Article 21

Article 21

Valors límit d'abocament a l'aigua

1. S'ha de fer el que sigui necessari per evitar l'abocament en medi aquàtic natural de les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus. Les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus han de tenir un tractament que permeti satisfer en els punts d'abocament els valors límit d'abocament establerts a l'annex III, així com les especificacions de l'article 17. Els efluents són els que provenen principalment de les operacions següents:

a) transvasament

b) emmagatzematge

c) tractament dels fums

d) refredament de les escòries

e) neteja de les calderes

f) neteja dels contenidors de residus sanitaris Aquestes disposicions no afecten ni les aigües d'escorrentia que no han entrat en contacte amb els residus ni les aigües residuals domèstiques.

2. L'autorització de posada en funcionament precisa els fluxos límit d'abocament per a les substàncies esmentades a l'annex III, així com per als clorurs i els sulfats, d'acord amb els objectius de qualitat de les aigües superficials del medi receptor. L'autorització pot establir valors límit d'abocament per als clorurs i els sulfats. S'imposa un pH d'entre 6,5 i 8,5 de les aigües abans de l'abocament.

3. Si la mesura de la demanda química d'oxigen (DQO) no és compatible amb la naturalesa de l'efluent, i principalment quan el contingut en clorurs és superior a 5 g/l, l'autorització de posada en funcionament pot, si escau, establir només el carboni orgànic total (COT) com a paràmetre representatiu de la càrrega orgànica de l'efluent.

4. Els valors límit d'abocament s'apliquen al punt on les aigües residuals que contenen les substàncies contaminants esmentades a l'annex III s'aboquen des de la instal·lació de tractament tèrmic.

5. Es prohibeix la dispersió en el sòl de les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus.