Article 50. Interposició i admissió del recurs d’apel·lació

Article 50. Interposició i admissió del recurs d’apel·lació

1. La part apel·lant interposa el recurs d’apel·lació mitjançant un escrit fonamentat que presenta a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia; hi ha d’adjuntar una còpia de la sentència objecte de recurs en la qual consti la data en què s’ha notificat. El termini per interposar el recurs d’apel·lació contra sentències és de vint dies hàbils.

2. El mateix dia en què interposa el recurs d’apel·lació, la part apel·lant ho ha de comunicar mitjançant un escrit al tribunal que ha dictat la sentència objecte del recurs.

3. En el recurs d’apel·lació, la part apel·lant ha d’assenyalar els pronunciaments de la sentència que impugna i argumentar els motius d’apel·lació en què fonamenta el recurs. Pot proposar la pràctica de proves, quan es dona algun dels supòsits que estableix l’article 49; també pot demanar que se celebri una vista, que es presentin escrits de conclusions, o que la causa es declari conclusa per a sentència sense més tràmits que la contesta.

4. El president de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia admet o no admet el recurs d’apel·lació, mitjançant una providència o un aute, respectivament, dins dels tretze dies hàbils següents al dia en què s’ha interposat. El recurs d’apel·lació només es pot no admetre per infracció de les regles processals aplicables. Contra l’aute de no admissió del recurs d’apel·lació es pot interposar un recurs de reposició.

5. En la providència mitjançant la qual admet el recurs d’apel·lació, el Tribunal Superior de Justícia designa el magistrat ponent, i requereix al tribunal que ha dictat la sentència objecte de recurs la tramesa dels autes de què es tracti.