Article 10

Article 10

Contingut, forma i validesa del conveni d’arbitratge

1. El conveni d’arbitratge ha d’expressar la voluntat de les parts de sotmetre a arbitratge les controvèrsies que hagin sorgit o puguin sorgir respecte d’una determinada relació jurídica contractual o extracontractual.

2. El conveni d’arbitratge ha de designar la junta arbitral o el procediment per a la seva designació, directament o per referència a un reglament d’arbitratge. No és vàlid el conveni que confereix a una part una situació privilegiada en la designació de la junta arbitral.

3. El conveni d’arbitratge pot adoptar la forma de clàusula compromissòria o de compromís d’arbitratge. La clàusula compromissòria és el conveni en mèrits del qual les parts en una o diverses relacions jurídiques es comprometen a sotmetre a arbitratge les controvèrsies que puguin sorgir en relació a aquelles. El compromís d’arbitratge és el conveni pel qual les parts d’una controvèrsia ja sorgida la sotmeten a arbitratge. Les parts poden sotmetre’s a arbitratge en tot moment fins i tot en el cas d’un procediment judicial ja iniciat.

4. La referència feta en un contracte a un document que contingui una clàusula compromissòria constitueix un conveni d’arbitratge per escrit, sempre que la referència impliqui que aquesta clàusula forma part del contracte.

5. Si el conveni d’arbitratge està contingut en un contracte d’adhesió, la validesa del conveni i la seva interpretació es regeixen per les normes aplicables a aquest tipus de contracte.

6. El conveni d’arbitratge en qualsevol de les seves formes ha de constar per escrit en un o diversos documents firmats per les parts. S’entendrà que el conveni d’arbitratge és per escrit quan quedi constància del seu contingut en qualsevol forma, tant si s’ha concertat verbalment, mitjançant l’execució de certs actes o bé per qualsevol altre mitjà. El requisit que el conveni d’arbitratge consti per escrit es compleix també amb una comunicació electrònica si la informació que hi ha consignada és accessible per la seva consulta ulterior.

7. Es considera que existeix conveni d’arbitratge quan, en un intercanvi d’escrits de demanda i contesta, l’existència del conveni sigui afirmada per una part sense ser negada per l’altra.

8. El conveni d’arbitratge és independent del contracte del qual forma part o al qual el conveni fa referència i la decisió de la junta arbitral de declarar la nu l·l itat del contracte no comporta ipso jure la nu l·l itat del conveni d’arbitratge.

9. La junta arbitral té potestat per a decidir sobre l’existència i la validesa del conveni d’arbitratge d’acord amb el que disposa l’article 27.

10. Es considera existent i vàlid el conveni que consta en un intercanvi de cartes, burofax o altres mitjans de telecomunicació, sempre que quedi constància del seu contingut en qualsevol forma. Es considera acomplert aquest requisit quan el conveni d’arbitratge consti i sigui accessible per a la seva ulterior consulta en suport electrònic, òptic o de qualsevol altre tipus.

11. En el cas d’una controvèrsia multipart, la renúncia d’una de les parts a l’aplicació del conveni d’arbitratge no afecta les altres parts.