Article 19. Condicions per a la resolució

Article 19. Condicions per a la resolució

1. La resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera és procedent quan concorrin, simultàniament, les circumstàncies següents:

a) Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera és inviable o és raonablement previsible que ho serà en un futur pròxim.

b) Que tenint en compte el calendari i altres circumstàncies pertinents, no hi ha perspectives raonables que mesures procedents del sector privat, mesures d’actuació primerenca o l’amortització o conversió d’instruments de capital de conformitat amb la secció segona del capítol sisè puguin impedir la inviabilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en un termini de temps raonable.

c) Per raons d’interès públic, resulta necessari o convenient dur a terme la resolució de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera per complir, de forma proporcionada, algun dels objectius mencionats a l’article 3, perquè la dissolució i la liquidació de l’entitat en el marc d’un procediment concursal no permetrien raonablement complir aquests objectius en la mateixa mesura.

2. No obstant el que s’estableix a l’apartat 1, quan l’AREB ho estimi convenient per complir els objectius i els principis previstos als articles 3 i 4, pot remetre l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera corresponent al procediment concursal ordinari. L’avaluació de la pertinència de la resolució l’ha de fer l’AREB, al mateix temps que l’elaboració i l’aprovació d’un pla de resolució que determini que les operacions concretes mitjançant les quals s’instrumenti la resolució i les modificacions estatutàries que, si escau, es produeixin com a conseqüència d’aquestes operacions no requereixen cap autorització administrativa ulterior en l’àmbit de la normativa financera.

3. La resolució d’una entitat financera prevista a la lletra

b) de l’apartat 2 de l’article 1 escau quan les condicions de resolució es donin tant a l’entitat financera com a l’empresa matriu subjecta a supervisió consolidada.

4. La resolució d’una societat de cartera prevista a la lletra

c) de l’apartat 2 de l’article 1 escau quan les condicions de resolució es donin tant a la societat com en una de les seves filials que sigui una entitat o quan l’autoritat competent d’un país tercer determini que es produeixen les condicions de resolució d’acord amb la legislació d’aquest Estat.

5. Quan les entitats que siguin filials d’una societat mixta de cartera estiguin directament o indirectament en poder d’una societat financera de cartera intermèdia, les accions de resolució a nivell de grup s’apliquen a la societat financera de cartera intermèdia i no sobre la societat mixta de cartera.

6. Encara que una societat de cartera de les que preveu la lletra

c) de l’apartat 2 de l’article 1 no compleixi les condicions de resolució, l’AREB pot aplicar-li una mesura de resolució quan una de les seves filials que sigui una entitat compleixi les condicions de resolució i sempre que:

a) A causa de la naturalesa del seu actiu i passiu, la seva inviabilitat suposi una amenaça per a la societat o per al grup en el seu conjunt, i que la mesura de resolució sigui necessària per a la resolució de les filials que siguin entitats o per al grup en el seu conjunt.

b) La normativa concursal requereixi que el grup sigui tractat de manera conjunta i la mesura de resolució en relació amb la societat sigui necessària per a la resolució de les filials que siguin entitats o per al grup en el seu conjunt.

7. A l’efecte del que s’estableix als apartats 3 i 6, l’AREB, en determinar si es compleixen les condicions de resolució en relació amb una filial que sigui una entitat, pot no tenir en compte el capital intragrup o les transferències de pèrdues entre entitats, així com l’exercici de l’amortització o conversió.

8. L’adopció anterior d’una mesura d’actuació primerenca d’acord amb l’article 10 no suposa una condició per adoptar una mesura de resolució.