Disposition finale huitième. Modificació de la Llei de marques

Disposició final vuitena. Modificació de la Llei de marques

S’afegeix un capítol novè bis a la Llei de marques, de l’11 de maig del 1995, que incorpora un article 38 bis , un article 38 ter , un article 38 quater i un article 38 quinquies , i que queda redactat com segueix: “Capítol novè bis. Marques de garantia o de certificació Article 38 bis. Elements constitutius d’una marca de garantia o de certificació

1. Constitueix una marca de garantia o de certificació tot signe que es descrigui com a tal en la sol·licitud de registre de marca que correspongui i que sigui adequat per distingir els productes o serveis que la persona sol·licitant pretengui garantir o certificar pel que respecta a la manera de fabricar els productes o de prestar els serveis, la qualitat o altres característiques dels productes o serveis de què es tracti.

2. Poden sol·licitar el registre d’una marca de garantia o de certificació persones físiques o jurídiques, incloses autoritats, institucions, administracions i altres persones jurídiques de dret públic, sempre que la persona sol·licitant no exerceixi una activitat empresarial que impliqui el subministrament de productes o serveis del tipus que es pretengui garantir o certificar.

3. Per derogació de l’article 2.1.a), pot constituir una marca de garantia o de certificació un signe o una indicació que pugui servir en el comerç per designar la procedència geogràfica dels productes o de la prestació dels serveis. Tanmateix, la marca de garantia o de certificació no autoritza el seu titular a prohibir a un tercer l’ús d’aquest signe o aquesta indicació en el comerç, en la mesura que aquesta utilització es faci de conformitat amb els usos honestos en matèria industrial o comercial; en particular, una marca d’aquest tipus no es pot oposar a un tercer habilitat per fer servir una denominació geogràfica. Article 38 ter. Reglament d’ús de la marca de garantia o de certificació

1. La sol·licitud de registre d’una marca de garantia o de certificació ha d’anar acompanyada d’un reglament d’ús, en el qual s’han d’indicar les persones autoritzades a utilitzar la marca, les característiques comunes dels productes o serveis que es garantiran o certificaran, la manera en què es verificaran aquestes característiques, els controls i la vigilància de l’ús de la marca que s’efectuaran, les responsabilitats en què es pugui incórrer per l’ús inadequat de la marca i el cànon que, si escau, s’exigirà als qui utilitzin la marca.

2. Sobre el reglament d’ús n’ha d’informar favorablement l’òrgan administratiu competent atenent la naturalesa dels productes o serveis als quals la marca de garantia o de certificació es refereix. L’informe de l’òrgan administratiu indicat s’entén favorable un cop transcorregut el termini de tres mesos a comptar de la data de la sol·licitud de registre de la marca de garantia o de certificació sense que l’òrgan administratiu competent l’hagi emès. En cas d’informe desfavorable, es denega, si escau, la sol·licitud de registre de la marca de garantia o de certificació, prèvia audiència del sol·licitant.

3. Si la marca de garantia o de certificació consistís en una indicació de procedència geogràfica, el reglament d’ús ha de preveure que qualsevol persona els productes o els serveis de la qual provinguin d’aquesta zona geogràfica, i que compleixin les condicions prescrites per aquest reglament, pot utilitzar la marca.

4. Si el reglament d’ús no acompanya el dipòsit d’una sol·licitud de registre de marca de garantia o de certificació, pot ser adreçat a l’Oficina de Marques i Patents en el termini que prescriu el Reglament d’execució. Si el reglament d’ús no és rebut per l’Oficina de Marques i Patents dins el termini prescrit, la marca no queda registrada. Article 38 quater. Denegació d’una sol·licitud de registre de marca de garantia o de certificació

1. A banda dels motius de denegació d’una sol·licitud de registre de marca previstos per a les marques individuals a l’article 2, a excepció de l’apartat 1.a) en relació amb els signes o les indicacions que poden servir, en el comerç, per designar l’origen geogràfic dels productes o de la prestació dels serveis, una sol·licitud d’una marca de garantia o de certificació es denega quan no es compleixi el que es disposa en els articles precedents d’aquest capítol, o si el contingut del reglament d’ús de la marca de garantia o de certificació és contrari a l’ordre públic o als bons costums.

2. La sol·licitud de registre de marca de garantia o de certificació també es denega quan es corri el risc d’induir el públic a error sobre el caràcter o el significat de la marca sol·licitada, entre altres coses quan allò que es persegueixi amb la marca sol·licitada no presenti una naturalesa de marca de garantia o de certificació. Article 38 quinquies. Ús de la marca de garantia o de certificació A l’efecte de l’article 27.1.a) es considera com un ús de la marca de garantia o de certificació l’ús d’aquesta marca fet per tota persona habilitada per fer-ne ús en els termes del reglament d’ús.”