Article 52

Article 52

Decantador secundari clàssic

1. El decantador secundari, o clarificador, és l’element que assegura la separació per gravetat del fang i de l’aigua tractada.

2. Un decantador secundari ha d’assegurar tres funcions essencials:

a) retenir un màxim de partícules en suspensió,

b) concentrar els fangs abans de reintroduir-los a la bassa d’aeració (recirculació), i

c) emmagatzemar provisionalment els fangs en cas de sobrecàrrega hidràulica temporal (protecció hidràulica).

3. Per satisfer aquestes funcions, s’ha de calcular una profunditat òptima del decantador. Per als decantadors cilíndrics o cilindricocònics es poden distingir dos casos:

a) Xarxa separativa (cabals punta de curta durada): l’alçada d’aigua total no ha de ser inferior a 2,0 metres a la perifèria, tot i que es recomana que no sigui inferior a 2,5 metres.

b) Xarxa unitària (cabal punta susceptible de ser assolit diverses hores): una profunditat de 2,0 metres a 3,0 metres a la perifèria, tot i que es recomana que no sigui inferior a 3,0 metres.

4. El decantador secundari, o clarificador, es caracteritza bàsicament per la càrrega hidràulica superficial, o velocitat ascensional (m 3 /m 2 /h o m/h), que es calcula dividint el cabal d’aigua tractada punta admès (m 3 /h) per la seva superfície lliure o superfície útil de decantació (m 2 ).

5. Per poder determinar la càrrega hidràulica superficial, s’ha de caracteritzar el fang que es vol decantar mitjançant l’Índex de fang (IF) i la seva concentració de matèries en suspensió (MES).

a) Per determinar el fang s’han de seguir les prescripcions del test de l’annex

16. En els casos en què no es disposi d’una mostra del fang que es pretén decantar, el dimensionament del decantador secundari, o clarificador, es farà sobre la base d’un índex de fangs (IF) igual a 150 ml/g.

b) La concentració de fangs que es vol decantar és, en la majoria de casos, igual a la concentració de matèries en suspensió (MES) del reactor biològic. En els casos en què es tracta de dimensionar una instal·lació nova, aquest valor s’agafarà entre 4 i 5 g/l. En els casos d’instal·lacions existents, es pot adoptar un valor basat en la mesura de les matèries en suspensió (MES) del reactor biològic existent, i sempre que el seu funcionament sigui normal, segons el procediment normalitzat, definit pel Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials de data 18 de desembre de 1996.

6. La càrrega hidràulica superficial límit aplicable (Ch màx ) es calcula segons el que s’especifica a l’annex

17. Posteriorment, es determina la superfície de decantació mínima necessària. La corba de l’annex anterior és aplicable als decantadors de flux vertical, cilíndrics o cilindricocònics, que responguin a una ràtio radi La corba de l’annex anterior és aplicable als decantadors de flux vertical, cilíndrics o cilindricocònics, que responguin a una ràtio radi/profunditat propera a 5.

7. El dispositiu d’alimentació o Clifford assegura la bona repartició del flux de fangs a l’interior del decantador. La seva velocitat de pas ha d’estar compresa entre 1,7 cm/s i 2,5 cm/s com a màxim.

8. Per regla general, s’adopta una càrrega hidràulica superficial de 0,6 m 3 /m 2 /h per al dimensionament dels decantadors de petites comunitats (fangs activats en aeració prolongada). Aquest valor correspon a un fang de qualitat mitjana (I f =180 ml/g), amb una concentració propera a 4 g/l.