Disposition finale troisième. Modificació del

Disposició final tercera. Modificació del

Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides Es proposa modificar la disposició final tercera del Projecte de llei de la manera següent: “Disposició final tercera. Modificació del Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació a la cessació de pagaments i fallides

1. Es modifica l’article 12 del Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, que queda redactat de la manera següent: “Article 12 Els òrgans de l’arranjament judicial i de la fallida són el batlle competent al qual correspongui per torn, d’acord amb les lleis aplicables, el qual és l’encarregat de supervisar i decidir sobre les operacions i la gestió d’aquestes situacions; d’un a tres administradors, designats pel batlle, i d’un a tres controladors, designats també pel batlle.

Els controladors han de ser experts en comptabilitat i poden ser escollits entre els creditors del procés concursal.

En el cas que l’arranjament judicial o la fallida afecti una entitat que hagi tingut la condició o tingui la condició d’entitat financera o bancària, almenys un dels controladors ha de ser un expert amb acreditada experiència en l’àmbit financer i bancari.

La funció dels controladors consisteix a verificar la comptabilitat i assistir el batlle en la vigilància de la tasca dels administradors.

Poden demanar en tot moment que se’ls reti comptes de l’estat en què es troba el procediment, dels ingressos obtinguts i de les entregues que s’hagin fet.

El càrrec de controlador pot ser retribuït sempre que no recaigui en un creditor del procediment concursal.

No poden ser administradors o controladors les persones que tinguin una relació de parentiu amb el deutor fins al quart grau de consanguinitat, afinitat o adopció.

El Batlle designa lliurement els administradors i els controladors, i pot remoure’ls de la seva funció i reemplaçar-los si no acompleixen la tasca encomanada degudament.”

2. Es modifica el paràgraf primer de l’article 37 del Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació amb la cessació de pagaments i fallides, que queda redactat de la manera següent: “Article 37 L’administrador ha de formar un estat dels crèdits i proposar, respecte de cadascun, si han de ser admesos o rebutjats. També ha d’indicar si es tracta de crèdits subordinats, ordinaris o amb privilegi, i si estan garantits amb una hipoteca o una fiança. Es classifiquen com a crèdits ordinaris aquells que en aquest Decret o en altres disposicions legals no tinguin la consideració de crèdits privilegiats o subordinats. L’estat dels crèdits s’ha de lliurar al batlle que coneix el procés concursal dins els tres mesos següents al dia en què s’hagi declarat la cessació de pagaments i s’hagi acordat l’arranjament judicial o la fallida. […].”

3. Es modifica l’article 73 del Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, que queda redactat de la manera següent: “Article 73 Les costes processals i les costes d’execució del saig seran a càrrec del passiu del deutor en el expedients respectius i al moment de la classificació dels crèdits hi figuraran com a crèdits privilegiats. Les costes processals i les costes d’execució del saig formen part de les despeses i les costes de l’administració de la fallida. S’inclouen dins les costes processals les ocasionades per les accions exercitades pels Administradors en benefici del deutor, sempre que el batlle que coneix el procés concursal hagi autoritzat l’exercici de l’acció de què es tracti. Les costes processals són taxades d’acord amb el que estableix el Codi de procediment civil pel secretari judicial adscrit al tribunal competent del procés concursal. En cas que no existeixin actius suficients per cobrir les despeses i les costes de l’administració de la fallida, és d’aplicació el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes de conformitat amb la normativa aplicable en la matèria.”

4. Es modifiquen els apartats segon i tercer de la disposició addicional segona del Decret del 4 d’octubre de 1969 en relació amb la cessació de pagaments i fallides, que queden redactats de la manera següent: “2. Es consideren crèdits ordinaris no preferents, amb posterioritat en l’ordre de prelació a la resta dels crèdits ordinaris, els que resulten dels instruments de deute que compleixin les condicions següents:

a) Que hagin estat emesos o creats amb un termini de venciment efectiu igual o superior a un any.

b) Que no siguin instruments financers derivats ni tinguin instruments financers derivats implícits.

c) Que els termes i les condiciones i, si escau, el fullet relatiu a l’emissió, inclogui una clàusula en la que s’estableixi que tenen una prelació concursal inferior enfront de la resta de crèdits ordinaris i que, per tant, els crèdits derivats d’aquests instruments de deute ha de ser satisfets amb posterioritat a la resta de crèdits ordinaris. Els crèdits ordinaris que acompleixin les condicions enumerades a les lletres anteriors tenen el mateix rang entre ells amb una prelació superior als crèdits subordinats i han de ser satisfets amb anterioritat a aquests. […]

3. Els crèdits que per motiu d’un pacte contractual o d’una disposició legal tinguin el caràcter de subordinats respecte de la resta de crèdits contra el deutor han de seguir l’ordre de prelació següent: Primer. L’import principal del deute subordinat (que no sigui capital addicional de nivell 1 o capital de nivell 2), que inclou els imports de passiu que s’estableixen a l’apartat 2, de l’article 52 de la Llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió. Segon. L’import principal de la resta de valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims (capital de nivell 2). Tercer. L’import principal dels instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles, en ambdós casos quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims (capital addicional de nivell 1). Tots els crèdits derivats dels instruments de capital de nivell 2 i dels instruments de capital addicional de nivell 1 inclosos als punts segon i tercer del paràgraf anterior, amb independència que només estiguin parcialment reconeguts com a instruments de capital de nivell 2 o instruments de capital addicional de nivell 1, són posteriors en l’ordre de prelació a la resta de crèdits subordinats i han de ser satisfets amb posterioritat a aquests últims.”

5. S’addiciona una disposició transitòria segona al Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, que queda redactada de la manera següent: “Disposició transitòria segona. Aplicació de la Llei als procediments en curs

1. Les modificacions introduïdes per la Llei de modificació de la Llei 7/2021 , del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió poden aplicar-se als procediments concursals en curs.

2. Les disposicions de l’article 73 del Decret en relació a la cessació de pagaments i fallides, del 4 d’octubre de 1969, segons modificat per la Llei de modificació de la Llei 7/2021 , del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, són aplicables inclòs en relació amb les accions exercitades pels Administradors en benefici del deutor amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei referida.”