Disposition transitoire septième. El Govern ha de desenvolupar un projecte de gestió per xarxa telemàtica, per a la tramitació i l’arxiu

Disposició transitòria setena. El Govern ha de desenvolupar un projecte de gestió per xarxa telemàtica, per a la tramitació i l’arxiu

de la documentació prevista al capítol novè d’aquest Reglament en un termini de 12 mesos a comptar de la data en què entri en vigor. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 3 de novembre del 2010 Jaume Bartumeu Cassany Cap de Govern ANNEX

1. PROCEDIMENTS PER A LA REVISIÓ, LA COMPROVACIÓ, LA REPARACIÓ O LA POSADA EN SERVEI DELS SORTIDORS O ELS DISPENSADORS DE PRODUCTES PETROLÍFERS

1. Material per efectuar les proves Les empreses que posen en funcionament aparells sortidors previstos a l’article 30 o aparells volumètrics de l’article 43 d’aquest Reglament han de disposar, com a mínim, del material següent: 1.1. Un recipient patró amb una capacitat nominal igual a la quantitat mínima mesurable que el sistema de mesura pugui subministrar. 1.2. Un recipient patró amb una capacitat nominal de com a mínim el volum subministrat en un minut de funcionament al cabal d’assaig per al sortidor o el dispensador o l’equip de transvasament amb comptador volumètric.

Els vasos patró tindran les característiques meteorològiques comunes següents: estaran graduats amb una traça múltiple; la capacitat nominal ha de ser del tipus 1x10n L, 5x10n L o 2x10n L, sent “n” zero o un número enter i positiu.

S’han de calibrar al menys cada tres anys amb traçabilitat a patrons internacionals i els ha de precintar un organisme autoritzat.

El seu error màxim relatiu permès ha de ser igual o inferior a 1x10-3 en la seva capacitat nominal i en els punts d’escala de +- 0,5% i de +-1%.

En el certificat de la calibració dels vasos hi ha de constar la temperatura de referència i el coeficient de dilatació cúbica que permeti calcular el volum corregit en funció de la temperatura. 1.3. Un multímetre indicador amb escales de corrent alterna, corrent contínua i resistència elèctrica. 1.4. Els mitjans i els dispositius necessaris per al transport dels vasos patró i la utilització adequada en l’emplaçament usual dels sortidors o els comptadors i els procediments de seguretat i mediambientals sobre el líquid utilitzat.

2. Requisits generals per a les proves Les determinacions de l’error en el volum indicat pel sortidor o el comptador volumètric s’han de fer en condicions de prova estables. Es preveu que les condicions són estables quan la variació màxima de la temperatura ambient durant la prova és inferior a 10 ºC i la diferència entre la temperatura del líquid en el vas de referència i la temperatura a la qual s’ha calibrat el vas és inferior, en valor absolut, a 10 ºC. En tota operació de lectura s’ha d’assegurar l’anivellament del vas.

3. Proves que cal dur a terme 3.1. Operacions prèvies. Abans d’iniciar les proves cal efectuar tres operacions prèvies:

a) Comprovació del cable. En el cas dels sortidors, s’ha de comprovar la integritat del cable, o dels cables d’unió entre l’emissor d’impulsos i el comptador del sortidor.

b) Mullat del vas de referència. Cal intentar que la verificació s’efectuï després d’un període llarg d’inactivitat.

c) Prova preliminar.

S’ha d’efectuar en cas que el sortidor o comptador volumètric no hagi funcionat durant un període de temps superior a sis hores abans de la verificació.

Aquest assaig es pot repetir i no cal tenir en compte els resultats obtinguts en el primer assaig.

S’ha de comprovar la dilatació volumètrica de la mànega flexible en despenjar la boca de subministrament i després d’haver desactivat, en cas que sigui possible, el dispositiu que serveix per ocultar els primers centilitres o centèsimes del dispositiu indicador.

Una vegada despenjada la boca de subministrament, s’ha de prendre nota del valor del volum mesurat pel sortidor abans d’obrir l’aixeta o la vàlvula de la boca de subministrament.

La indicació representa el valor de la dilatació volumètrica de la mànega flexible.

Si el sortidor o el dispensador de combustible no disposa d’embolicador, el valor de dilatació de la mànega flexible ha de ser inferior a l’1% del valor de la quantitat mínima mesurada.

Si el sortidor o el dispensador de combustible disposa d’embolicador, la dilatació resultant del pas de la posició de mànega plegada no sotmesa a pressió o de la posició de mànega desenrotllada sotmesa a la pressió de la bomba ha de ser inferior al 2% del valor de la quantitat mínima mesurada.

Aquest assaig preliminar s’efectua amb la quantitat mínima mesurada, al cabal mínim possible més proper al que indica la placa de característiques del sortidor o el dispensador de combustible i en les condicions normals de subministrament. 3.2. Assaig al cabal màxim.

Té per objecte determinar l’error del sortidor o el dispensador al cabal normal d’utilització.

Cal utilitzar un vas de referència amb capacitat nominal capaç de contenir, com a mínim, el volum subministrat pel sortidor o el dispensador assajat en un minut de funcionament a cabal màxim.

S’efectua en condicions normals d’ús i d’acord amb les fases següents: 1) S’efectua el buidat del vas després de l’operació de mullat o d’un assaig precedent i del seu escorriment que, llevat d’indicació expressa en el certificat de calibració, es preveu finalitzat al cap de 30 segons de la interrupció del cabal continu. 2) S’inicia l’assaig d’exactitud, per la qual cosa es despenja i s’escorre la boca del sortidor o el dispensador (si és necessari es posa a zero el dispositiu indicador).

S’aboca al vas de referència i al cabal màxim permès per la boca de subministrament, el volum corresponent a la capacitat nominal del vas utilitzat (en cas de sobrepassar-la s’ha d’iniciar novament el procediment indicat a la fase 1 anterior).

No obstant això, si l’organisme verificador ho considera convenient, aquest assaig pot fer-se a continuació d’un servei anterior de volum qualsevol i, per tant, no cal posar a zero el dispositiu indicador. 3) Es fa la lectura del volum indicat en el vas de referència i es calcula l’error segons la fórmula següent: er = [(Vind

• Vp) /Vp]x 100; essent: Vind: Volum indicat pel sortidor o el dispensador, en litres. Vp: Volum llegit en litres sobre el vas de referència. er: Error relatiu percentual en el volum indicat pel sortidor o el dispensador. 3.3. Assaig a cabal reduït. L’assaig a cabal reduït té per objecte verificar l’estanquitat interna del mesurador. S’efectua a un cabal sensiblement superior al cabal mínim i no superior al 50% del cabal màxim indicats a la placa de característiques del sortidor o dispensador, que cal provar en un minut de funcionament al 50% del cabal màxim. S’executarà seguint les fases previstes a l’assaig anterior. En ambdós assajos, l’error màxim permès és del ± 0,5%. 3.4. Assaigs de funcionament general. 3.4.1. Dispositiu de posada a zero. Consisteix a despenjar la boca de la mànega de subministrament i comprovar que tant l’indicador de volum com el de l’import del consum se situen correctament a zero. En el cas de sortidors o dispensadors utilitzats en autoservei amb sala de control s’ha de comprovar la seguretat de la posada a zero despenjant la boca de subministrament i comprovant que la posada a zero del dispositiu indicador, després de la posada en funcionament del sortidor o el dispensador, no s’efectua fins que l’autorització d’utilització hagi estat emesa des de la sala de control. L’error màxim permès, en valor absolut, és:
• Amb dispositiu indicador discontinu: e= 0%
• Amb dispositiu indicador continu: e= 0,5%, de la quantitat mínima mesurada. 3.4.2. Control del preu unitari. Aquesta verificació s’ha de dur a terme durant l’assaig amb el màxim cabal possible i s’ha de calcular com a diferència entre l’import indicat i el calculat a partir del volum indicat i el preu unitari. L’error màxim permès, en valor absolut, ha de ser igual a l’import corresponent a l’1% de la quantitat mínima mesurada. 3.4.3. Control de l’alimentació elèctrica de seguretat. Es verificarà el bon funcionament de l’alimentació d’emergència en cas que hi hagi un tall de l’alimentació elèctrica principal. 3.4.4. Sistemes de mesura per al subministrament de mescles de gasolina i oli. Els assaigs podran fer-se amb carburant pur o amb la mescla en el nivell mínim possible d’oli. 3.4.5. Distribuïdors de quantitats múltiples de litre o de mig litre. L’assaig s’efectuarà sobre un vas de referència de 5 litres al cabal màxim segons el que s’estableix en el punt 3.2. L’error màxim permès en el volum subministrat és de ± 1 %. 3.4.6. Sistemes de mesura en autoserveis funcionant amb monedes. L’assaig d’exactitud s’efectuarà, d’acord amb el que s’indica en el punt 3.2 sobre un vas de referència de 5 litres, i ajusta el preu unitari de manera que el volum subministrable teòric estigui dintre del camp de lectura del vas. L’error màxim permès en el volum subministrat és de ± 0,5 %. ANNEX

2. CONEIXEMENTS TEÒRICS I PRÀCTICS QUE S’HAN D’ACREDITAR PER OBTENIR EL CARNET D’INSTAL·LADOR D’INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES

1. Objecte Aquest annex té per objectiu establir els coneixements que han d’acreditar les persones que vulguin dur a terme les activitats d’execució i de reparació de les instal·lacions incloses en aquest Reglament.

2. Requisits generals 2.1. La persona que vulgui exercir les activitats d’instal·lador o de mantenidor d’instal·lacions petrolíferes ha de reunir els requisits següents:

a) Tenir una edat mínima de 18 anys.

b) Disposar d’un títol de tècnic de grau superior en una rama tècnica o un títol equivalent que acrediti, com a mínim, els coneixements teoricopràctics que figuren en el punt següent; o bé,

c) Acreditar una experiència mínima de 24 mesos en una empresa autoritzada per fer aquestes instal·lacions i la reparació.

d) En ambdós casos, superar les proves d’aptitud sobre els coneixements teòrics i pràctics esmentats i sobre la reglamentació aplicable. 2.2. Els titulats d’escoles tècniques universitàries i facultats de grau superior o mitjà, amb competència en el camp de les instal·lacions, poden obtenir el carnet, amb la sol·licitud prèvia acompanyada del títol acadèmic. 2.3. Un cop s’hagin complert els requisits, s’ha de lliurar el carnet corresponent que habilita el seu posseïdor a executar i reparar les instal·lacions sotmeses al Reglament, i l’Administració reconeix al seu titular la capacitat personal que té per desenvolupar les funcions corresponents i l’identifica davant de tercers per exercir la seva professió. La possessió del carnet dóna capacitat per dur a terme l’activitat esmentada, que s’ha d’exercir en una empresa autoritzada, d’acord amb el que preveu el Reglament. 2.4. El carnet té una validesa de cinc anys, renovable per a períodes iguals, a petició del titular. En el supòsit d’una modificació important de la reglamentació d’acord amb la qual es va obtenir el carnet i sempre que es disposi expressament, el titular ha de sol·licitar que li actualitzin, i ha d’acomplir els requisits que s’estableixin en la disposició esmentada. En cas de no fer-ho, el carnet només serà vàlid per la reglamentació anterior, excepte en cas que no calgui aplicar-la juntament amb les noves disposicions.

3. Programa teoricopràctic per obtenir el carnet d’instal·lador d’instal·lacions petrolíferes 3.1. Coneixements teòrics 3.1.1. Matemàtiques:

• Nombres enters i decimals.
• Operacions bàsiques
• Trencats
• Regla de tres i proporcions
• Percentatges
• Longituds, superfícies i volums
• Unitats i equivalències
• Angles i pendents
• Polígons
• Cercle, circumferència, radi i diàmetre
• Triangle, quadrat i rectangle
• Superfícies i volums: Cilindres i paral·lelepípedes. 3.1.2. Física
• La matèria; estats de la matèria
• Força, massa, acceleració, velocitat, força, pressió i pes: concepte i unitats
• Massa volumètrica i densitat relativa
• Pressió: concepte, pressió estàtica, principi de Pascal, pressió atmosfèrica
• La temperatura: concepte, mesures
• La calor: concepte, unitats, calor específica, conductivitat tèrmica.
• Efecte de la calor sobre els gasos en atmosferes explosives
• Ultrasons: fonaments de la medició del gruix de xapa
• Elasticitat i plasticitat
• Resistència física
• Adherència: normal i tangencial
• Llei de Pascal, cabal: concepte i unitats
• Conceptes de viscositat: tipus i unitats
• Nocions d’electricitat: resistència, conductivitat, llei d’Ohm, efecte joule
• Corrent galvàniques i de fuites
• Bases i funcionament de la protecció catòdica. 1.3. Química
• Elements i compostos presents en els productes petrolífers comercials
• L’aire: elements i proporcions
• Combustió
• Corrosió: classes i formes de protecció 3.1.4. Materials, unions i accessoris
• Canonades. Característiques tècniques i comercials dels tubs d’acer, de coure i flexibles
• Unions mecàniques i soldades. Unions de tubs de material plàstic.
• Accessoris: de canonades, per a la subjecció dels tubs, beines, proteccions mecàniques
• Escomeses i instal·lació de comptadors 3.1.5. Proves de les instal·lacions, assajos i verificació
• Proves reglamentàries
• Assajos no destructius
• Prova d’estanquitat
• Prova de pressió 3.1.6. Ventilació de locals: evacuació dels gasos, entrada d’aire per a la combustió 3.1.7. Protecció i seguretat de les instal·lacions
• Punt d’ignició, d’autoignició i d’inflamabilitat
• Triangle i tetraedre del foc
• Tipus de combustió: lenta, ràpida i molt ràpida
• Límits d’explosivitat. Explosímetre
• Determinació de zona explosiva. Directiva ATEX
• Mesures de prevenció. Materials antideflagrants
• Sistemes d’extinció 3.1.8. Protecció del medi ambient
• Conceptes bàsics de contaminació
• Causes i efectes de la propagació de la contaminació
• Reutilització, reciclatge i tractament de residus
• Residus perillosos. Gestió de residus
• Funcionament hidrològic. Aigües superficials. Aigües subterrànies. Protecció de les aigües superficials i subterrànies.
• Contaminació. Vulnerabilitat. Perillositat. Risc.
• Descontaminació dels sòls i de les aigües per hidrocarburs.
• Prevenció de les contaminacions. Tractament de les aigües contaminades per hidrocarburs.
• Protecció de la qualitat de l’aire. 3.1.9. Dipòsits fixos i mòbils, equips de bombeig i de transvasament, i accessoris
• Tipus de dipòsits i característiques
• Equips de distribució
• Vàlvules i acoblaments
• Bombes impulsores, compressors
• Aparells de consum en general. Aparells de subministrament 3.1.10. Esquemes d’instal·lacions d’hidrocarburs 3.1.11. Càlcul d’instal·lacions d’hidrocarburs. Taules de consum. Taules de pèrdues de càrrega 3.1.12. Coneixement de la normativa tècnica i legal
• Llei de seguretat i qualitat industrial
• Reglamentació específica
• Normativa tècnica 3.2. Requeriments pràctics 3.2.1. Instal·lacions
• Corbat i tallat de tubs
• Soldat de tubs d’acer, coure i de materials plàstics homologats
• Unions mecàniques per pressió
• Sujecció de les canonades i col·locació de proteccions
• Muntatge de dipòsits. Accessoris
• Prova de pressió i prova d’estanquitat
• Estesa i col·locació de canonades
• Aplicació de proteccions passives
• Aplicació de proteccions actives 3.2.2. Aparells
• Aparells de transvasament
• Aparells sortidors
• Aparells de mesura: manòmetres, mesurador de nivell, cabalímetre
• Aparells de control: mesurador de gruix de xapa, explosímetre 3.2.3. Reparació i revestiment de dipòsits 3.2.4. Utilització d’extintors