Article 102

Article 102

Declaració de responsabilitat en el procediment inspector

1. Quan en el curs d’un procediment d’inspecció, l’òrgan actuant tingui coneixement de fets o circumstàncies que puguin determinar l’existència de responsables als quals es refereix l’article 33 de la Llei 21/2014 , del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, es pot acordar l’inici del procediment per declarar l’esmentada responsabilitat. L’inici s’ha de notificar a l’obligat tributari amb indicació de les obligacions tributàries i els períodes que abasti la declaració de responsabilitat i el precepte legal en què es fonamenti. Quan l’abast de la responsabilitat inclogui les sancions, cal que s’hagi iniciat prèviament el procediment sancionador. La derivació de l’acció administrativa als responsables subsidiaris requereix la declaració prèvia de fallit del deutor principal i, si n’hi ha, dels responsables solidaris. Els òrgans de recaptació han d’acreditar, a petició dels d’inspecció, la condició de fallit dels deutors principals i responsables solidaris, de la qual cosa s’ha de deixar constància en la comunicació d’inici del procediment de declaració de responsabilitat.

2. El tràmit d’audiència al responsable s’ha de fer amb posterioritat a la formalització de l’acta al deutor principal i, quan la responsabilitat abasti les sancions, a la proposta de resolució del procediment sancionador al subjecte infractor. El responsable disposa d’un termini de deu dies, a comptar de l’endemà de la notificació de l’obertura d’aquest termini, per formular les a l·l egacions i aportar la documentació que consideri oportunes, tant respecte del pressupost de fet de la responsabilitat com de les liquidacions o sancions que abasti aquest pressupost. Llevat del supòsit que preveu l’apartat 4 d’aquest article, el responsable no té la condició d’interessat en el procediment d’inspecció o en el sancionador i s’han de tenir per no presentades les a l·l egacions que formuli en els procediments esmentats.

3. L’acord de declaració de responsabilitat correspon a l’òrgan competent per dictar la liquidació i s’ha de dictar amb posterioritat a l’acord de liquidació al deutor principal o, si escau, d’imposició de sanció al subjecte infractor.

4. En els supòsits en els quals la llei disposi que no és necessari l’acte previ de derivació de responsabilitat, les actuacions d’inspecció de comprovació i investigació es poden fer directament amb el responsable. En aquests supòsits, les actes s’han de formalitzar i les liquidacions s’han de practicar a nom del responsable.