Article 269

Article 269

Atribució a títol d’herència o de llegat

1. La institució d’hereu i el llegat a favor del legitimari impliquen sempre atribució de llegítima, encara que el legitimari repudiï l’herència o renunciï al llegat, ja que s’entén que renuncia també a la llegítima.

2. El llegat ordenat en concepte de llegítima o imputable a ella que no sigui llegat simple de llegítima ha de ser de diners, encara que no n’hi hagi en l’herència, o de béns integrants de l’herència. En cas contrari, el legitimari pot optar entre acceptar-lo simplement o renunciar-hi i exigir allò que per llegítima li correspongui.

3. El llegat simple de legítima no atribueix cap dret addicional al legitimari que ha estat alhora instituït hereu o afavorit amb altres llegats.