Article 12. Cànons

Article 12. Cànons

1. Els cànons procedents d’un estat contractant i pagats a un resident de l’altre estat contractant poden ser gravats en aquest altre estat.

2. No obstant això, els cànons procedents d’un estat contractant també es poden gravar en aquest estat de conformitat amb la legislació d’aquest estat, però si el beneficiari efectiu dels cànons és un resident de l’altre estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5 per cent de l’import brut dels cànons.

3. El terme cànons emprat en aquest article significa les remuneracions de qualsevol naturalesa rebudes per l’ús o pel dret d’ús de qualsevol dret d’autor sobre obres literàries, artístiques o científiques, incloses les pel·lícules cinematogràfiques, patents, marques, dissenys o models, plànols, fórmules o procediments secrets, o per informació relativa a experiències adquirides en els camps industrial, comercial o científic.

4. Les disposicions dels apartats 1 i 2 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, que és resident d’un estat contractant, exerceix a l’altre estat contractant d’on procedeixen els cànons una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre estat, i el dret o el bé pel qual es paguen els cànons està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquests casos, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

5. Es considera que els cànons procedeixen d’un estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui resident o no d’un estat contractant, té en un dels estats contractants un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dona lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’estat on se situa l’establiment permanent.

6. Quan, per raó de les relacions especials que el deutor i el beneficiari efectiu mantinguin entre ells o entre aquestes persones i una tercera persona, l’import dels cànons, tenint en compte l’ús, la cessió de drets o la informació pels quals es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.