Disposition finale deuxième. Aplicació al personal de l’Administració pública

Disposició final segona. Aplicació al personal de l’Administració pública

1. Mentre no es reguli específicament l’exercici del dret de vaga per al personal de l’Administració pública, les disposicions del capítol segon d’aquesta Llei també són aplicables, en allò que escaigui, als funcionaris, els agents i els altres assalariats de l’Administració pública, tant de règim estatutari com contractual. Se n’exceptuen:

a) Els membres del Cos de Policia i del Cos Penitenciari, que, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 83 de la Llei 8/2004 , del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, tal com ha estat modificat per la Llei 2/2017 , del 9 de febrer, i l’apartat 4 de l’article 52 de la Llei 3/2007 , del 22 de març, del Cos Penitenciari, no poden exercir en cap cas el dret de vaga ni accions substitutives d’aquest dret o accions concertades que puguin alterar el funcionament normal dels serveis.

b) Els funcionaris, els agents i els altres assalariats de l’Administració de justícia, que es regeixen per la Llei 9/2004 , del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de justícia, atesa la diversitat en quant a la dependència orgànica i jeràrquica d’aquests funcionaris, agents i assalariats, i les característiques especifiques de les funcions que tenen encomanades, sense perjudici que en el futur calgui regular-ne específicament l’exercici del dret de vaga.

2. Tanmateix, les disposicions del capítol segon d’aquesta Llei no seran d’aplicació als funcionaris, els agents i els altres assalariats dels comuns, que es regeixen per normes estatutàries pròpies, fins que els comuns no hagin adaptat el règim disciplinari propi al contingut d’aquesta Llei.

3. Quan les disposicions del capítol segon d’aquesta Llei s’apliquin al personal de l’Administració general, les referències a l’empresa i a l’empresari s’entenen fetes a l’Administració general, les referències al centre de treball s’entenen fetes a l’àmbit administratiu que correspongui, i les referències als representants dels assalariats o a les organitzacions sindicals representatives i més representatives s’entenen fetes en ambdós casos a les organitzacions sindicals de l’Administració general o dels àmbits administratius que en formin part. D’altra banda, les referències al Departament de Treball i al ministeri competent en matèria de treball s’entenen fetes a la Secretaria d’Estat de Funció Pública i al ministeri competent en matèria de funció pública, respectivament. No obstant això, la impugnació de la designació de les funcions que s’han d’assegurar i dels assalariats que han de garantir la realització dels serveis i els treballs de manteniment necessaris per a la represa normal de les activitats quan finalitzi la vaga es fa davant el Govern.

4. Quan les disposicions del capítol segon d’aquesta Llei s’apliquin al personal dels comuns, les referències a l’empresa i a l’empresari s’entenen fetes al comú, les referències al centre de treball s’entenen fetes a l’àmbit administratiu que correspongui, i les referències als representants dels assalariats o a les organitzacions sindicals representatives i més representatives s’entenen fetes en ambdós casos a les organitzacions sindicals de l’Administració comunal o dels àmbits administratius que en formin part. D’altra banda, les referències al Departament de Treball i al ministeri competent en matèria de treball s’entenen fetes a la Junta de Govern del comú. Tanmateix, els comuns poden dictar les disposicions oportunes per regular-ne amb més detall d’aplicació.