Article 18. Seguretat social 1.El règim andorrà de seguretat social ha d’establir mesures per fer efectiva la protecció social de

Article 18. Seguretat social 1.El règim andorrà de seguretat social ha d’establir mesures per fer efectiva la protecció social de

les persones amb discapacitat, d’acord amb criteris d’equitat, d’igualtat i de solidaritat amb la resta d’assegurats socials.

2. Les persones amb discapacitat protegides per les disposicions de la present Llei accedeixen a la protecció sanitària i sociosanitària garantida per la seguretat social andorrana i a les prestacions que se’n deriven, a través de l’afiliació a l’organisme competent en matèria de seguretat social.

3. El pare, la mare o el tutor legal d’una persona amb discapacitat menor de 18 anys i que convisqui amb alguna de les persones esmentades, amb guardadors o bé que resideixi en un centre de serveis socials o sociosanitaris, ha de figurar en alta a la seguretat social per tal de donar-li cobertura com a drethavent.

Quan els responsables esmentats no tinguin obligació d’estar afiliats per tal de donar cobertura a la persona amb discapacitat al seu càrrec ho faran voluntàriament o cotitzaran directament per ell a la seguretat social o han de disposar d’una cobertura, amb els mateixos paràmetres de protecció, amb una altra entitat pública o privada, sent responsables dels perjudicis que se’n derivin en cas de no fer-ho.

Només quan ho sol·licitin les persones responsables i acreditin la impossibilitat efectiva de fer-ho o bé quan la persona amb discapacitat es trobi en situació d’abandonament, el Govern substituirà als responsables i abonarà les cotitzacions que disposi la normativa vigent.

El Govern afilia a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, com a cotitzants socials directes, les persones amb discapacitat a partir dels divuit anys fins a la jubilació, en els termes i les condicions que estableixin la Llei de la seguretat social i les normes que la desenvolupen.

La cotització no pot ser en cap cas inferior a la cotització del salari mínim establert en cada moment.

Si la persona amb discapacitat treballa, només ha de declarar i cotitzar a la Caixa Andorra de Seguretat Social, si escau, per la part del salari que sobrepassi la cotització efectuada pel Govern, tenint en compte que la cotització global no pot ser mai inferior a la cotització del salari mínim.

4. Les persones amb discapacitat majors de 65 anys accedeixen a la pensió de vellesa en les mateixes condicions que la resta de cotitzants socials, i en el cas de ser titulars d’una pensió d’invalidesa per malaltia o accident de treball queda transformada automàticament en pensió de vellesa als 60 anys, com també el dret a percebre la prestació de reemborsament fins al 100%de les tarifes de responsabilitat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social després de la jubilació en el cas que aquest dret hagi estat reconegut amb anterioritat a la persona amb discapacitat de què es tracti, sempre que continuï complint els requisits que a aquest efecte s’estableixin reglamentàriament.

5. La protecció de la seguretat social comprèn les pensions i les prestacions establertes amb caràcter general, tant les derivades de l’assistència sanitària com les sociosanitàries de suport a l’autonomia.