Disposition finale septième. Modificació de la Llei general de l’allotjament turístic

Disposició final setena. Modificació de la Llei general de l’allotjament turístic

1. Es modifica l’article 21 de la Llei 16/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat com segueix: “Article 21. Definició dels establiments de la modalitat d’allotjaments rurals Els allotjaments rurals són establiments que presten servei d’allotjament temporal en edificis, en règim d’habitacions, d’apartaments o de cessió sencera de l’allotjament, segons els grups definits a l’article 22 i que compleixen els requisits determinats per reglament per a cada grup dels definits a l’article 22. Els establiments de turisme rural han d’estar constituïts en una unitat empresarial d’explotació i inscrits al Registre de Comerç i han de complir la legislació vigent. Els edificis destinats a l’allotjament rural queden radicats en edificis destinats exclusivament a aquest ús, sense perjudici que el titular o el responsable de l’allotjament hi pugui instal·lar el seu habitatge habitual.”

2. Es modifica l’article 22 de la Llei 16/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat com segueix: “Article 22. Condicions i classificació dels allotjaments rurals Els allotjaments rurals han de tenir ús hoteler o ús d’habitatge i es divideixen en tres grups:

1. Casa rural: edifici situat en sòl urbà consolidat.

2. Borda rural: edifici situat en sòl urbà no consolidat o en sòl urbanitzable.

3. Agroturisme: edifici que ha de formar part d’una explotació agrària que consti inscrita al Registre d’Explotacions Agràries i sempre que s’hi desenvolupi de forma activa una activitat directament vinculada a la producció agrària i ramadera, ja sigui per mitjà del cultiu i la producció de productes agraris i alimentaris, o per mitjà de la producció, la cria i l’engreix d’animals de renda inscrits al Padral segons el que s’estableix a la normativa vigent en matèria d’agricultura i ramaderia. Els establiments rurals es classifiquen en quatre categories, identificades per espigues, que es poden subdividir en àrees d’avaluació, i que s’han de definir reglamentàriament. La modificació de la categoria d’un establiment de la modalitat d’allotjament rural es pot dur a terme a petició del titular del Registre de Comerç, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, en seguiment d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte. També es considera la prestació i la qualitat dels serveis, els llocs en què estiguin instal·lats, les característiques, la capacitat, les condicions, l’equipament i altres aspectes que es determinin per reglament.”

3. Es modifica l’article 30 de la Llei 16/2017 , del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, que queda redactat com segueix: “Article 30. Definició i classificació del grup refugis de muntanya Són refugis de muntanya els edificis que es troben en zones de muntanya i en sòl de titularitat pública, situats prop de senders de muntanya i que serveixen d’aixopluc o de punt de parada o de pernoctació a senderistes o alpinistes que fan una travessa de muntanya. Els refugis de muntanya es categoritzen en dos subgrups:

1. Refugis lliures o cabanes

2. Refugis guardats Els refugis lliures o cabanes són de titularitat pública. L’accés hi és lliure i estan oberts tot l’any. Es classifiquen en una única categoria. Els refugis guardats són de titularitat pública i poden ser explotats directament o indirectament per l’Administració titular, i en aquest darrer supòsit sota règim de concessió o altre conegut en dret per als béns de titularitat pública, i han d’estar inscrits al Registre de Comerç. Han de comptar amb subministrament d’aigua, lliteres, banys i servei de restauració. Es classifiquen en dos o més categories, que s’identifiquen per estrelles, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació, que s’han de definir reglamentàriament. A l’efecte de classificació, es considera la capacitat dels establiments, així com les característiques, els llocs en què estiguin instal·lats, les condicions, l’equipament i la prestació i la qualitat dels serveis. La modificació de la categoria d’un refugi de muntanya es pot produir a petició del propietari o representant legal, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, en seguiment d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte, o de resultes de qualsevol altra causa prevista a la legislació vigent.”