Article 248. Frau fiscal en l’impost sobre les rendes de l’estalvi

Article 248. Delicte fiscal

1. El qui, per acció o omissió, defraudi l’Administració amb la finalitat d’evadir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 75.000 euros, i representi, almenys, un 5% de la quota tributària exigible, ha de ser castigat amb pena presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest, llevat que hagués regularitzat la seva situació tributària en els termes de l’apartat 2 del present article. Aquest import s’ha d’entendre referit a cadascun dels tributs. Si es tracta de tributs, retencions, beneficis fiscals, excepcions, desgravacions o devolucions periòdics o de declaració periòdica, aquest import s’ha d’entendre referit a cada període impositiu o de declaració i, si és inferior a dotze mesos o aquells no són periòdics o de declaració periòdica, a l’import defraudat en un any natural.

2. Es considera regularitzada la situació tributària quan es reconegui i pagui completament, sense que s’hagi produït un requeriment previ de l’Administració o, en cas que aquest no s’hagi produït, abans de tenir coneixement que el procediment penal es dirigeix contra ell. Tanmateix, els efectes de la regularització prevista al paràgraf anterior s’estenen a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació, en el seu cas. L’Administració posarà els mitjans necessaris per tal que la regularització de la situació tributària sigui possible, tot i que el període que hagi de ser objecte de regularització estigui prescrit administrativament.