Article 12. Resolucions

Article 12. Resolucions

1. Les resolucions han d’expressar, com a mínim:

a) Els fets imputats i les infraccions comeses, així com la identitat de les persones responsables.

b) Els preceptes infringits que habiliten la sanció.

c) En cas que s’hagi denegat la pràctica de proves, el motiu.

d) Les circumstàncies atenuants i agreujants tingudes en compte per a la valoració i fixació de la infracció o de la sanció.

e) L’existència o no de mesures provisionals, així com l’adopció de les mesures per garantir l’eficàcia de la resolució mentre no s’executi. Així, la resolució s’ha de pronunciar motivadament sobre el manteniment o l’aixecament de les dites mesures. Alhora, s’hi poden adoptar motivadament mesures cautelars per garantir-ne l’eficàcia mentre no s’executi, fins i tot si no s’havien previst en la proposta de resolució.

f) Les sancions imposades.

g) Els recursos que es poden formular, així com el termini per interposar-los.

2. Les resolucions no poden declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència que en variï la qualificació jurídica.

3. Les resolucions s’han de notificar per qualsevol mitjà que permeti acreditar que la part interessada o el seu representant han tingut constància de la recepció.