Article 42. Acord d’embargament i diligències d’embargament

Article 42. Acord d’embargament i diligències d’embargament

1. Transcorregut el termini que assenyala l’article 51, apartat 4, de la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari sense que s’hagi efectuat l’ingrés requerit, en compliment del manament contingut en la provisió de constrenyiment, s’han d’embargar els béns i drets que escaigui, sempre que no s’hagi pagat el deute per l’execució de garanties o sigui previsible de manera motivada que no resultarà de l’execució líquid suficient per cobrir el deute.

2. La decisió d’embargar es concreta amb l’emissió de l’acord d’embargament que s’ha de notificar al deutor. L’acord d’embargament té, com a mínim, el contingut següent:

a) Nom, cognoms o raó social, número de registre tributari i domicili fiscal de la persona embargada.

b) Identificació dels deutes o sancions tributaris amb identificació del seu import, concepte i data de finalització de pagament en període executiu.

c) Identificació de la provisió de constrenyiment que ordena l’execució dels deutes i sancions tributaris.

d) Recursos que es poden interposar contra l’acord d’embargament, amb indicació dels òrgans davant dels quals es pugui interposar i el termini per a la interposició esmentada.

3. Cada actuació d’embargament s’ha de documentar en una diligència d’embargament. L’embargament es pot realitzar mitjançant el servei informàtic de comunicació corresponent, que permeti l’enviament i la recepció de les diligències amb la garantia plena de l’autenticitat de la comunicació i del seu contingut, i també del moment de l’enviament i la recepció íntegres.

4. Els deutes d’un mateix obligat al pagament es poden acumular en una diligència d’embargament. Quan les necessitats del procediment ho exigeixin, s’han de segregar els deutes acumulats.