Article 57

Article 57

Prohibició d’identitat de denominacions

1. La persona encarregada del Registre de Societats Mercantils no pot expedir un certificat de denominació d’una societat determinada si té constància que la denominació és utilitzada per un altre tipus de societat inscrita en el registre corresponent, llevat de les sucursals de societats estrangeres quan aquestes tenen la mateixa denominació que la societat estrangera de què depenen.

2. La prohibició s’aplica fins i tot en el cas que la societat no figuri inscrita en cap registre si a la persona encarregada del Registre de Societats Mercantils li consta notòriament que coincideix amb una altra entitat existent.

3. S’entén que hi ha identitat no solament en el cas de coincidència total i absoluta, sinó també quan es dóna alguna de les circumstàncies següents:

a) La utilització de les mateixes paraules en ordre, gènere o nombre diferents.

b) La utilització de les mateixes paraules amb l’addició o la supressió d’algun terme o expressions genèriques o accessòries, o la inclusió de parèntesis, cometes i altres signes ortogràfics. Els termes o expressions genèrics s’han d’apreciar tenint en compte el seu efecte diferenciador o el seu ús generalitzat.

c) La utilització de paraules diferents que tinguin la mateixa expressió fonètica.

4. En qualsevol cas, no són aplicables els criteris establerts als apartats anteriors quan la sol·licitud de certificació es faci a instància o amb autorització de la societat afectada per la nova denominació. En la certificació expedida s’ha de consignar la referència oportuna a l’autorització. L’autorització s’ha de fer constar en l’escriptura de constitució de la societat.

5. No hi ha identitat quan la denominació sol·licitada és una traducció d’una altra que consti en el Registre de Societats Mercantils, excepte si la persona encarregada del Registre adverteix semblança fonètica entre ambdós denominacions.