb una gestió sana i prudent dels riscos, s’ha de promoure aquest tipus de gestió i no s’ha d’oferir incentius per assumir riscos que sobrepassin el nivell de risc tolerat per l’entitat operativa del sistema financer.

b) La política de retribució ha de ser compatible amb l’estratègia empresarial, els objectius, els valors i els interessos a llarg termini de l’entitat operativa del sistema financer i ha d’incloure mesures per evitar els conflictes d’interessos.

c) El consell d’administració de l’entitat operativa del sistema financer ha d’adoptar i revisar periòdicament els principis generals de la política de retribució i és responsable de supervisar-ne l’aplicació.

d) Almenys un cop l’any s’ha de fer una avaluació interna central i independent de l’aplicació de la política de retribució, a fi de comprovar si es compleixen les pautes i els procediments de retribució adoptats pel consell d’administració.

e) El personal que exerceixi funcions de control ha de ser independent de les unitats de negoci que supervisi, ha de comptar amb l’autoritat necessària i ha de ser remunerat en funció de la consecució dels objectius relacionats amb les seves funcions, amb independència dels resultats de les àrees de negoci que controli.

f) La retribució de l’alta direcció o dels responsables en les funcions de gestió de risc i funció de compliment normatiu ha de ser supervisada directament per la comissió de retribucions a què es refereix l’article 6 decies o, si no s’ha creat aquesta comissió, pel consell d’administració.

g) La política de retribució ha d’establir una distinció clara entre els criteris per a l’establiment de:

i) La retribució fixa, que ha de reflectir principalment l’experiència professional pertinent i la responsabilitat a l’organització segons el que estipula la descripció de funcions com a part de les condicions de treball. ii) La retribució variable, que ha de reflectir un rendiment sostenible i adaptat al risc, així com un rendiment superior al requerit per complir el que s’estipula en la descripció de funcions de l’empleat com a part de les condicions de treball.

h) Les retribucions i incentius similars no s’han de basar exclusivament o primordialment en criteris comercials quantitatius, i han de tenir plenament en compte criteris qualitatius adequats que reflecteixin el compliment de les normes aplicables, un tracte just dels clients i la qualitat dels serveis prestats als clients.

4. Pel que fa als elements variables de la retribució, s’han d’aplicar, a més dels establerts en l’apartat 3, i en les mateixes condicions, els principis següents:

a) Quan la retribució estigui vinculada als resultats, el seu import total s’ha de basar en una avaluació en què es combinin els resultats de l’individu, valorats d’acord amb criteris tant financers com no financers, i de la unitat de negoci afectada i els resultats globals de l’entitat operativa del sistema financer.

b) L’avaluació dels resultats s’ha d’inscriure en un marc plurianual, per garantir que el procés d’avaluació es fonamenti en els resultats a llarg termini i que el pagament efectiu dels components de la retribució basats en els resultats s’escaloni al llarg d’un període que tingui en compte el cicle econòmic subjacent de l’entitat operativa del sistema financer i els seus riscos empresarials.

c) El total de la retribució variable no ha de limitar la capacitat de l’entitat operativa del sistema financer per reforçar la solidesa de la seva base de capital.

d) La retribució variable garantida no és compatible amb una gestió sana dels riscos ni amb el principi de recompensar el rendiment, i no pot formar part de possibles plans de retribució.

e) La retribució variable garantida té caràcter excepcional, només es pot efectuar quan es contracti personal nou i quan l’entitat operativa del sistema financer tingui una base de capital sana i sòlida, i es limita al primer any d’ocupació.

f) En la retribució total, els components fixos i els components variables han d’estar degudament equilibrats; el component fix ha de constituir una part prou elevada de la retribució total, de manera que es pugui aplicar una política plenament flexible pel que fa als components variables de la retribució, fins al punt que sigui possible no pagar aquests components.

g) Les entitats operatives del sistema financer han d’establir les ràtios apropiades entre els components fixos i els variables de la retribució total, aplicant els principis següents:

i) El component variable no ha de ser superior al 100% del component fix de la retribució total de cada persona. ii) No obstant això, la junta general d’accionistes de l’entitat operativa del sistema financer pot aprovar un nivell més elevat que el previst a l’incís anterior, sempre que no sigui superior al 200% del component fix. L’aprovació del nivell més elevat de retribució variable s’ha de fer d’acord amb el procediment següent:

• La junta general d’accionistes de l’entitat operativa del sistema financer ha de prendre una decisió basant-se en una recomanació detallada del consell d’administració que exposi els motius i l’abast de la decisió i inclogui el nombre de persones afectades i els seus càrrecs, així com l’efecte previst sobre el manteniment, per part de l’entitat operativa del sistema financer, d’una base sòlida de capital.
• La junta general d’accionistes de l’entitat operativa del sistema financer ha d’adoptar la seva decisió per una majoria d’almenys dos terços, sempre que estiguin presents o representats en la votació almenys la meitat de les accions o els drets equivalents amb dret a vot. Si no es pot arribar a aquest quòrum, cal adoptar l’acord per una majoria, com a mínim, de tres quarts del capital social present o representat amb dret a vot.
• El consell d’administració ha de comunicar a tots els accionistes amb antelació suficient l’afer que s’ha de sotmetre a aprovació.
• El consell d’administració ha de comunicar immediatament a l’AFA la recomanació dirigida a la junta general d’accionistes, inclòs el nivell més alt del component variable de la retribució proposat i la justificació corresponent, i ha d’acreditar que aquest nivell no afecta les obligacions de l’entitat operativa del sistema financer previstes en la normativa de solvència, tenint en compte en particular les obligacions de recursos propis de l’entitat operativa del sistema financer.
• El consell d’administració ha de comunicar immediatament a l’AFA la decisió que ha adoptat a aquest respecte la junta general d’accionistes, inclòs el percentatge màxim més alt del component variable de la retribució aprovat.
• Si escau, el personal afectat directament per l’aplicació de nivells màxims més alts de retribució variable no pot exercir, ni directament ni indirectament, els drets de vot que pugui tenir com a accionista de l’entitat operativa del sistema financer, i les seves accions s’han de deduir del capital social per al còmput de la majoria de vots que en cada cas sigui necessària en els acords que es refereixin a l’aplicació de nivells màxims més alts de retribució variable. iii) L’AFA pot autoritzar les entitats operatives del sistema financer a aplicar el tipus de descompte teòric previst pel paràgraf segon d’aquest incís a un 25% de la retribució variable total, sempre que s’aboni mitjançant instruments diferits, per un termini de cinc o més anys. L’AFA pot establir un percentatge màxim inferior.

h) Els pagaments per resolució anticipada d’un contracte s’han de basar en els resultats obtinguts en el transcurs del temps i no han de recompensar mals resultats o conductes indegudes. L’AFA pot definir els supòsits que poden conduir a una reducció de la quantia d’aquests pagaments per resolució anticipada.

i) Els paquets de retribució relatius a compensacions o pagaments per abandonament de contractes laborals anteriors s’han d’adaptar als interessos de l’entitat operativa del sistema financer a llarg termini, per la qual cosa han d’incloure disposicions en matèria de retencions, ajornament, rendiment i recuperacions.

j) En avaluar els resultats amb vista a calcular els components variables de la retribució, s’ha de fer un ajust per tots els tipus de riscos actuals i futurs, i cal tenir en compte el cost del capital i la liquiditat necessaris.

k) L’assignació dels components variables de retribució en l’entitat operativa del sistema financer també ha de tenir en compte tots els tipus de riscos actuals i futurs.

l) Una part substancial, i en tot cas almenys el 50%, de qualsevol element de retribució variable, ja sigui diferit o no diferit, s’ha de fixar assolint un equilibri adequat entre:

i) Accions o títols de propietat equivalents, en funció de l’estructura jurídica de l’entitat operativa del sistema financer de què es tracti, o instruments vinculats amb les accions o altres instruments no pecuniaris equivalents, en el cas d’entitats no cotitzades. ii) Quan sigui possible, altres instruments en el sentit de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o altres instruments que puguin ser convertits o anotats totalment com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, que reflecteixin de manera adequada en cada cas la qualificació creditícia com a empresa en funcionament, i resultin adequats als efectes de retribució variable. Els instruments esmentats en aquesta lletra s’han de sotmetre a una política de retenció adequada concebuda perquè els incentius estiguin en consonància amb els interessos a més llarg termini de l’entitat operativa del sistema financer. L’AFA pot imposar restriccions al disseny o als tipus d’aquests instruments, i fins i tot prohibir-ne alguns. Aquesta lletra és aplicable tant a la part del component variable de retribució diferida d’acord amb la lletra

m) com a la part del component variable de retribució no diferida.

m) Una part substancial, i en qualsevol cas almenys el 40%, de l’element de retribució variable s’ha de diferir durant un període no inferior a entre tres i cinc anys i s’ha d’adaptar correctament a la naturalesa dels negocis, als seus riscos i a les activitats del membre del personal corresponent. La retribució pagadora en virtut de les disposicions d’ajornament no s’ha de percebre més ràpidament que de manera proporcional. En el cas d’un element de retribució variable d’una quantia especialment elevada, cal diferir-ne com a mínim el 60%. La durada del període d’ajornament s’ha de determinar tenint en compte el cicle econòmic, la naturalesa del negoci, els seus riscos i les activitats del membre del personal de què es tracti.

n) La retribució variable, inclosa la part diferida, s’ha de pagar o es consolida únicament si resulta sostenible d’acord amb la situació financera de l’entitat operativa del sistema financer en el seu conjunt, i si es justifica sobre la base dels resultats de l’entitat operativa del sistema financer, de la unitat de negoci i de la persona de què es tracti. Sense perjudici dels principis generals del dret en matèria contractual i laboral, la retribució variable total s’ha de reduir de manera considerable quan l’entitat operativa del sistema financer obtingui uns resultats financers poc brillants o negatius, tenint en compte tant la retribució actual com les reduccions en els pagaments de quantitats meritades prèviament, si escau, a través de clàusules de reducció de la retribució o de recuperació de retribucions ja satisfetes. Cal sotmetre fins al 100% la retribució variable total a clàusules de reducció de la retribució o de recuperació de les retribucions ja satisfetes. Les entitats operatives del sistema financer han d’establir criteris específics per aplicar les clàusules de reducció de la retribució o de recuperació de les retribucions ja satisfetes. Aquests criteris han de recollir, en particular, situacions en què l’empleat:

i) Hagi participat en conductes que hagin generat importants pèrdues per a l’entitat operativa del sistema financer o en sigui responsable. ii) Incompleixi les oportunes exigències d’idoneïtat i correcció.

o) La política de pensions ha de ser compatible amb l’estratègia empresarial, els objectius, els valors i els interessos a llarg termini de l’entitat operativa del sistema financer. Si l’empleat abandona l’entitat operativa del sistema financer abans de la jubilació, l’entitat ha de conservar en el seu poder els beneficis discrecionals de la pensió de jubilació per un període de cinc anys en forma d’instruments com els esmentats a la lletra l). Si un empleat arriba a l’edat de jubilació, se li han d’abonar els beneficis discrecionals de la pensió de jubilació en forma d’instruments com els esmentats a la lletra l), amb subjecció a un període de retenció de cinc anys.

p) No es poden fer servir estratègies personals de cobertura o assegurances relacionades amb la retribució i la responsabilitat que menyscabin els efectes d’alineació amb la gestió sana dels riscos que fomenten els seus sistemes de retribució.

q) La retribució variable no s’ha d’abonar mitjançant instruments o mètodes que facilitin l’incompliment de la Llei 35/2018 , del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la normativa legal vigent aplicable i les seves normes d’execució.

5. Les lletres

l) i

m) i el segon paràgraf de la lletra

o) de l’apartat 4 d’aquest article no són aplicables, com a mínim, als empleats la retribució variable dels quals no excedeixi 50.000 euros anuals i no representi més d’una tercera part de la seva retribució anual. Als efectes d’aquest apartat, el Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, pot modificar reglamentàriament els llindars aquí previstos prenent en consideració les particularitats de les pràctiques de remuneració del mercat i les responsabilitats i el perfil professional dels membres del personal de qui es tracti.

6. Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió als seus clients s’han d’assegurar de no remunerar o avaluar el rendiment del seu personal d’una manera que entri en conflicte amb la seva obligació d’actuar en el millor interès dels seus clients. En particular, no han d’establir cap sistema de remuneració d’objectius de vendes o d’una altra índole que pugui constituir un incentiu perquè el personal recomani un instrument financer determinat a un client minorista si l’entitat operativa del sistema financer pot oferir un instrument financer diferent que s’ajusti millor a les necessitats del client.

7. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’especificar reglamentàriament les classes d’instruments que satisfan les condicions establertes en l’apartat 4, lletra l), incís ii ), d’aquest article, així com els criteris qualitatius i els criteris quantitatius adequats per determinar les categories de personal les activitats professionals del qual tenen una incidència important en el perfil de risc d’una entitat, segons s’indica en l’apartat 2 d’aquest article.