Article 18

Article 18

Resistència mecànica de les instal·lacions 18.1. Generalitats La resistència mecànica d'una instal·lació es defineix per la relació entre els esforços que comporten la destrucció o un dany irreversible d'aquesta instal·lació i els esforços corresponents al conjunt de les càrregues permanents associades a les produïdes a causa del vent, el gebre, la neu enganxada i la pluja glaçant en condicions de temperatura definides en els paràgrafs 18.2 i 18.3 que figuren a continuació. 18.2. Les càrregues produïdes a causa del vent i la temperatura: 18.2.1. Les càrregues que es deuen al vent i a la temperatura i que cal tenir en compte són les que resulten més desfavorables de les dues hipòtesis dinàmiques (18.2.1.a) i 18.2.1.b)) definides a continuació: 18.2.1.a) Temperatura mitjana dels conductors, presa de manera convencional, igual a 150C amb un vent horitzontal que crea, en la zona amb vent normal i sobre les línies aèries AT i MT, les pressions següents: Conductors, cables de guarda: 480 Pa Superfícies planes dels pals i angulars: 1 000 Pa Elements cilíndrics dels suports de diàmetre d (cm) Inferior o igual a 15cm: (720- 16

d) Pa Superior a 15 cm: 480 Pa Pals cilíndrics: 400 Pa En la zona amb vent fort, les pressions que cal tenir en compte són les de la zona amb vent normal, multiplicades per 1,33. Per a aquests càlculs la totalitat del territori andorrà es considera zona de vent normal.

Se n'exceptuen, però, fins que no es disposi d'un estudi fiable, les carenes de les muntanyes per sobre dels 2.000 m, que es consideren zones de vent fort. 18.2.1.b) Temperatura mínima dels conductors, presa de manera convencional, igual a -100C, amb un vent horitzontal que crea en les línies aèries AT i MT, les pressions següents: Superfícies planes: 300 Pa Superfícies cilíndriques: 180 Pa 18.2.1.c) En les hipòtesis 18.2.1.a) i 18.2.1.b): Les superfícies sobre les quals s'apliquen les pressions s'avaluen en projecció sobre un pla normal al vent.

Les pressions que cal adoptar per a les línies aèries BT són les de les línies AT i MT, multiplicades per 0,75. 18.2.2. Les relacions entre els esforços que comporten la destrucció de la instal·lació i els corresponents a les càrregues causades pel vent i per la temperatura, (coeficients de seguretat), són les següents: 18.2.2.a) Per als conductors, els cables de guarda (fil de terra), els aïlladors suspesos, les cadenes d'aïlladors, les ferramentes d'aïlladors suspesos i, amb caràcter general, per a totes les peces que treballen principalment en la tracció, els assaigs o els càlculs justificatius han de tenir una relació, com a mínim igual a 3, entre els esforços que comporten la destrucció per tracció i els esforços que corresponen a les càrregues llevat d'indicació contrària. 18.2.2.b) Per als suports metàl·lics realitzats amb materials amb un límit d'elasticitat mínim garantit, els assaigs o els càlculs justificatius han de tenir, per a cada element del suport, una relació com a mínim igual a 1,8 entre els esforços corresponents a una tensió igual al límit d'elasticitat del suport, calculada a partir del límit d'elasticitat mínim garantit dels materials constitutius, i els esforços corresponents a les càrregues. 18.2.2.c) Per als pals de formigó armat, de formigó pretensat, per als suports constituïts d'acoblaments de pilones de ciment, per a la ferramenta d'aïlladors rígids, per a la ferramenta d'armament fixada sobre els suports i, més generalment, per a totes les peces que treballen principalment en flexió, els assaigs i els càlculs justificatius han de tenir una relació com a mínim igual a 2,1 entre els esforços que comporten la destrucció del suport, i els esforços que corresponen a les càrregues. 18.2.2.d) Per als pals de fusta i els suports constituïts per acoblaments d'aquests pals, s'ha de verificar per mitjà del càlcul que sota l'efecte de les càrregues la tensió màxima en la fibra més carregada no superi el terç de la tensió de ruptura mitjana estimada pels assaigs. 18.2.2.e) Els fonaments dels suports han d'estar dimensionats amb mètodes de càlcul geotècnics que tinguin en compte el comportament del sòl, per tal de garantir l'estabilitat de les obres.

S'assegurarà, a més, que els materials constitutius no estiguin sotmesos a tensions que superin els valors màxims admissibles. 18.3. Les càrregues que es deuen al gebre, a la neu enganxada i a la pluja glaçada: 18.3.1.Com a mínim cal tenir en compte les càrregues indicades a continuació: 18.3.1.a) Línies MT de conductors nus: Una càrrega uniforme d'un quilogram per metre de conductor, associada a un vent la pressió equivalent del qual aplicada al conductor que es suposa no gelat és de 480 Pa.

Una càrrega dissimètrica, aplicada al tram entre amarraments d'1 kg/m -0 kg/m sobre els conductors sense vent. 18.3.1.b) Línies AT de conductors nus: Una càrrega uniforme corresponent a un gruix de 2 cm (a una densitat de 0,6) sobre el conductor, associada a un vent la pressió del qual és de 180 Pa que cal aplicar sobre el diàmetre del conductor augmentat en dues vegades del gruix del dipòsit.

Una càrrega dissimètrica, aplicada al tram entre amarraments, de 2 cm - 0 cm sobre els conductors, associada a un vent corresponent a 180 Pa que cal aplicar sobre el diàmetre del conductor augmentat en dues vegades del gruix del dipòsit. 18.3.2. La relació entre els esforços que comporten la destrucció o el dany irreversible de l'obra i els esforços que corresponen a les càrregues que es deuen al gebre, la neu enganxada i la pluja glaçada (coeficient de seguretat) ha de ser, com a mínim, igual a 1.