Article 185. Elements de la cartera de negociació

Article 185. Elements de la cartera de negociació

1. En calcular les exposicions ponderades pel risc de contrapart dels elements integrats a la cartera de negociació, les entitats s’han d’atenir als principis següents:

a) En el cas dels derivats de crèdit consistents en permutes de rendiment total o permutes de cobertura per impagament, i a fi de quantificar l’exposició creditícia potencial futura d’acord amb el mètode establert a l’article 173, la quantitat nominal de l’instrument s’ha de multiplicar pels percentatges següents:

i) El 5%, quan l’obligació de referència és tal que, si donés lloc a una exposició directa de l’entitat, seria un element admissible a efectes de la secció segona del capítol cinquè del títol III; ii) El 10%, quan l’obligació de referència és tal que, si donés lloc a una exposició directa de l’entitat, no seria un element admissible a efectes de la secció segona del capítol cinquè del títol III. En el cas d’una entitat amb una exposició originada per una permuta de cobertura per impagament que representi una posició llarga en el subjacent, el percentatge per l’exposició creditícia potencial futura pot ser del 0%, llevat que la permuta de cobertura per impagament estigui subjecta a liquidació en el supòsit d’insolvència de l’entitat en què la seva exposició originada per la permuta representi una posició curta en el subjacent, encara que no hi hagi impagament del subjacent. Quan el derivat de crèdit proporcioni cobertura en relació amb l’“ n -èsim impagament” entre diverses obligacions subjacents, l’entitat ha de determinar quin dels percentatges establerts en el paràgraf primer és aplicable per referència a l’obligació a la qual correspongui l’n-èsima qualitat creditícia més baixa i que, en cas que l’entitat hi incorregués, és un element admissible a efectes de la secció segona del capítol cinquè del títol III;

b) Les entitats no han de recórrer al mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera que s’estableixen a l’article 133 amb vista al reconeixement dels efectes d’aquestes garanties;

c) En el cas de les operacions de recompra i de les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres que figurin a la cartera de negociació, les entitats poden reconèixer com a garanties reals admissibles tots els instruments financers i matèries primeres que són admissibles per ser inclosos en la cartera de negociació;

d) En relació amb les exposicions que tenen el seu origen en instruments derivats OTC que figuren a la cartera de negociació, les entitats poden reconèixer les matèries primeres que són admissibles per ser incloses en la cartera de negociació com a garanties reals admissibles;

e) Per calcular els ajustos de volatilitat quan instruments financers o matèries primeres que no són admissibles de conformitat amb la secció tercera s’han de prestar, vendre o proporcionar, o s’han de prendre en préstec, comprar o rebre a títol de garantia real o per un altre concepte mitjançant aquesta operació, i l’entitat ha d’utilitzar el mètode supervisor d’ajust de la volatilitat de conformitat amb els articles 119 a 129 de la secció tercera, les entitats han de tractar aquests instruments i matèries primeres de la mateixa manera que les accions que no formen part del principal índex del mercat regulat en el qual cotitzin;

f) Quan una entitat utilitza el mètode d’estimacions pròpies d’ajust de la volatilitat d’acord amb els articles 119 a 129 de la secció tercera, pel que fa als instruments financers o matèries primeres que no són admissibles d’acord amb la secció tercera, s’han de calcular els ajustos de volatilitat per cada instrument específic. Si l’entitat ha obtingut autorització per utilitzar el mètode dels models interns definit en la secció tercera, també pot aplicar aquest mètode a la cartera de negociació;

g) En relació amb el reconeixement d’acords marc de compensació que cobreixen operacions de recompra, o bé operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, o bé altres operacions orientades al mercat de capitals, les entitats només han de reconèixer la compensació entre posicions de la cartera de negociació i de la cartera d’inversió quan les operacions compensades compleixen les condicions següents:

i) Totes les operacions es valoren diàriament a preus de mercat, ii) Qualsevol element pres en préstec, comprat o rebut a través de les operacions es pot reconèixer com a garantia financera admissible d’acord amb la secció tercera, sense l’aplicació de les lletres c a f d’aquest apartat;

h) Quan un derivat de crèdit inclòs en la cartera de negociació forma part d’una cobertura interna i la cobertura del risc de crèdit es reconeix d’acord amb aquest Reglament, de conformitat amb l’article 118, les entitats han d’aplicar un dels mètodes següents:

i) L’han de tractar com si no hi hagués risc de contrapart inherent a la posició en aquest derivat de crèdit, ii) S’han d’incloure de manera sistemàtica, a efectes del càlcul dels requisits de fons propis enfront del risc de crèdit de contrapart, tots els derivats de crèdit inclosos en la cartera de negociació que formen part de cobertures internes o que hagin estat adquirits com a cobertura davant d’una exposició en risc de contrapart, en el cas que la cobertura del risc de crèdit es reconegui com a admissible d’acord amb la secció tercera.