Article 7. Valor econòmic de la pretensió

Article 7. Valor econòmic de la pretensió

1. Per fixar el valor econòmic de la pretensió s’apliquen les normes del Codi de procediment civil, amb les especialitats següents:

a) Quan la pretensió sigui d’anul·lació d’un acte, s’atén al seu contingut econòmic. Es té en compte únicament el principal, sense afegir-hi recàrrecs, interessos ni costes, excepte si el contingut econòmic d’algun d’aquests conceptes és superior al principal; en aquest cas se sumen el principal i el concepte de valor més elevat.

b) Quan la pretensió sigui de reconeixement d’una situació jurídica individualitzada, s’atén:

• Al valor econòmic total de la pretensió, si l’Administració ha denegat íntegrament en via administrativa les pretensions del recurrent.
• A la diferència entre valor econòmic total de la pretensió i el valor de l’acte que motiva el recurs, si l’Administració ha reconegut parcialment, en via administrativa, les pretensions del recurrent.

2. Es consideren de quantia indeterminada els recursos que s’adrecen a impugnar directament una norma reglamentària, inclosos els instruments normatius de planejament urbanístic, els relatius a funcionaris públics, quan no tinguin per objecte drets o sancions amb contingut econòmic, i aquells en els quals s’acumulin pretensions avaluables econòmicament amb altres que no són susceptibles de valoració.