Article 2

Article 2

La declaració judicial de mort

1. Quan una persona hagi desaparegut del seu domicili o del darrer lloc conegut de residència sense que se n’hagin tingut més noticies, podrà instar-se’n la declaració judicial de mort si concorre alguna de les circumstàncies següents:

a) Que hagin transcorregut quinze anys des de la data de la desaparició o d’aquella en què se’n tingueren les darreres notícies.

b) Que hagin transcorregut cinc anys des de la data de la desaparició o de les darreres notícies, quan en el moment de la declaració el desaparegut hagués complert ja l’edat de 85 anys.

c) Que hagin transcorregut cinc anys des de la data de la desaparició, si aquesta hagués tingut lloc en circumstàncies de perill greu per a la vida.

2. Els hereus que succeeixin en virtut d’una declaració judicial de mort estan obligats a formalitzar notarialment inventari i no podran disposar a títol gratuït dels béns i drets de l’herència fins que no hagi transcorregut un termini de cinc anys des de la data de la declaració. Fins que no hagi transcorregut aquest termini no lliuraran tampoc els llegats ordenats testamentàriament.

3. Si, declarada judicialment la mort d’una persona, aparegués aquesta, recobrarà els seus béns en l’estat en què es trobin, i tindrà dret a obtenir el preu dels que s’haguessin venut, però no podrà reclamar els fruits i rendes que hagin produït durant el temps en què ha estat en vigor la declaració.