Article 5. Repartiment dels actius confiscats

Article 5. Repartiment dels actius confiscats

1. Quan una part decideix compartir actius confiscats, fixa a discreció, de conformitat amb les seves normes i la seva legislació nacional, la part d’aquests actius que representa l’abast de la cooperació proporcionada per l’altra part; no obstant això, les parts preveuen que en els casos normals, en els quals la part que està en possessió dels actius confiscats ha executat, ha fet complir o, a banda d’això, ha admès una resolució de comís que s’ha obtingut principalment pels esforços d’investigació i litigi de l’altra part, el repartiment ha de ser a parts iguals. Després, una part transfereix a l’altra:

a) un import equivalent a la participació fixada, de conformitat amb els apartats 1 i 2 de l’article 6, després de la venda o la conversió dels actius confiscats no fungibles, si escau; o bé

b) determinats actius comissats fungibles, en espècie, el valor dels quals sigui equivalent a la totalitat o a part de la participació fixada, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6, o bé

c) determinats actius comissats no fungibles, en espècie, el valor dels quals sigui equivalent a la totalitat o a part de la participació fixada, de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 6.

2. La part que comparteix els actius confiscats pot establir condicions sobre la utilització d’aquests actius si ho considera apropiat. Cal prendre en consideració les opinions expressades per la part receptora pel que fa a aquestes condicions. La part receptora pot acceptar les condicions que no siguin contràries a la seva legislació nacional.

3. La part que comparteix els actius confiscats pot afegir interessos o algun altre increment al valor meritat des de la confiscació i deduir les despeses que requereixen l’obtenció i el manteniment de la resolució i els actius així com l’execució de la resolució.

4. Les parts no tenen la intenció de compartir actius poc importants. Es consideren poc importants els actius valorats per sota de 75.000 dòlars nord-americans o el seu valor equivalent en euros el dia en què es dicti la resolució. En casos excepcionals, les parts poden acordar compartir actius inferiors a aquest valor.

5. Quan hi ha víctimes identificables en la conducta delictiva subjacent al comís, i llevat que les parts ho acordin altrament, s’espera que tingui prioritat la consideració dels drets d’aquestes víctimes davant el repartiment dels actius entre les parts, excepte: (a) si el nombre de víctimes i el valor dels actius confiscats fan que la part corresponent a cada víctima sigui mínima, o (b) si el valor dels actius comissats supera les pèrdues de les víctimes. En aquest cas, l’excés pot ser compartit. Quan un delicte de blanqueig de diners dóna lloc a un comís i inclou un delicte subjacent amb víctimes identificables, aquestes víctimes es consideren víctimes del delicte de blanqueig de diners a l’efecte de l’aplicació d’aquest apartat.

6. A Andorra, la decisió, de conformitat amb l’article 5, la pren el ministeri encarregat de la justícia. Als Estats Units d’Amèrica la decisió la pren el Departament de Justícia o el Departament del Tresor o qualsevol altra entitat autoritzada per la legislació dels Estats Units.

7. Les decisions i els compromisos presos per les parts en virtut d’aquest Acord no poden ser impugnats en l’àmbit judicial o davant altres instàncies, ni a Andorra ni als Estats Units d’Amèrica.