Article 48

Article 48

Estan obligats a promoure sense retard les inscripcions:

1. Els designats en cada cas per la llei.

2. Aquells a qui es refereix el fet inscriptible, o els seus hereus.

3. El Ministeri Fiscal en els casos de la seva competència. Poden anotar-se, a petició de qualsevol interessat, ciutadà andorrà o estranger resident a Andorra, o del Ministeri Fiscal en matèria de la seva competència, amb valor simplement informatiu i amb expressió de les seves circumstàncies:

a) El procediment judicial o administratiu que pugui afectar el contingut del Registre.

b) El fet la inscripció del qual no pugui practicar-se per no estar acreditat legalment algun dels seus aspectes.

c) El fet relatiu a andorrans o succeït a Andorra que afecti l’estat civil únicament segons la llei estrangera.

d) La sentència o la resolució estrangera que afecti l’estat civil mentre no s’obtingui l’exequàtur quan procedeixi.

e) La sentència o la resolució canònica l’execució de la qual no hagi estat decidida per la jurisdicció civil, en els casos en què tal decisió sigui necessària.

f) El matrimoni o la unió civil celebrats en perill de mort mentre no s’acreditin tots els requisits legals necessaris per a la seva validesa i eficàcia.

g) Les resolucions que posin fi a expedients registrals de declaració amb valor de simple presumpció.

h) Els altres fets l’anotació dels quals sigui permesa per la llei o les disposicions reglamentàries. Les anotacions queden també sotmeses al principi de legalitat i al control sobre aquesta i sobre la realitat dels fets anotables, que resulten de la funció qualificadora del registrador, que ha de valorar els títols en què pretén basar-se l’anotació i la prova o el principi de prova necessaris en cada cas per poder practicar-la d’acord amb la naturalesa del fet objecte d’aquella. A l’anotació ha de constar el fet que informa i, per tant, tant a l’assentament com a la seva certificació, el seu caràcter, el seu valor simplement informatiu i que en cap cas no constitueix la prova que proporciona la inscripció. S’apliquen a les anotacions supletòriament les regles de les inscripcions, en tot allò en què siguin compatibles amb la naturalesa d’aquelles.