Annexe 8

Annex VIII

ITC – 08: Instal·lacions receptores de gasos combustibles Article 1. Objecte i camp d’aplicació L’objecte d’aquesta ITC és fixar els requisits tècnics essencials i les mesures de seguretat mínimes que s’han d’observar en el disseny, la realització i l’explotació de les instal·lacions receptores de gas alimentades per envasos o a granel i dels locals en què es trobin aquestes instal·lacions. Article 2. Disseny i execució de les instal·lacions

1. Conductes d’evacuació dels productes de la combustió a. En edificis de nova construcció i edificis rehabilitats, les xemeneies per evacuar els productes de la combustió s’han de dissenyar i calcular d’acord amb el previst en les normes EN 13384-1, EN 13384-2 i UNE 123001 o norma europea equivalent, i els materials han de ser conformes a la norma EN 1856-1, si són metàl·lics, i a la norma tècnica de la edificació espanyola NTE-ISH-74, o norma europea equivalent, quan no siguin metàl·lics. b. Amb caràcter general, l’evacuació dels productes de la combustió s’ha d’efectuar per la coberta dels edificis. Excepcionalment, quan es tracti d’aparells estancs o d’instal·lacions existents que siguin de tir forçat, de potència útil nominal igual o inferior a 70 kW, o de tir natural per la producció d’aigua calenta sanitària, de potència útil nominal igual o inferior a 24,4 kW, l’evacuació dels productes de la combustió es pot efectuar mitjançant sortida directa a l’exterior, ja sigui per la façana o per un pati de ventilació descrit al punt 2 d’aquest article, sense perjudici del que es pugui requerir en altres reglamentacions relacionades amb l’edificació. c. En edificacions existents que es reformin, si disposen de conducte d’evacuació adequat al nou aparell a connectar i si aquest reuneix les condicions establertes en la reglamentació vigent, l’evacuació dels productes de la combustió s’ha d’efectuar pel conducte existent.

2. Patis de ventilació a. Els patis de ventilació, destinats a evacuar productes de la combustió d’aparells conduits, han de tenir, com a mínim, una superfície en planta, mesurada en metres quadrats, igual a 0,5 vegades el nombre de locals que poden disposar d’aparells conduïts que desemboquin en el pati i en cap cas inferior a 4 m2. En edificis existents, aquesta superfície pot ser de només 4 m2. b. En el cas que el pati disposi d’una coberta en la part superior, aquesta ha de deixar lliure una superfície permanent de ventilació amb l’exterior del 25% de la seva secció en planta amb un mínim de 4 m2. Igualment, en la part més baixa del pati, que ha de tenir el nivell del sòl situat a una alçada igual o superior al pla de terra del terreny exterior circumdant del immoble, ha de disposar d’una obertura per a la ventilació baixa, conduïda a l’exterior, d’una superfície mínima de 0,125 m2.

3. Execució de les instal·lacions receptores a. Les instal·lacions de calderes de gas per a calefacció i/o aigua calenta de potència útil superior a 70 kW s’han de dur a terme, quant als requisits de seguretat exigibles als locals i recintes on s’ubiquen les calderes d’aigua calenta o vapor, d’acord amb la norma UNE 60601 o norma europea equivalent.

Igualment, els equips de flama directa per a la refrigeració per absorció, així com els equips que es puguin destinar a la generació d’energia elèctrica o a la cogeneració, sempre que la seva potència útil nominal sigui superior a 70 kW, s’han d’instal·lar en sales de màquines o integrar-se com a equips autònoms, de conformitat amb els requisits previstos en la norma UNE 60601 o norma europea equivalent. b. Les instal·lacions receptores amb pressió màxima de servei de fins a 5 bars s’han de dur a terme d’acord amb els requisits previstos en la norma UNE 60670 o norma europea equivalent.

Els aparells de gas de circuit obert conduït (calderes de tipus atmosfèric conduït) per a locals domèstics s’han d’instal·lar en galeries degudament ventilades o terrasses exteriors o en locals tècnics específics per a aquest ús.

En altres ubicacions, els aparells de gas han de ser de circuit estanc. c. Les instal·lacions receptores amb pressió màxima de servei de més de 5 bars s’han de dur a terme d’acord amb els requisits previstos en la norma UNE 60620 o norma europea equivalent. d. Els trams soterrats de les instal·lacions receptores s’han de dur a terme d’acord amb els requisits previstos sobre escomeses descrits en les normes UNE 60310 i UNE 60311 o normes europees equivalents. e. Per al disseny de les escomeses interiors enterrades, l’empresa instal·ladora o el tècnic redactor del projecte han de demanar informació sobre el tipus de material de la xarxa a l’empresa distribuïdora. f. Les ventilacions dels locals on es trobi l’aparell de gas han de ser:

• Ventilació alta, directa a l’exterior o bé conduïda directament a l’exterior, de secció quadrada que tingui, com a mínim, 10 cm de costat o secció rodona de 10 cm de diàmetre. Ha d’instal·lar-se al més alt possible i almenys la part més baixa de la ventilació ha de trobar-se a menys de 30 cm de la part més alta del local. En cas que la ventilació sigui conduïda, en tot el seu recorregut la secció del tub ha de ser la mateixa que la de la ventilació i en cap moment ha de seguir una trajectòria descendent.
• Ventilació baixa, directa a l’exterior o bé conduïda directament a l’exterior, de secció quadrada que tingui, com a mínim, 10 cm de costat o secció rodona de 10 cm de diàmetre. Ha d’instal·lar-se al mes baix possible i almenys la part més alta ha de trobar-se a menys de 30 cm de la part més baixa del local. En cas que la ventilació sigui conduïda, en tot el seu recorregut la secció del tub ha de ser la mateixa que la de la ventilació i en cap moment ha de seguir una trajectòria ascendent. g. Les instal·lacions receptores situades dins de locals de concurrència pública, amb excepció de les alimentades amb gas butà i gas natural, han de disposar d’un sistema de detecció automàtic de fuita de gas que en detectar una presència de gas superior al 25% del valor del límit inferior d’explosivitat provoqui el tall del subministrament de gas, la ventilació forçada del local i un senyal sonor audible d’alarma. La clau de tall automàtic ha de poder ser activada manualment, però no bloquejada. h. L’execució de les instal·lacions previstes en aquest article han de ser dutes a terme per una empresa instal·ladora autoritzada. Article 3. Projecte

1. Les instal·lacions que necessiten projecte que cal adjuntar a la declaració prevista a l’article 26 del Reglament són:

• Les instal·lacions individuals, quan la seva potència útil sigui superior a 70 kW.
• Les instal·lacions comunitàries, quan la seva potència útil sigui superior a 150 kW.
• Les escomeses individuals interiors, quan la seva potència útil sigui superior a 150 kW.
• Les instal·lacions subministrades des de dipòsits fixes previstos en les ITC 2 (annex II) i ITC 4 (annex IV).
• Les instal·lacions subministrades des d’emmagatzematges d’envasos mòbils per a ús propi, previstes en l’ITC 6 (annex VI) d’aquest Reglament amb una capacitat de més de 300 kg de gas.
• Les instal·lacions subministrades des de xarxes previstes en l’ITC 1 (annex I) d’aquest Reglament, que treballen a una pressió de treball o servei superior a 3 bar, sigui quin sigui el seu ús o la seva potència útil.
• Les instal·lacions que utilitzin noves tècniques o materials, o que per les seves característiques especials no puguin complir amb algun dels requisits establerts en aquest Reglament que els sigui aplicable, sempre que no suposin una disminució de la seguretat de les mateixes.
• Les ampliacions de les instal·lacions esmentades en els punts anteriors, quan la instal·lació resultant superi en un 30% la potència de disseny de la projectada inicialment, o quan per motiu d’ampliació o modificació es donin els supòsits indicats anteriorment.

2. El projecte ha de contenir

• Una memòria en què hi ha de constar l’objecte del projecte, la situació i l’emplaçament de la instal·lació, l’usuari i la descripció de la instal·lació.
• Els càlculs de les seccions de conductes i altres elements necessaris per al bon funcionament dels aparells.
• Els plànols, en què hi han d’aparèixer ubicats tots els elements exigibles per executar el projecte: les ventilacions, els recorreguts dels conductes.
• El funcionament de la instal·lació.
• El manteniment i la revisió de la instal·lació. Article 4. Comprovacions

1. Per a qualsevol tipus d’instal·lació, sigui o no preceptiu un projecte, l’empresa instal·ladora ha d’efectuar una prova d’estanquitat de les instal·lacions receptores, d’acord amb la norma UNE 60670-8 o norma europea equivalent, o la norma UNE 60620 o norma europea equivalent, segons correspongui. El resultat positiu d’aquesta prova s’ha d’indicar en el certificat corresponent de la instal·lació. Igualment, en cas que sigui convenient, s’ha d’efectuar una prova de funcionament dels sistema de detecció automàtic de fuites, i s’ha de fer constar el resultat positiu de la prova en el certificat. Les canalitzacions interiors soterrades han de ser sotmeses a les proves de resistència mecànica i d’estanquitat que els corresponguin d’acord amb la normes UNE 60310 i UNE 60311, o normes europees equivalents. Article 5. Posada en funcionament de les instal·lacions que requereixen projecte

1. Les instal·lacions descrites a l’apartat 1 de l’article 3 necessiten projecte. Acabades totes les proves descrites a l’article 4, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa, la direcció d’obra ha de registrar al departament competent el certificat de final d’obra, al qual cal annexar:

• Si s’han realitzat modificacions, un annex amb totes les variacions i modificacions del projecte inicial.
• Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.
• El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.
• Còpia de la pòlissa d’assegurança de l’usuari de la instal·lació de gas.
• Còpia del contracte de manteniment de la instal·lació.

2. Seguidament, l’usuari de la instal·lació ha de subscriure el contracte de subministrament amb una empresa subministradora o distribuïdora autoritzada per posar en servei la instal·lació. El subministrador no pot servir gas a una instal·lació en què no es disposi del certificat de final d’obra i del butlletí degudament registrat. Article 6. Posada en funcionament de les insta l·lacions que no requereixen projecte

1. Les instal·lacions que no estan descrites a l’apartat 1 de l’article 3 no necessiten projecte. No obstant això, acabades totes les proves descrites a l’article 4, en cas que la instal·lació sigui apta per ser posada en marxa, l’instal·lador ha de registrar la declaració de la instal·lació prevista a l’article 26, a la qual cal annexar:

• Plànols de la instal·lació, en què han de figurar les obertures de ventilació, les distàncies de seguretat, els aparells (amb la potència), les claus i les canonades i la longitud.
• El butlletí de la instal·lació de gas emès per l’empresa instal·ladora que ha efectuat els treballs.
• Les actes de les proves efectuades en la instal·lació.
• Còpia de la pòlissa d’assegurança de l’usuari de la instal·lació de gas.
• Còpia del contracte de manteniment de la instal·lació, quan sigui preceptiu.

2. Seguidament, l’usuari de la instal·lació ha de subscriure el contracte de subministrament amb una empresa subministradora o distribuïdora autoritzada per posar en servei la instal·lació. El subministrador no pot servir gas a una instal·lació en què no es disposi del butlletí degudament registrat.

3. Les instal·lacions receptores que se subministren des d’una instal·lació d’emmagatzematge d’envasos mòbils per a ús propi consistent en un únic envàs de butà de contingut inferior a 15 kg, connectat per tub flexible o acoblat a un sol aparell de gas, no necessiten registre administratiu per executar-les i posar-les en servei, sense perjudici del compliment de les prescripcions d’aquest Reglament que els puguin ser aplicables. Article 7. Responsabilitats

1. Els usuaris són els responsables del manteniment, la conservació, l’explotació i el bon ús, de manera que estigui permanentment en servei i en les condicions de seguretat idònies. Igualment, estan obligats a atendre les recomanacions que els indiqui l’empresa subministradora en relació amb la seguretat.

2. Qualsevol modificació, reparació, ampliació o desguàs d’una instal·lació de gas ha de ser duta a terme per una empresa instal·ladora autoritzada, que en finalitzar ha d’emetre el butlletí corresponent i l’ha de presentar al departament competent. Article 8. Manteniment i revisions periòdiques

1. Les instal·lacions receptores següents necessiten establir obligatòriament un contracte de manteniment amb una empresa instal·ladora per a la posada en servei i la posterior explotació:

• Instal·lacions previstes en l’article 3.1 d’aquesta ITC. Aquest manteniment haurà de ser, com a mínim, semestral, a excepció de les instal·lacions interiors d’habitatges ubicats en edificis plurifamiliars, per a les quals el manteniment ha de ser anual.
• Les instal·lacions que no estan incloses en l’apartat anterior però que estiguin situades en establiments de concurrència pública, en edificis de l’Administració general o local, en centres docents, en centres hospitalaris o assistencials, en centres penitenciaris i, en general, en edificis, establiments o locals on hi hagi, o pugui haver-hi, un nombre significatiu de persones, o persones amb mobilitat reduïda o limitada, el manteniment haurà de ser, com a mínim, anual.
• En les instal·lacions subministrades per xarxa, independentment de la pressió de servei, el manteniment haurà de ser, com a mínim, anual.

2. El contracte de manteniment obliga l’empresa instal·ladora autoritzada a realitzar, com a mínim, les actuacions següents: a. Comprovar visualment que no s’han modificat les instal·lacions inicialment autoritzades i que figuren en la documentació escaient. b. Comprovar les ventilacions i el seu bon funcionament. c. Comprovar que els materials sotmesos a caducitat continuen en vigor fins a la propera revisió o, en cas contrari, procedir a substituir-los. d. Efectuar les proves previstes pels fabricants dels aparells per verificar que reuneixen les condicions de seguretat exigibles, i com a mínim s’ha de verificar: - que no hi hagi de fuites de gas, - que la combustió sigui correcta, - el bon funcionament dels sistemes de protecció (termoparells i pressòstats), - el bon estat dels materials.

3. Una vegada dutes a terme les comprovacions previstes en el punt 2 d’aquest article, l’empresa de manteniment ha d’emetre el certificat amb el resultat de les proves i les comprovacions. Si el resultat no és favorable, sigui per la manca dels certificats referents als aparells o per qualsevol altre motiu, s’ha de lliurar l’informe amb les mancances detectades a l’usuari de la instal·lació. Si s’observen defectes que puguin posar en perill la seguretat de les persones i els béns, s’ha de procedir a deixar fora de servei la instal·lació defectuosa i notificar-ho immediatament al departament competent als efectes escaients.

4. L’usuari de la instal·lació ha de tenir a disposició del departament competent i de l’empresa subministradora el resultat de les proves i les comprovacions. Article 9. Inspeccions periòdiques

1. Els usuaris de les totes les instal·lacions d’aquesta ITC estan obligats a sotmetre les instal·lacions, cada quatre anys, a una inspecció per part d’un organisme d’inspecció i control autoritzat. En cas que el subministrament de gas s’efectuï mitjançant un dipòsit fix, l’obligació de dur a terme aquestes inspeccions és de l’empresa subministradora. En aquest cas, l’empresa subministradora disposa de tot l’any natural del venciment del període de quatre anys per dur a terme la renovació de la inspecció.

2. L’organisme d’inspecció i control ha de dur a terme com a mínim les comprovacions següents: a. Comprovar visualment que no s’han modificat les instal·lacions inicialment autoritzades i que figuren en la documentació escaient. b. Comprovar les ventilacions i el seu bon funcionament. c. Comprovar que els materials sotmesos a caducitat continuen en vigor. d. Comprovar que no hi hagi fuites de gas. e. Comprovar el bon funcionament dels sistemes de protecció (termoparells i pressòstats), comprovació que es pot realitzar conjuntament amb l’empresa instal·ladora. f. Comprovar el bon estat dels materials. g. Comprovar l’existència del contracte de manteniment quan sigui preceptiu. L’organisme d’inspecció i control ha d’emetre el certificat de la inspecció corresponent i ha de lliurar l’original al responsable als efectes escaients. Els criteris de control són els establerts en les normes UNE 60670 o UNE 60620, segons correspongui.

3. Si es constaten defectes que puguin posar en perill immediat les persones o béns o suposin un risc greu per a la seva seguretat, l’organisme d’inspecció i control ha de procedir a deixar fora de servei la instal·lació. Ho ha de notificar al responsable de la instal·lació perquè procedeixi a arranjar-la, i l’ha d’informar de la prohibició de posar en servei la dita instal·lació sense la preceptiva autorització. Tot seguit, l’empresa ho ha de notificar al departament competent i a l’empresa subministradora als efectes escaients.

4. Si de la inspecció es dedueixen defectes que no suposin un perill o un risc greu, l’organisme d’inspecció i control els ha de notificar a l’usuari de la instal·lació, donant-li un termini màxim de 45 dies per corregir-los. Una vegada arranjats els defectes, l’organisme d’inspecció i control ha d’emetre l’informe favorable, que ha de registrar al departament competent. Transcorregut aquest termini sense que l’usuari notifiqui l’arranjament, l’organisme d’inspecció i control ha d’emetre el certificat desfavorable i registrar-lo al departament competent i a l’empresa subministradora als efectes escaients. Article 10. Desballestament i donada de baixa definitiva d’una insta l·lació

1. Tota instal·lació receptora, una vegada hagi finalitzat la seva vida útil, ha de ser desgasificada i desballestada, i ha de donar als materials residuals el destí que en cada cas estigui previst en les disposicions legals que els siguin aplicables.

2. La desgasificació i el desballestament, siguin totals o parcials, de la instal·lació receptora han de ser efectuats per una empresa instal·ladora autoritzada, que en finalitzar ha de lliurar el certificat de desguàs o de modificació corresponent d’acord amb el que preveu aquest article.

3. Si el desballestament és total, ha d’arribar fins al límit de propietat de la instal·lació receptora, segons el que preveuen els articles 32 i 33 d’aquest Reglament. Només en aquest cas es considera que la instal·lació ha estat desballestada i es pot donar de baixa definitiva dels registres presentant el certificat emès per l’empresa instal·ladora. Al contrari, el desballestament parcial es considera sempre una modificació parcial de la instal·lació existent, i conseqüentment, no es pot donar de baixa i s’ha de regularitzar d’acord amb el previst en l’article 3 d’aquesta ITC.