Article 4. Termes i definicions

Article 4. Termes i definicions

Actuador: és el dispositiu encarregat de dur a terme el control d’algun element del sistema, com ara electrovàlvules (subministrament d’aigua, de gas, etc.), motors (persianes, portes, etc.), sirenes d’alarma, reguladors lleugers, etc. Amper (a): és la unitat d’intensitat de corrent elèctric en el sistema internacional.

Es defineix com la intensitat d’un corrent constant que, passant per dos conductors paral·lels de llargada infinita i secció negligible, situats a un metre de distància en el buit, produeix entre ambdós conductors 2×10-7 newtons per metre de longitud.

Aparell: és un conjunt de peces i elements que, muntats adequadament, fan una feina o una funció pràctica, exemples: mòbil, ordinador, encaminador.

Bluetooth: és una especificació industrial per a les xarxes d’àmbit personal sense fils que possibilita la transmissió de veus i de dades entre dispositius a través d’un enllaç per radiofreqüència en la banda dels 2,4 GHz, i permet la connexió entre dispositius sense cables que es troben a una distància propera (màxim 100 metres).

BUS (Binary Unit System): línia d’intercanvi de dades a la qual es pot connectar un gran nombre de components, i que permet la comunicació entre ells.

Els components que es poden connectar poden ser nodes, actuadors o dispositius d’entrada.

Camp elèctric: regió de l’espai en què interactuen una o diverses forces elèctriques.

Camp geomagnètic o camp magnètic terrestre: és el camp magnètic que s’estén des del nucli de la Terra fins al límit en què es troba amb el vent solar.

Camp magnètic: regió de l’espai associada amb forces que actuen sobre partícules ferromagnètiques o per la presència de càrregues elèctriques en moviment.

Camps de freqüència extremadament baixa (ELF): camps elèctrics o magnètics (ELF-MF) que comprenen l’interval de l’espectre per sobre dels camps estàtics (superior a 0 Hz) fins a 300 Hz.

Camps de freqüència intermèdia (IF): camps elèctrics i magnètics que comprenen la regió de l’espectre situada entre els 300 Hz i els 100 KHz.

Camps de radiofreqüència (RF o RF-EMF): camps electromagnètics que comprenen la regió de l’espectre situada entre els 100 KHz o 1 MHz i els 300 GHz.

Camps electromagnètics (CEM): estan formats per camps estàtics, els camps de radiofreqüència extraordinàriament baixa (FEB) i radiofreqüència (RF), inclouen microones i abasten el rang de freqüències de 0 Hz a 300 GHz.

Camps estàtics: camps elèctrics o magnètics que no varien amb el temps.

Corrent altern (AC): flux de càrrega elèctrica a través d’un conductor entre dos punts de potencial diferent i càrrega elèctrica que inverteix de forma periòdica el seu sentit.

Corrent continu (DC): flux continu de càrrega elèctrica a través d’un conductor entre dos punts de potencial diferent i càrrega elèctrica que no canvia de sentit.

Corrent de contacte (IC): és el corrent que passa a través del cos humà quan està sotmès a una tensió.

El corrent de contacte entre una persona i un objecte s’expressa en ampers (A).

Densitat de corrent (J): es defineix com el corrent que flueix per una unitat de secció transversal perpendicular a la direcció del corrent, en un conductor volumètric, com ara el cos humà o part d’aquest.

S’expressa en ampers per metre quadrat (A/m2).

Densitat de flux magnètic o d’inducció magnètica (B): és una magnitud vectorial que designa la força que actua sobre les càrregues en moviment i que s’expressa en tesles (T) i els seus submúltiples (mT, μT, nT).

Densitat de potència (S): es defineix com la potència radiant que incideix perpendicularment en una superfície, dividida per l’àrea de la superfície.

S’expressa en watts per metre quadrat (W/m2).

Dispositiu d’entrada: sensor, comandament a distància, teclat o un altre dispositiu que envia informació al node.

Electró-volt: unitat d’energia igual a l’energia cinètica adquirida per un electró que travessa, en el buit, una diferència de potencial d’1 volt (símbol, eV).

Encaminador ( rotuter ): és un dispositiu intermedi d’una xarxa de telecomunicacions que s’encarrega de l’encaminament, és a dir, la determinació del trajecte que ha de seguir un paquet de dades dins d’una xarxa de commutació de paquets per arribar a la seva destinació.

Freqüència o banda de freqüència o amplada de banda: nombre d’ones completes o de cicles per segon que passen per un determinat punt.

La unitat de mesura és l’hertz (1 Hz= 1 cicle per segon).

Gàbia de Faraday: caixa tancada de metall o de tela metàl·lica que té la propietat d’aïllar el seu interior de la influència dels camps electromagnètics exteriors.

Hertz (Hz): unitat de freqüència del sistema internacional igual a 1 cicle per segon.

Intensitat de camp elèctric (E): és una magnitud vectorial que es correspon amb la força que s’aplica sobre una partícula carregada, independentment del seu moviment en l’espai.

S’expressa en volts per metre (V/m).

Intensitat de camp magnètic (h): és una magnitud vectorial que, juntament amb la inducció magnètica (B), determina un camp magnètic en qualsevol punt de l’espai.

S’expressa en ampers per metre (A/m).

Itinerància ( roaming ): es refereix a la possibilitat d’un dispositiu sense fils d’utilitzar una cobertura de xarxa diferent de la principal, i que permet connectar-se a xarxes secundàries utilitzant el seu identificador en la xarxa principal.

Límit d’exposició: valor d’un paràmetre específic per sobre del qual l’exposició no ha de tenir lloc perquè pot perjudicar la salut.

Microones: camps electromagnètics de radiofreqüència que comprenen la regió de l’espectre situada entre els 300 MHz i els 300 GHz.

Modulació: tècnica utilitzada per codificar un missatge en un senyal polsat.

Node: cadascuna de les unitats de sistema capaces de rebre i processar informació i comunicar-se, si escau, amb altres unitats o nodes, dins del mateix sistema.

Objectius de desenvolupament sostenible (ODS): conjunt d’objectius relacionats amb el desenvolupament sostenible creats per les Nacions Unides i promoguts com a Objectius mundials per al desenvolupament sostenible.

Passarel·la residencial: element de connexió entre diferents xarxes d’un habitatge o edifici (control de la llar, telefonia, televisió i tecnologies de la informació) a una xarxa de dades públiques, com Internet; permet fer, si escau, l’adequació i la traducció entre diferents protocols.

La xarxa de control del sistema d’automatització de la llar pot o no estar connectada a la passarel·la residencial; si es connecta, el node també pot realitzar funcions residencials de passarel·la.

Període d’oscil·lació: en física, el període d’una ona és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l’ona.

Protocol: llenguatge de comunicació entre perifèrics per establir la transmissió de dades amb un sistema central o entre si de manera ordenada.

Punt d’accés a l’usuari (PAU): és l’element en què s’inicia la xarxa interna de telecomunicacions del domicili de l’usuari, i que permet delimitar responsabilitats relatives a l’origen, la localització i la reparació d’avaries.

Es troba dins de l’habitatge de l’usuari.

Radiació no ionitzant: interval de l’espectre electromagnètic en què les ones no tenen prou energia per trencar enllaços atòmics.

Radiofreqüència (RF): transmissió de senyal que no requereix un suport físic ni una alineació lliure entre l’emissor i el receptor, normalment de freqüència entre 3 kHz i 3 GHz.

Sistema descentralitzat: sistema en el qual tots els components comparteixen la mateixa línia de comunicació, cadascun amb funcions de control i comandament.

Sistema global per a les comunicacions mòbils (GSM, per Global System for Mobile Communications): és un altre dels protocols de telefonia 2G.

Sistemes centralitzats: sistema en el qual tots els components s’uneixen a un node central que té funcions de control i de comandament.

Sistemes d’automatització, de gestió energètica i de seguretat per a llars i edificis: es tracta de sistemes centralitzats o descentralitzats, capaços de recollir informació d’inputs (sensors o controls), processar-los i emetre ordres a actuadors o sortides, per tal d’aconseguir confort, gestió energètica o la protecció persones, béns i el medi ambient.

Sistemes de transmissió discontínua (DTX): és un medi pel qual el telèfon mòbil temporalment redueix la potència del codificador mentre el telèfon no té una entrada de veu, amb la finalitat de reduir les interferències i estalviar bateria.

Sistemes electrònics antirobatori (EAS, per Electronic Article Surveillance): sistema tecnològic que serveix per prevenir el furt.

Es basa en l’ús d’etiquetes en els productes.

Telefonia G o 1G: és l’abreviació per a la telefonia mòbil de la primera generació.

Telefonia 2G: és la segona generació de telefonia mòbil.

Apareix el concepte d’ itinerància i GPRS.

Telefonia 3G: telefonia mòbil de tercera generació.

S’integra la telefonia amb Internet.

L’UMTS facilita la mobilitat entre operadors i països, i s’amplia la itinerància amb la transferència de dades.

Telefonia 4G o 4G-LTE: la 4G es basa completament en el protocol que utilitza Internet; és un únic sistema i una xarxa que s’assoleix gràcies a la convergència entre les xarxes de cable i sense fils.

Telefonia 5G: telefonia mòbil de cinquena generació.

Desplegament de l’anomenat Internet de les coses .

Televisió digital terrestre (TDT): és la transmissió d’imatges en moviment i so associada a una codificació binària a través d’una xarxa de repetidors terrestres.

Tesla (T): és la unitat d’inducció magnètica o densitat de flux magnètic en el sistema internacional.

Topologia: terme utilitzat per definir l’estructura de xarxa i la configuració del sistema.

Volt (V): unitat del sistema internacional de força electromotriu i de tensió.

És la tensió existent entre dos punts d’un conductor pel qual passa un corrent d’1 A i hi és dissipada una potència d’1 W. Watt (W): unitat del sistema internacional de potència.

Equival a 1 joule per segon.

WIMAX: sigla de Worldwide Interoperability for Microwave Access o interoperabilitat mundial per accés per microones.

És una norma de transmissió de dades que utilitza RF de 2,5 a 5,8 GHz i pot tenir una cobertura de fins a 70 km.

Generalment es fa servir en zones rurals o poblacions petites i mal connectades on no arriba l’ADSL ni la fibra òptica.

WLAN o xarxes wi-fi: és una tecnologia que permet la interconnexió sense fils de dispositius electrònics o a Internet a través d’un punt d’accés de xarxa sense fils.