Article 7. Gestió dels residus carnis del grup II

Article 7. Gestió dels residus carnis del grup II

1. La gestió dels residus carnis del grup II s’ha de fer seguint criteris de rapidesa, asèpsia, innocuïtat i seguretat, evitant accions i manipulacions incorrectes que impliquin qualsevol tipus de risc.

2. En qualsevol cas, queda prohibit dipositar els residus en un altre lloc que no sigui la zona de producció dels residus o bé, si se’n disposa, en els magatzems o zones habilitades per a aquesta finalitat en el mateix centre productor.

3. En el cas dels establiments que desenvolupin activitats de producció, transformació de carns i venda a l’engròs de carn i productes carnis, els residus carnis han de ser:

a) Recollits per mitjà de recipients rígids les característiques tècniques dels quals s’han d’adaptar als criteris de dimensió i de forma que s’estableixin al centre de tractament i d’eliminació final al qual vagin destinats, i han de complir les característiques següents:

• Estanquitat total.
• Opacitat a la vista.
• Resistència al trencament.
• Absència total d’elements sòlids punxents i tallants a l’exterior.
• Color diferent dels emprats per a la recollida dels residus sòlids urbans i els residus sanitaris.

b) Els recipients que continguin els residus han de ser retirats diàriament, termini que es pot perllongar com a molt una setmana si es disposa d’un magatzem destinat exclusivament a acollir els recipients i sempre que aquest magatzem compti amb equipaments de refrigeració que n’assegurin el manteniment a una temperatura de com a molt +4 ºC. En aquests casos, els magatzems han de complir, a més, els criteris mínims següents:

• Estar separats de les zones en què s’efectuen activitats de producció o transformació de carn i productes carnis i, en general, de qualsevol zona on es desenvolupin activitats de preparació o manipulació d’aliments destinats al consum humà.
• Ser de dimensions proporcionals a les necessitats de l’establiment productor.
• Estar correctament senyalitzats.
• Disposar de punts d’aigua corrent, preferentment amb aigua freda i calenta.
• Les parets i els terres han de ser de materials impermeables i de fàcil neteja i desinfecció.
• Els angles d’unió entre el terra i les parets han de ser preferentment arrodonits.
• Estar degudament ventilats.
• Estar degudament protegits i equipats amb sistemes de tancament que únicament permetin l’accés a personal autoritzat.
• Disposar d’un accés fàcil des de l’exterior per a les operacions de càrrega.

4. Un cop els contenidors estiguin degudament tancats i emmagatzemats, els centres productors s’han de posar en contacte amb un gestor privat de residus carnis perquè n’efectuï la recollida i el trasllat al centre de tractament i d’eliminació i, si escau, es faci també la reposició de contenidors. En el cas que els mateixos productors vulguin portar a terme aquestes operacions, han de constituir-se prèviament com a gestors privats de residus carnis, i se’ls aplicaran almenys els mateixos requisits administratius requerits als gestors privats de residus segons el que estableix la normativa vigent. Se n’exceptuen els casos previstos a l’article 6.6 d’aquest Reglament.

5. Ultra el que estableixen els punts 1 a 4 anteriors i sempre amb una sol·licitud prèvia escrita dirigida al servei o l’àrea oficial encarregada de la seguretat alimentària del ministeri responsable de la salut, es poden concedir autoritzacions perquè determinades parts anatòmiques o teixits animals puguin ser destinats, si les seves condicions ho permeten, fora dels centres productors. Aquestes autoritzacions s’atorguen únicament i exclusivament quan les finalitats en justifiquen l’ús per a activitats formatives o d’experimentació que es duen a terme en centres públics o privats degudament reconeguts i autoritzats, en el marc de programes educatius o de recerca que justifiquen aquestes necessitats. En aquests casos, el centre que rebi aquestes parts anatòmiques o teixits animals resta obligat a efectuar-ne, al seu torn, la gestió corresponent d’acord amb els requisits que s’estableixen en aquest Reglament a fi d’assegurar-se en tot moment que les restes d’aquestes parts anatòmiques o teixits animals, un cop s’hagin executat aquestes activitats formatives o experimentals, no constitueixen cap risc per a la salut i el medi.

6. Ultra el que s’estableix en els punts anteriors i sempre amb una sol·licitud prèvia escrita als ministeris responsables de la seguretat alimentària i del medi ambient, es poden concedir autoritzacions per destinar certes parts anatòmiques o teixits animals, si les seves condicions ho permeten, a l’alimentació d’espècies animals salvatges carnívores o necròfagues mantingudes en captivitat en centres privats o públics.