Annexe 6

Annex 6

Definicions i requisits per definir els perímetres de protecció de les captacions d'aigua destinada al consum humà I. Definició dels perímetres de protecció Per tal de protegir les captacions i els brolladors d'aigua destinada al consum humà d'origen subterrani o superficial es defineixen tècnicament els perímetres de protecció per una/unes captacions i un/s cabal/s determinats.

La diversitat dels contextos hidrològics i hidrogeològics i en conseqüència, dels fenòmens de mobilitat i degradació de substàncies contaminants porta diferenciar per una banda, la protecció de les captacions d'aigües subterrànies i per una altra banda, les captacions d'aigües superficials.

A. Aigües d'orígen subterrani Per a les aigües subterrànies es defineixen dos perímetres de protecció, el perímetre immediat i el pròxim.

Eventualment es pot definir un tercer perímetre, el perímetre de protecció llunyà. 1) Perímetre de protecció immediat: Les funcions d'aquest perímetre són diverses: Protegir les captacions i les seves instal.lacions contra tota degradació física.

Evitar que s'aboquin o s'infiltrin substàncies contaminants a l'interior o a les proximitats de la captació. 2) Perímetre de protecció pròxim: El perímetre de protecció pròxim ha de protegir eficaçment la captació de tota migració subterrània o superficial de substàncies contaminants.

Les nocions de base per definir aquest perímetre són les següents: El temps i la velocitat de transferència de l'aigua entre els possibles punts d'emissió de contaminants i la captació.

La capacitat de fixació i degradació del sòl i del subsòl respecte a les substàncies contaminants.

La capacitat de dispersió de les aigües subterrànies. 3) Perímetre de protecció llunyà: El perímetre de protecció llunyà complementa, eventualment, el perímetre de protecció pròxim per reforçar la protecció de la captació contra les contaminacions permanents o difuses.

Aquest perímetre es fixarà en el cas que existeixi un risc potencial de contaminació i que la natura dels terrenys no el permeti reduir amb tota seguretat, malgrat la distància entre el o els punts d'abocament i la o les captacions d'aigua destinada al consum humà.

B. Aigües d'origen superficial Per a les aigües superficials es defineixen dos perímetres de protecció, el perímetre immediat i el pròxim. 1) Perímetre de protecció immediat: Les funcions d'aquest perímetre són les mateixes que les funcions definides en l'apartat anterior, Aigües subterrànies. 2) Perímetre de protecció pròxim: A causa de les velocitats de transport molt elevades dels possibles contaminants el perímetre de protecció pròxim queda definit com la totalitat de la conca.

II.

Requisits per definir els perímetres de protecció per a la captació de l'aigua destinada al consum humà A. Aigua d'origen subterrani 1) Presentar un estudi hidrogeològic del o dels recursos hídrics que s'utilitzin o es vulguin utilitzar, indicant clarament per cada aqüífer: 1.1. Característiques geològiques 1.1.1. Cartografia de les formacions geològiques 1.1.2. Litoestratigrafia 1.1.3. Tectònica 1.2. Hidrogeologia 1.2.1. Tipus d'aqüífers.

Zones permeables i impermeables.

Gruixos. 1.2.2. Geometria. 1.2.3. Paràmetres hidrodinàmics obtinguts en assajos de bombeig en el cas de sondejos de captació. 1.2.4. Inventari de punts aqüífers pròxims. 1.2.5. Piezometria i evolució. 1.2.6. Funcionament hidrogeològic.

Balanç. 1.2.7. Hidroquímica.

Paràmetres fisicoquímics de l'aigua. 1.3. Per captacions existents És necessari, a més de la informació requerida en els apartats 1.1 i 1.2 de l'apartat A. "Aigua d'origen subterrani", paràgraf II. "Requisits per definir els perímetres de protecció per a la captació de l'aigua destinada al consum humà", de l'annex 6, els estudis següents: 1.3.1. Plànol de situació.

Coordenades. 1.3.2. Tipus de captació (surgència, pou, sondeig). 1.3.3. Data de realització dels treballs. 1.3.4. Plànols d'instal.lacions de la captació. 1.3.5. Qualsevol informació d'interès hidrogeològic (evolució de cabals, rendiments, assajos de bombeig, etc.). 1.3.6. Règim d'explotació en el cas de pous o sondejos (cabals específics per diferents intervals de temps, règim de bombeig, volum d'extraccions mensuals i anuals, cabals màxims bombejats). 1.4. En el cas que es construeixin pous o sondejos És necessari, a més de la informació requerida en els apartats 1.1 i 1.2 de l'apartat A. "Aigua d'origen subterrani", paràgraf II. "Requisits per definir els perímetres de protecció per a la captació de l'aigua destinada al consum humà", de l'annex 6, disposar de la informació següent: 1.4.1. Mètode de perforació. 1.4.2. Característiques tècniques de l'obra (columna estratigràfica, materials d'entubat, fondàries, diàmetres, reixetes, trams cimentats, etc.). 1.4.3. Equipament (tipus de bomba, potència, fondària, mesures de protecció, etc.). 1.4.4. Assajos de bombeig i rendiments. 1.4.5. Règim d'explotació previst en el cas de pous o sondejos (cabals específics per diferents intervals de temps, règim de bombeig, volum d'extraccions mensuals i anuals, cabals màxims bombejats). 1.5. En el cas que es vulgui captar una surgència o un conjunt de surgències És necessari, a més de la informació requerida en els apartats 1.1 i 1.2 de l'apartat A. "Aigua d'origen subterrani", paràgraf II. "Requisits per definir els perímetres de protecció per a la captació de l'aigua destinada al consum humà", disposar d'un estudi del règim de descàrrega que inclogui: 1.5.1. Aforament periòdic dels cabals de la font durant un període mínim de 6 mesos.

Relació amb les precipitacions. 1.5.2. Corba de descàrrega i coeficient d'esgotament. 1.6. Per a la construcció d'una rasa drenant com a sistema de captació d'aigües subterrànies per abastament d'aigua potable És necessari, a més de la informació requerida en els apartats 1.1 i 1.2 de l'apartat A. "Aigua d'origen subterrani", paràgraf II. "Requisits per definir els perímetres de protecció per a la captació de l'aigua destinada al consum humà", de l'annex 6, disposar d'un estudi geotècnic que defineixi els paràmetres geotècnics del terreny. 1.7. En el cas de drens subhoritzontals Es considerarà la situació assimilable a una surgència. 2) Vulnerabilitat de l'aqüífer Per a la determinació de la vulnerabilitat de l'aqüífer és necessari obtenir les dades següents: 2.1. Característiques de les formacions geològiques de recobriment (textura, estructura del sòl, litologia, permeabilitat vertical). 2.2. Característiques de l'aqüífer (litologia, aspectes hidrodinàmics, capacitat d'autodepuració). 2.3. Cartografia de vulnerabilitat. 3) Avaluació del risc de contaminació L'avaluació inclourà: 3.1. Inventari de les activitats i de les instal.lacions potencialment contaminants, llista de productes que es manipulen i emmagatzemen, llista de residus líquids i sòlids que es generen, perillositat d'aquests productes (degradabilitat, toxicitat). 3.2. Relació de sistemes de prevenció, control, alarma i plans d'emergència de què disposen aquestes activitats. 3.3. Cartografia indicant la situació de totes les activitats i instal.lacions que puguin alterar la qualitat de l'aigua. 3.3.1) Les zones urbanitzades i les zones urbanitzables 3.3.2) Les activitats industrials i econòmiques 3.3.3) Les zones agrícoles amb el tipus de cultura, les explotacions ramaderes i les zones de conreu. 3.3.4) Definir la quantitat, la qualitat i el tractament de les aigües residuals domèstiques, industrials, agrícoles i les aigües pluvials de la zona. 3.3.5) Les canalitzacions (col.lectors, xarxa d'aigua destinada al consum humà, etc.). 3.3.6) Definir el tipus d'instal.lacions de gestió de residus (abocadors de residus domèstics, abocadors de residus industrials, abocadors de residus tòxics, abocadors de tot altre tipus de residus). 3.3.7) Les vies de comunicacions 3.3.8) Els cementiris 3.3.9) Altres instal.lacions que puguin alterar la qualitat de l'aigua de l'aqüífer de la zona en qüestió. 4) Dades d'abastament (població, evolució futura, etc) 5) Anàlisi d'auditoria 6) Proposta de mesures de protecció de l'aqüífer. 6.1) Dimensionament dels perímetres de protecció. 6.2) Afeccions de les propietats. 6.3) Autoritzacions de tots els propietaris dels terrenys inclosos en els perímetres de protecció 6.4) Plans d'emergència. 6.5) Instal.lar en la captació, sistemes de vigilància contínua i d'alarma.

B. Aigua d'origen superficial Per a les aigües d'origen superficial, a més de les modalitats requerides en els apartats 3, 4, 5, 6.2, 6.3, 6.4, 6.5 de l'apartat A. "Aigua d'origen subterrani", paràgraf II. "Requisits per definir els perímetres de protecció per a la captació de l'aigua destinada al consum humà", de l'annex 6, s'han de presentar els estudis següents: 1) Estudi hidrològic de la conca 1.1) Geologia, edafologia i vegetació de la conca d'alimentació. 1.2) Hidrogeologia de la conca.

Balanç hídric. 1.3) Hidrologia superficial.

Cabals màxims i mínims.

Cabals d'estiatge. 1.4) Característiques de les aigües brutes, etc. 1.5) Climatologia. 1.6) Règim d'explotació. 2) Equip de tractament de l'aigua Com que les velocitats de transport d'un contaminant són molt elevades, la seguretat del servei d'abastament d'aigua potable s'ha de garantir obligatòriament mitjançant un equip de tractament d'aigües adaptat a les característiques de les aigües brutes i de les variacions a les quals es poden veure sotmeses.