Disposition finale troisième. Modificació de l’article 1 de l’annex III del

Disposició final tercera. Modificació de l’article 1 de l’annex III del

Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986 ( Llei 43/2014 ) Es modifica l’article 1 de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, modificat al seu torn per l’article 93 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que queda redactat en els termes següents: “Article 1

1. L’execució de les resolucions judicials en matèria civil que no hagi de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig, correspon al ponent del Tribunal de Batlles o al batlle adscrit a la Secció Civil que hagi conegut el procés en primera instància. La part que insti l’execució de la resolució ha d’adjuntar a la demanda d’execució una còpia de la resolució esmentada i acreditar-ne la fermesa o, en cas contrari, l’admissió del recurs d’apel·lació a un sol efecte.

2. En el supòsit d’admissió a un sol efecte del recurs d’apel·lació, l’execució provisional de la resolució pot romandre condicionada a la prestació d’una caució suficient, a càrrec de la persona executant, per respondre dels danys i perjudicis que pugui ocasionar aquesta execució provisional, d’acord amb l’article 70 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993. Si la persona executada ha interposat recurs de reposició contra la resolució que ha admès el recurs d’apel·lació a un sol efecte i la sala competent del Tribunal Superior dicta aute estimant el recurs de reposició i admetent, per tant, el recurs d’apel·lació a ambdós efectes, s’ha de suspendre l’execució provisional.

3. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial o l’admissió del recurs d’apel·lació a un sol efecte, el ponent del Tribunal de Batlles o el batlle competent dicta un aute d’execució.

4. Si la resolució judicial condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució:

a) Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades o consignades durant la tramitació del procés i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.

b) Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a), tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.

5. Si la resolució judicial condemna la persona executada a lliurar un bé moble o immoble o a fer o no fer alguna cosa, es procedeix d’acord amb el que estableixen els articles següents. Si no es dóna compliment a la condemna o no és possible donar-hi compliment en els seus propis termes, i es determina l’obligació de satisfer una indemnització per danys i perjudicis, o quan la condemna inicial comporta subsegüentment l’obligació de satisfer una quantitat líquida, s’aplica l’apartat 4 d’aquest article.

6. La part executant o la part executada poden formular un incident d’execució contra l’aute d’execució, en el termini de tretze dies hàbils des de la data en què els hagi estat notificat l’aute. Aquest incident es tramita i resol d’acord amb l’article 4.”