Article 11. Interessos

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravables en aquest altre estat.

2. No obstant això, els interessos procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir de:

a) 0 per cent de l’import brut dels interessos si aquests interessos són pagats per una empresa resident d’un estat contractant a una societat (que no sigui una societat de persones - partnership ) resident de l’altre estat contractant i beneficiària efectiva dels interessos;

b) 10 per cent de l’import brut dels interessos en tots els altres casos.

3. Sense perjudici de les disposicions de la lletra b de l’apartat 2, els interessos procedents d’un estat contractant, derivats i que pertanyin efectivament al govern de l’altre estat contractant, incloses les seves entitats locals, el Banc Central o qualsevol entitat financera propietat total d’aquest govern, o els interessos derivats de préstecs garantits per aquest govern, estaran exempts d’impostos en el primer estat esmentat.

4. El terme interessos emprat en aquest article significa els rendiments dels crèdits de qualsevol naturalesa, amb o sense garantia hipotecària, i, en particular, els rendiments de valors públics i els rendiments de bons o obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols. El terme interessos no inclou cap renda que es consideri un dividend d’acord amb les disposicions de l’article 10. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.

5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, que és resident d’un estat contractant, exerceix un negoci a l’altre estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i quan el crèdit que genera els interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

6. Els interessos es consideren procedents d’un estat contractant quan el deutor resideix en aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’estat contractant on està situat l’establiment permanent.

7. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.