Article 4. Disposicions generals

Article 4. Disposicions generals

1. Una sentència dictada per un tribunal d’un estat contractant (estat d’origen) és reconeguda i executada en un altre estat contractant (estat requerit) de conformitat amb les disposicions d’aquest capítol. El reconeixement o l’execució només pot denegar-se per les causes establertes en aquest Conveni.

2. No es revisa el fons de la sentència en l’estat requerit. Només pot apreciar-se allò que sigui necessari per a l’aplicació d’aquest Conveni.

3. Una sentència és reconeguda només si produeix efectes en l’estat d’origen i ha de ser executada només si és executòria en l’estat d’origen.

4. El reconeixement o l’execució pot posposar-se o denegar-se si la sentència a la qual fa referència l’apartat 3 és objecte d’un recurs en l’estat d’origen o si el termini per interposar un recurs ordinari no hagués vençut. El refús no impedeix una sol·licitud ulterior de reconeixement o execució de la sentència.